Muhàmmad V de Gharnata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint la {{infotaula persona}} |
Canvis menors, neteja, replaced: es va anar a → va marxar a AWB |
||
Línia 1:
{{infotaula persona}}
'''Muhàmmad V de Gharnata''' de nom complet '''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah''' fou rei musulmà de la dinastia [[nassarita]] de [[emirat de Granada|Granada]]. Era fill de [[Yūsuf I de Granada|Yússuf I]] al que va succeir quan fou assassinat el [[19 d'octubre]] de [[1354]], comptant llavors només 16 anys. Va tenir el suport del ministre del seu pare, Ridwan i l'ajudant d'aquest [[Ibn al-Khatib]].
Va establir bones relacions amb el [[Regne de Castella]] (a qui va acceptar pagar tribut) i va enviar una missió a [[Fes]] dirigida per Ibn al-Khatib que donara els seus fruits més tard, però amb Catalunya-Aragó els seus desitjos de pau van xocar amb el desig del rei [[Pere el Cerimoniós]] de mantenir el conflicte a les fronteres. El 1355 el governador de [[Gibraltar]] Isa ibn al-Hàssan es va revoltar però fou derrotat i va fugir a [[Ceuta]] on l'emir local Abu Aman el va fer executar. La persistència de la diplomàcia granadina amb els catalans va donar finalment fruits i es va signar un acord el [[1357]] per un any. Quan el 1358 es va acabar, Castella i Catalunya-Aragó estaven en guerra i Muhàmmad, com a vassall castellà no va tenir més opció que donar suport a [[Pere I el Cruel]]. La flota castellana va rebre facilitats al port de [[Màlaga]] cosa que no li va evitar ser derrotada un cop i un altre pels catalans.
Línia 8:
Amb suport de [[Pere I de Castella]] va poder tornar al regne de Granada el [[1361]] i reunir un exèrcit a [[Ronda]]. Els castellans, amb un estol català comandat per [[Bernat II de Cabrera]] [[Setge de Gibraltar (1361)|atacaren Gibraltar]],<ref>{{GEC|0013197|Bernat II de Cabrera}}</ref> i una conjunció de forces castellanes i de Muhàmmad V va iniciar l'ofensiva el 1361 però sense gaire èxit; l'atac castellà a la [[Vega de Granada]] fou rebutjat i els atacants foren després derrotats a [[Guadix]] el gener del 1362, queien molts soldats presoners dels granadins. Però després els castellans van començar a ocupar fortaleses, destacant especialment [[Iznájar]]. Muhàmmad V es va apoderar de [[Màlaga]] i van seguir [[Loja (Granada)|Loja]], [[Antequera]], [[Vélez-Màlaga|Vélez]] i Alhama. El març de 1362 el rei Muhàmmad VI (el Bermejo) va fugir de Granada i es va anar a entrevistar amb Pere I el Cruel a Sevilla, esperant arribar a un acord, però el castellà el va fer executar a Tablada (prop de Sevilla, [[25 d'abril]] de [[1362]]). Muhàmmad que era a les portes de Granada, fou llavors reconegut i va poder entrar a la ciutat.
Muhàmmad va seguir fidel al seu pacte amb Castella. Va enviar un contingent al [[Setge de Terol (1363)|Setge de Terol]] de 600 homes comandats per Faraig ibn Ridwan el [[1363]]<ref>{{citar llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=María Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià |url= http://books.google.cat/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA158&lpg=PA158&dq=valencia+1362&source=bl&ots=HATqlB3giO&sig=MysEE5msNsTPX0NosdnEm6vKX34&hl=ca&ei=ymNJTvCmGYyk-ga8kvWKBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CGAQ6AEwCA#v=onepage&q=valencia%201362&f=false | editorial=CSIC |data=1988 |pàgines=p.158 |isbn=8400068149 }}</ref> però després el rei castellà fou derrotat pels catalans i es va haver de retirar a la seva residència de [[Sevilla]] (1364). El pretendent Enric, amb les companyies de mercenaris de [[Bertrand du Guesclin]], va entrar per Catalunya i es va proclamar rei [[Enric II de Castella]] ([[16 de març]] de [[1366]]). Pere va haver d'abandonar el país. Muhàmmad V es va sentir amenaçat i va demanar ajut a Fes i [[Tlemcen]]. L'emir [[abdalwadita]] va enviar una forta contribució en diners i queviures i alguns soldats, però el rei s'inclinava dins del possible per la pau i va transferir la seva lleialtat a Enric II, signant també un tractat de pau amb Catalunya-Aragó (març de [[1367]]). Aquell mateix any Pere I el Cruel tornava a Castella amb el suport del [[Príncep Negre]] d'[[Anglaterra]] i Muhàmmad aprofitava la guerra: les seves tropes van saquejar [[Jaén]], van ocupar [[Priego]] i van assolar [[Ubeda]] i [[Baeza]] però foren rebutjats a [[Còrdova]]; Muhàmmad va tornar llavors a Granada.
El març de 1369 Pere I el Cruel fou assassinat i Enric II va poder retornar però no es va ocupar de Granada on el rei nassarita va poder seguir recuperant posicions com [[Cambil]], Haver i [[Rute]], i finalment [[Algesires]] (juliol de [[1369]]) que fou desmantellada. Llavors Muhàmmad, que estava en pau amb Fes i Catalunya-Aragó, va decidir pactar amb Enric II i va signar una treva de 8 anys ([[31 de maig]] de [[1370]]).<ref>que fou renovada el 1375</ref> També des de 1370 Muhàmmad va negociar hàbilment una sèrie de tractats menors que van assegurar a Granada un llarg període de pau. Les relacions amb Fes es van complicar i el 1371/1372 [[Ibn al-Khatib]], el primer ministre pro-marínida va fugir a Fes per temor per la seva vida.<ref>
El [[29 de maig]] de [[1379]] va morir Enric II enverinat i per un moment es van reprendre les hostilitats amb Granada, però finalment el nou rei [[Joan I de Castella]] va optar per signar una treva que fou renovada el [[1380]]. La resta del regnat fou de pau absoluta. Fou quan es va embellir l'[[Alhambra]] i la seva cort fou centre d'artistes i literats.
Línia 20:
== Referències ==
* José Antonio Conde, ''[http://www.archive.org/stream/historiadeladom00condgoog/historiadeladom00condgoog_djvu.txt ''Historia de la dominacion de los Arabes en España: Sacada de varios manuscritos y memorias arabigas'']. {{es}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Emir de Gharnata]] | abans= [[Yūsuf I de Granada]] | després= [[Ismaïl II]] | anys= [[1354]]–[[1359]]}}
{{Filera de successions|a|títol= [[Emir de Gharnata]] | abans= [[Muhàmmad VI]] | després= [[Yússuf II]] | anys= [[1362]] – [[1391]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Autoritat}}
| |||