Filosofia presocràtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - per l'observació + per a l'observació
He ampliat una mica la plana, amb la divisió entre dos grups de presocràtics i he revisat algunes expressions.
Línia 1:
{{Períodes filosòfics}}
Se sol anomenar '''''presocràtics''''' els [[filòsof|pensador]]s grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ellseus i no anteriors (elscom és el cas dels pluralistes [[Demòcrit]] i [[Leucip]]). L'atzar històric (especialment el seu judici i mort) ha convertit [[Sòcrates]] en el filòsof que inicia la gran tradició de la flosofia grega, però aquesta és una visió profundament parcial. Els presocràtics, tot i que sovint no s'anomenaven ells mateixos filòsofs, van ser els primers a reflexionar sobre el món prescindint al màxim de la religió tradicional. La seva preocupació bàsica és ontològica, busquenvan cercar l'essènciaestructura profunda o ''arché[[arkhé]]'' de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicació de l'obra ''Fragmente der Vorsokratiker'' de [[Hermann Alexander Diels]] el [[1903]], tot i que existeixes van fer publicacions científiques dels principals autors presocràtics des del [[segle XIX]]. Les obres dels preocràtics només ens han arribat de manera fragmentària, en citacions d'autors posteriors (i sovint no gaire fidels).
 
SónEls '''''presocràtics''''' van ser els primers pensadors que intentenintentaren donar una explicació racional sobre el món físic i no l'explicaren a partir de [[mite]]s (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta.
 
Hi ha qui adopta l'opinió, segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable. Mentre els presocràtics es dedicaren a estudiar la [[Physis|''phisis'']] (natura) els sofistes van reflexionar sobre la llei (''nomos'') en la ciutat.
 
Els presocràtics proveien de totes les colònies gregues i de l'entorn mediterrani. Es poden distingir les seves doctrines segons provinguin de l'Est o de l'Oest mediterrani.:
* D'una banda els Jonis ([[Tales de Milet|Tales]], [[Anaximandre de Milet|Anaximandre]] i [[Heràclit d'Efes|Heràclit]], fonamentalment) vivien en ciutats comercials importants a la costa de l'actual [[Turquia]], com [[Milet]] i [[Efes|Èfes]], i es van dedicar molt especialment a l'estudi de la natura.
* D'altra banda els Itàlics, és a dir, els [[pitagòrics]] i els Elates ([[Parmènides d'Elea|Parmènides]] i [[Zenó d'Elea]]), habitaven en que s'anomena la [[Magna Grècia]], és a dir, el Sud d'Itàlia i [[Sicília|Sicíla]] i es van decantar més per l'especulació metafísica.
Però també hi haugueren pensadors presocràtics a l'[[Àtica]] ([[Antiga Atenes|Atenes]],[[Tebes (Grècia)|Tebes]]...), al [[Peloponès]] ([[Esparta]]) a [[Regió de Tràcia|Tràcia]], al [[Bòsfor]] ([[Calcedònia]] i [[Lapseki|Lampsac]]) a [[Creta]] ([[Apol·lònia de Cirenaica|Apol·lònia]]), etc. A través dels viatges d'alguns d'entre ells, en particular a Atenes, el seu pensament es divulgà arreu del món grec, inspirant els primers grans filòsofs (Sòcrates, Plató, Aristòtil).
 
== Del mite al logos ==
 
Els [[mites]] són llegendes fantàstiques que es transmeten de paresgeneració aen generació per tal d'explicar, bàsicament, el problema dels origens (d'una família, d'una ciutat o del Cosmos sencer) o la conducta que cal fillsseguir. A [[Milet]], a la [[Jònia]] grega, vaper sorgirinfluència ladel filosofiacomerç perquèentre moltesles personesciutats intentavengregues donari respostes[[Antic alsEgipte|Egipte]], problemesels deprimers pensadors antics van iniciar la humanitat.crítica Eldels conceptemites. [[Tales de destíMilet|Tales]], comportaper unaexemple, critica el mite del déu Oceà felicitat. La filosofia comença quan l'ésser humà sent capaç d'exlicar el món natural per si mateix, sense emprar ni l' [[al·legoria]], ni la [[Faula|fàbula]]. El primer filòsofpensador reconegutpresocràtic de nom conegut va ser [[Tales]] de Milet (624-546 aC), però les fonts antigues no l'anomenen mai filosof, sinó "fíic", en el sentit d'investigador de la natura.
 
Aquesta expressió ''del mite al logos'' fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional, que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recórrer als [[Mites]], buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per a l'observació i l'experiència.
 
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: mitjançant els sentits, que ens mostra l'aparença, (diversitat i pluralitat). Mitjançant la raó, que ens mostra l'essència (l'un, és permanent).
 
== Miracle grec ==
 
El pas del mite al logos es considera un miracle grec. Les civilitzacions antigues tenien comamplis a precedentconeixements de ciències, sobretoti lesespecialment de matemàtiques., Elsperò, coneixementsespecialment estana dominatsEgipte, pelsles sacerdotsciències egipcis,eren peròun influïtsconeixement pervinculat a la religió. La ciència va començar a Grècia.
 
Segons si creuen que totes les coses es componen d'una única essència o no, es poden classificar de la manera següent: