Advaita Vedanta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Referències: {{Filosofia índia}} {{Autoritat}} |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
L''''Advaita Vedanta''' (IAST, Advaita Vedānta; Sànscrit: अद्वैत वेदान्त, literalment, no-dos) és una escola de [[Hinduisme|filosofia hindú]] i de pràctica religiosa no [[Dualisme|dualista]] fonamentada amb les [[Upanishads]] essent la branca secundària més antiga del [[Vedanta]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Georg|nom=Feuerstein,|títol=La tradición del yoga : historia, literatura, filosofía y práctica|url=https://www.worldcat.org/oclc/864323598|edició=|llengua=|data=D.L. 2013|editorial=Herder|lloc=Barcelona|pàgines=785|isbn=9788425427435}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0075137.xml|títol=advaita {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2017-08-22|llengua=ca}}</ref> És una de les vies clàssiques hindús per a la realització espiritual.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Experience of Hinduism : essays on religion in Maharashtra|url=https://www.worldcat.org/oclc/15696902|data=1988|editorial=State University of New York Press|lloc=Albany, N.Y.|isbn=0887066623}}</ref> Les dues branques principals són el Kevala-advaita (no dualisme radical) ensenyat per en [[Adi Xankara]] i el Vishista-advaita (no [[Dualisme filosòfic|dualisme]] amb distincions) ensenyat per en Ramanuja.<ref name=":0" />El terme Advaita fa referència a la idea que l'ànima (el veritable jo, l’[[Atman]]) és el mateix que la realitat metafísica més alta (el [[Braman|Brahman]]). Els seguidors d'aquesta escola són coneguts com Advaita Vedantins, o simplement Advaitins. Busquen l'alliberament espiritual a través de l'adquisició de ''vidyā'' (coneixement) <ref>{{Ref-llibre|cognom=Sthaneshwar Timalsina|nom=|títol=Consciousness in Indian Philosophy: The Advaita Doctrine of ‘Awareness Only|url=https://books.google.es/books?id=wO2SAgAAQBAJ&pg=PA137&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=137–138|isbn=978-1-135-97092-5}}</ref> de la pròpia identitat (Atman), i la identificació de l'Atman i amb Brahman.<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Comans, Michael|nom=|títol=The Method of Early Advaita Vedānta: A Study of Gauḍapāda, Śaṅkara, Sureśvara, and Padmapāda|url=|edició=|llengua=|data=2000|editorial=Motilal Banarsidass|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Eliot.|nom=Deutsch,|títol=Advaita Vedānta : a philosophical reconstruction|url=https://www.worldcat.org/oclc/45843287|data=1988, ©1969|editorial=University of Hawaii Press|lloc=Honolulu|isbn=9780824802714}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Śaṅkarācārya.|títol=A thousand teachings : the Upadeśasāhasrī of Śaṅkara|url=https://www.worldcat.org/oclc/297209885|edició=Indian ed|data=2006|editorial=Motilal Banarsidass Publishers|lloc=Delhi|isbn=9788120827714}}</ref> L'Advaita Vedanta és una de les escoles més estudiades i influents del pensament clàssic indi.<ref>{{Ref-llibre|cognom=M.|nom=Indich, William|títol=Consciousness in Advaita Vedanta.|url=https://www.worldcat.org/oclc/417143163|data=1995|editorial=Motilal Banarsidass Publishers|lloc=Delhi|isbn=9788120812512}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=D.|nom=Fowler, Jeaneane|títol=Perspectives of reality : an introduction to the philosophy of Hinduism|url=https://www.worldcat.org/oclc/49530055|data=2002|editorial=Sussex Academic Press|lloc=Brighton|isbn=9781898723936}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=1948-|nom=Brannigan, Michael C.,|títol=Striking a balance : a primer in traditional Asian values|url=https://www.worldcat.org/oclc/665828168|edició=Rev. ed|data=2010|editorial=Lexington Books|lloc=Lanham, Md.|isbn=9780739138465}}</ref>
L’Advaita Vedanta remonta les seves arrels als [[Upanixad|Upanishads]] més antics. I es basa en tres fonts anomenades Prasthanatrayi. Ofereix una interpretació unificadora de tot el cos d'Upanishads<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Nakamura|nom=Hajime|títol=A History of Early Vedanta Philosophy. Part One|url=|edició=|llengua=|data=1950|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, els Brahma Sutras i el Bhagavad Gita.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Grimes|nom=John A.|títol=The seven great untenables: Sapta-vidhā anupapatti|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Motilal Banarsidass|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.iep.utm.edu/adv-veda/|títol=Vedanta, Advaita {{!}} Internet Encyclopedia of Philosophy|consulta=2017-08-22|llengua=en-US}}</ref> L’Advaita Vedanta és la branca secundària més antiga del Vedanta, que és una de les sis filosofies hindús ortodoxes ([[dàrxana]] [[Àstika i Nàstika|āstika]]). Encara que les seves arrels es remunten al primer mil·lenni abans de Crist, segons la tradició l'exponent més destacat de l'Advaita Vedanta és l’erudit del segle VIII Adi Xankara.
Propugna la idea que el [[Mokxa (hinduisme)|mokxa]] (llibertat, alliberament) és assolible en aquesta vida en contrast amb les filosofies índies que emfatitzen el Videhamukti o el mokxa després de la mort.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Arvind.|nom=Sharma,|títol=Advaita Vedānta : an introduction|url=https://www.worldcat.org/oclc/57419146|edició=1st ed|data=2004|editorial=Motilal Banarsidass Publishers|lloc=Delhi|isbn=9788120820272}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=O.|nom=Fort, Andrew|títol=Jīvanmukti in transformation : embodied liberation in Advaita and neo-Vedanta|url=https://www.worldcat.org/oclc/42855732|data=1998|editorial=State University of New York Press|lloc=Albany, NY|isbn=9780791439043}}</ref>L'escola utilitza conceptes com Brahman, Atman, [[maya]], [[avidya]], [[meditació]] i altres que es troben en les principals tradicions religioses índies,<ref name=":1" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=Hirst|nom=Jacqueline G. Suthren|títol=Samkara's Advaita Vedanta: A Way of Teaching|url=https://books.google.es/books?id=YsN-AgAAQBAJ&pg=PA131&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|llengua=en|data=2005-03-31|editorial=Routledge|isbn=9781134254415}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Gupta|nom=Bina|títol=Perceiving in Advaita Vedānta: Epistemological Analysis and Interpretation|url=https://books.google.es/books?id=w-AE8tEDMYYC&pg=PA54&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|llengua=en|data=1995|editorial=Motilal Banarsidass Publ.|isbn=9788120812963}}</ref> però amb una interpretació pròpia per tal d'elaborar les seves teories sobre el mokxa.<ref name=":2" /><ref>{{Ref-publicació|cognom=Fost|nom=Frederic F.|article=Playful Illusion: The Making of Worlds in Advaita Vedānta|publicació=Philosophy East and West|url=http://www.jstor.org/stable/1400333|volum=48|exemplar=3|data=1998|pàgines=387–405|doi=10.2307/1400333}}</ref> Molts estudiosos el descriuen com una forma de monisme<ref name=":1" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=King|nom=Richard|títol=Early Advaita Vedānta and Buddhism: The Mahāyāna Context of the Gauḍapādīya-kārikā|url=|edició=|llengua=|data=1995|editorial=SUNY Press|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
Va influir i va estar influenciat per diverses tradicions i textos de filosofies hindús com el [[Samkhya]], el [[Ioga]], el [[Nyaya]], altres escoles secundaries del Vedanta, el Vaishnavism, el Shaivism, els Puranas, els Agamas, així com moviments socials com ara el [[Bhakti]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Novetzke|nom=Christian|títol=Bhakti and Its Public, International Journal of Hindu Studies|url=|edició=|llengua=|data=2007|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Hindu scriptures|url=https://www.worldcat.org/oclc/37281845|data=1996|editorial=University of California|lloc=Berkeley|isbn=9780520207783}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Davis,|nom=H. Richard|títol=Ritual in an oscillating universe : worshiping Śiva in medieval India|url=https://www.worldcat.org/oclc/889252569|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=Princeton, New Jersey|pàgines=|isbn=9780691603087}}</ref> Més enllà de l'hinduisme, l'Advaita Vedanta va interactuar i es va desenvolupar amb les altres tradicions de l'Índia com el [[jainisme]] i el [[budisme]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Nakamura|nom=Hajime|títol=A History of Early Vedanta Philosophy. 2a part.|url=|edició=|llengua=|data=2004|editorial=Motilal Banarsidass|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
|