Planisferi celeste: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - compte el [[horari + compte l'[[horari |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Un planisferi consisteix en una carta estel·lar unida pel seu centre a una coberta opaca circular superposada, que conté una finestra el·líptica, de manera que només una porció del [[cel]] serà visible a través de la finestra en qualsevol moment donat.
Atès que el [[dia solar mitjà]] és aproximadament quatre minuts més llarg que el [[dia sideral]], l'aspecte del cel s'anirà repetint cada [[dia]] aproximadament quatre [[minut|minuts]]
La carta estel·lar conté les estrelles més brillants, les constel·lacions i potser algun altre objecte còsmic visibles des de certes latituds a la [[terra]].
Atès que el cel visible des de qualsevol punt geogràfic depèn de la latitud, les finestres dels planisferis estan dissenyades per mostrar el cel dins d'un interval donat de latituds. Sobre la vora de la coberta superposada es marca un cicle complet de vint hores, mentre que els dotze mesos de l'any figuren repartits al llarg de la vora de la carta estel·lar.
Línia 17:
La paraula planisferi celeste (o "planisferium") significa "pla celeste", definit com el pla representant la volta estel·lar.
L'instrument va ser descrit per primera vegada
El primer mapa de les estrelles en tenir el nom de "planisferi", va ser realitzat el 1624 pel fill polític de Johannes Kepler, Jacob Bartsch. Kepler va ser el descobridor de les lleis de Kepler del moviment planetari. Avui dia existeixen molts invents semblants aplicats a la navegació.<ref name="Journal of the Franklin Institute">{{ref-llibre|títol=Navigation inventions: Journal of the Franklin Institute|url= http://books.google.cat/books?id=c8wGAAAAYAAJ&pg=PA352&dq=derivometer&hl=ca#v=onepage&q=blau&f=false| consulta=26 desembre 2012|any=1849| editorial=Pergamon Press|pàgines=352–}}</ref>
Línia 29:
=== Projecció azimutal equidistant polar ===
Usant aquesta projecció, el cel és dibuixat centrat en un dels pols celestes (polar), mentre que cercles d'igual declinació (per exemple, 60°, 30°, 0° - l'equador celeste - 30° i -60°) apareixen equidistants els uns dels altres i dels pols (equidistant). La forma de les constel·lacions és proporcionalment correcta en una línia recta des del centre cap a fora, però en angles rectes a aquesta direcció (paral·lel als cercles de declinació) hi ha una considerable distorsió, que s'incrementa en allunyar-nos del pol. Per exemple, si observem la famosa constel·lació
=== Projecció estereogràfica ===
Línia 39:
El disc superior conté un "horitzó" que defineix la part visible del cel en un moment donat, el que naturalment només cobreix la meitat del cel estrellat. Aquesta línia d'horitzó es veu distorsionada la major part del temps, de manera que també es veuen les constel·lacions una mica distorsionades. Es queda com una mena d'oval "col·lapsat". L'horitzó es dissenya per a una latitud particular i això determina l'àrea del cel que es veu en un determinat planisferi. Alguns planisferis més cars tenen diversos discos superiors que es poden intercanviar, o mostrats pel disquet superior més línies d'horitzó, per cobrir diferents latituds.
Quan es fa servir un planisferi en una latitud diferent de la usada per al seu disseny, l'usuari pot veure estrelles que no apareixen en el planisferi, o el planisferi mostrar estrelles que no són visibles des d'aquesta latitud. Per estudiar el cel estrellat a fons és preferible aconseguir un planisferi dissenyat per aquesta latitud en particular.
De tota manera la major part del temps no podrem veure la part del cel propera a l'horitzó a causa de la presència de turons, boscos, edificis, o simplement per al gruix de l'atmosfera a través del qual observem. Per exemple, és difícil que puguem veure estrelles (excepte objectes aïllats) en els 5° just per sobre de l'horitzó, excepte en les millors condicions atmosfèriques. Així que podrem utilitzar sense problema el mateix planisferi en un rang de latituds entre +5° i -5° al voltant de la latitud per a la qual s'ha dissenyat. Per exemple, un planisferi pensat per a una latitud de 40° nord es pot utilitzar entre 35° i 45° de latitud nord.
== Coordenades ==
Els planisferis necessaris representen d'alguna manera les coordenades celestes: l'[[ascensió recta]] i la [[Declinació (astronomia)|declinació]]. Els planetes, asteroides
Alguns planisferis utilitzen un marcador per separat per a la declinació, utilitzant el mateix punt de gir que el disc superior. Alguns planisferis tenen les coordenades de declinació impreses en el disc superior, al llarg de la línia que uneix nord i sud en l'horitzó. L'ascensió recta es representa a la vora, on també es poden trobar les dates per configurar el planisferi en una nit determinada.
== Usant un planisferi ==
Per utilitzar un planisferi, la coberta es gira fins que l'hora coincideixi amb la data desitjada. Per ajustar l'hora cal tenir en compte l'[[horari d'estiu]]. Així podrem veure, al mapa d'estrelles, a través de la finestra a la plantilla, les estrelles que
== Vegeu també ==
|