Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
homologar amb versió en anglès
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 80:
 
== L’inici de la Unió per la Mediterrània ==
A la Cimera Euromediterrània de París, celebrada el [[13 de juliol]] de [[2008]] , els 43 caps d’estat i de govern de la regió euromediterrània van decidir iniciar el [[Procés de Barcelona]],<ref>[http://archive.is/20120701101725/http://www.gencat.cat/relacions_exteriors/bcn10/cat/pdf/declaracio.pdf Declaració de Barcelona], millor com a pdf: http://www.gencat.cat/relacions_exteriors/bcn10/cat/pdf/declaracio.pdf</ref>: Unió per la Mediterrània. Es va presentar com una nova fase de l’Associació Euromediterrània amb membres nous i una arquitectura institucional millorada, amb l’objectiu de "millorar les relacions multilaterals, augmentar la propietat compartida del procés, definir una governança sobre una base d’igualtat i, amb aquests paràmetres, establir projectes concrets que fossin més visibles per a la ciutadania. Ara és el moment de donar un impuls nou i continuat al Procés de Barcelona. Ara calen nous catalitzadors i un compromís més gran per transformar els objectius de la Declaració de Barcelona en resultats tangibles".<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.ue2008.fr/|títol=Joint Declaration of the Paris Summit for the Mediterranean|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
La Cimera de París va ser un èxit diplomàtic per a Nicolas Sarkozy.<ref>{{Ref-web|url=http://www.euractiv.fr/?s=+presidence+francaise+ue+article+42+pays+sommet+paris+lancer+union+pour+mediterranee+ue+processus+barcelone+syrien+000957|títol=43 pays à Paris pour lancer l'Union pour la Méditerranée|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El president francès va aconseguir reunir a París tots els caps d’estat i de govern dels 43 països euromediterranis, amb l’excepció dels monarques del Marroc i de Jordània.<ref>{{Ref-web|url=http://www.spiegel.de/international/europe/union-for-the-mediterranean-nicolas-sarkozy-s-new-club-med-a-565667.html|títol="Nicolas Sarkozy's New 'Club Med'". Der Spiegel. 14 July 2008. Retrieved 29 October 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
Línia 151:
* Reunió Ministerial de l’UpM sobre Feina i Ocupació – Setembre del 2016<ref>{{Ref-publicació|article=UfM Ministerial Conference on Employment and Labour, Jordan|llengua=en|url=http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=en&catId=87&eventsId=1156&furtherEvents=yes}}</ref>
* Conferència Ministerial de l’UpM sobre Energia – Desembre del 2016<ref>{{Ref-web|url=http://www.esteri.it/mae/resource/doc/2016/12/draft_declaration_ufm_ministerial_final.pdf|títol=Declaració ministerial de l’UpM sobre energia|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
* Reunió Ministerial de l’UpM sobre Aigua – Abril del 2017<ref>{{Ref-publicació|article= 27 Aprilabril 2017, Valetta, Malta – Ministerial Meeting of the European Union and Mediterranean Water Ministries|publicació=SWIM and HORIZON 2020|llengua=en-US|url=https://www.swim-h2020.eu/27-april-2017-valetta-malta-ministerial-meeting-of-the-european-union-and-mediterranean-water-ministries/}}</ref>
* Conferència Ministerial de l’UpM sobre Desenvolupament Urbà – Maig del 2017<ref>{{Ref-web|url=http://www.euneighbours.eu/en/south/stay-informed/news/sustainable-urban-development-euro-mediterranean-region-ufm-ministers|títol=Sustainable Urban Development in the Euro-Mediterranean region: UfM Ministers agree on a structured framework for enhanced regional cooperation {{!}} EU Neighbours|consulta=2017-10-31|llengua=en}}</ref>
L’any 2015, l’UpM havia aprovat un total de 37 projectes<ref>{{Ref-publicació|article=UfM Ministerial Conference on Employment and Labour, Jordan|llengua=en|url=http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=en&catId=87&eventsId=1156&furtherEvents=yes}}</ref>, 19 dels quals es trobaven en la fase d’implementació.[AP2] El 18 de novembre del 2015, la revisió de la Política Europea de Veïnatge (PEV), publicada pel Servei Europeu d’Acció Exterior i la Comissió i ratificada pel Consell Europeu el 14 de desembre, estableix l’UpM com una força que dona impuls a la integració i la cooperació a nivell regional.<ref>{{Ref-web|url=http://www.esteri.it/mae/resource/doc/2016/12/draft_declaration_ufm_ministerial_final.pdf|títol="“UfM Ministerial Declaration on Energy”" (PDF).|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
Línia 229:
El valor afegit principal que suposa l’UpM rau en la interrelació que es crea entre la dimensió política i la seva aplicació operativa en projectes concrets sobre el terreny, els quals, al mateix temps, alimenten la definició de polítiques rellevants amb una perspectiva que abasta múltiples actors clau. Per adoptar projectes sobre el terreny se segueix el principi de la geometria variable, que atorga un cert grau de flexibilitat segons el qual un nombre limitat de països poden decidir si col·laborar i participar en els projectes d’interès comú amb l’aprovació de la resta de països.
 
Durant el desembre del 2015, 37 projectes havien rebut l’aprovació de l’UpM. <ref>{{Ref-publicació|article=All UfM Projects and Initiatives - Union for the Mediterranean - UfM|publicació=Union for the Mediterranean - UfM|llengua=en-US|url=http://ufmsecretariat.org/projects/}}</ref>El juliol del 2017, l’havien rebut més de 45 projectes<ref>{{Ref-web|url=http://www.enpi-info.eu/medportal/news/latest/44447/Mediterranean:-UfM-announces-41-regional-cooperation-projects|títol="Mediterranean: UfM announces 41 regional cooperation projects". enpi-info.eu. Retrieved 2016-06-01.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>:
 
==== Desenvolupament Humà ====
Línia 337:
 
A la Conferència de Marsella celebrada el novembre del 2008, els ministres d’Afers Exteriors euromediterranis van acordar que la seu del Secretariat General se situaria al Palau Reial de Pedralbes, a Barcelona.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Barcelona, capital del Mediterráneo|publicació=EL PAÍS|llengua=es|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/capital/Mediterraneo/elpepiespcat/20081105elpcat_3/Tes?print=1|data=2008-11-05}}</ref> Alhora, van definir l’estructura d’aquesta nova institució clau i els països d’origen dels primers membres.
* El secretari general s’escull per consens i prové d’un país que no pertanyi a la Unió Europea. El càrrec dura tres anys i es pot ampliar tres anys més.<ref name=":8" /> El primer secretari general va ser el jordà Ahmad Khalaf Masa’deh, antic ambaixador de Jordània a la UE, Bèlgica, Noruega i Luxemburg, i ministre de Reforma del Sector Públic del 2004 al 2005.<ref>{{Ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/sue/Continguts/Temes/2008_Dossier_UpM/CV_Ahmad_Khalaf_Masadeh_eng.pdf|títol="Biography: H.E. Dr. Ahmad Masa'deh" (pdf). Generalitat de Catalunya, Secretaria per a la Unió Europea. 2008. Retrieved 12 December 2010.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Va abandonar el càrrec després d’ocupar-lo durant un any.<ref>{{Ref-publicació|article=Dimite el secretario de la Unión por el Mediterráneo tras un año en el cargo|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.es/politica/20110126/54105755277/dimite-el-secretario-de-la-union-por-el-mediterraneo-tras-un-ano-en-el-cargo.html}}</ref> El juliol del 2011, va ser el diplomàtic marroquí Youssef Amrani qui va ocupar-lo. En ser nomenat viceministre d’Afers Exteriors pel govern de Benkirane, va ser substituir com a secretari general per Fathallah Sijilmassi, antic ambaixador del Marroc a la Unió Europea (2003-2004) i França (2005-2009).<ref>{{Ref-web|url=http://www.petra.gov.jo/Public_News/Nws_NewsDetails.aspx?Site_Id=1&lang=2&NewsID=73305&CatID=13&Type=Home&GType=1|títol=Jordan News Agency (Petra) {{!}}Planning minister , international experts discuss economic situation in Jordan|consulta=2017-10-31}}</ref> Fathallah Sijilmassi és oficial de la Legió d’Honor i gran oficial de l’Orde Nacional del Mèrit de la República de França.
* Per tal de fomentar la propietat compartida de l’Associació Euromediterrània, es van assignar sis càrrecs de vice-secretaris generals; tres a països de la UE i tres d’entre els països socis de la Mediterrània. Durant el primer mandat de tres anys (ampliable a tres més), els vice-secretaris generals van ser:<ref>{{Ref-publicació|cognom=M.R.BARCELONA|article=El secretariado de Barcelona camina a trancas y barrancas|publicació=elperiodico|llengua=ES|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/20101028/secretariado-barcelona-camina-trancas-barrancas/561577.shtml|data=2010-10-28}}</ref>
# Panagiotis Roumeliotis (Grècia) – Divisió d’Energia;