Praxinoscopi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Aparició en pel·lícules del prazinoscopi
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 8:
El praxinoscopi va rebre una menció a l'[[Exposició Universal de París (1878)|Exposició Universal de París]] del [[1878]] i va tenir força èxit comercial, per la qual cosa va ser la base per altres invencions de Reynaud com el [[praxinoscopi-teatre]] (1879), la [[:fr:Toupie_fantoche|toupie fantoche]] (1879),<ref name=":0" /> el [[praxinoscopi projector]] i el [[teatre òptic]].
 
Aquest invent serà cabdal per arribar a la invenció del [[cinema]], ja que es va aconseguir dotar de moviment a les imatges estàtiques, tot i que no es tractaven de [[Fotografia (document)|fotografies]], sinó de dibuixos. La base tècnica per aconseguir aquesta sensació de moviment serà l'[[Velocitat d'obturació|obturació]], la qual també es tindrà molt en compte quan els [[germans Lumière]] inventin el [[cinematògraf]]. <ref name=":0" />
 
== Moviment del Praxinoscopi ==
Línia 22:
 
=== Llei dels miralls ===
Els [[Mirall|miralls]] són superfícies planes i pavimentades on  es produeix el fenomen de la [[reflexió]]. Aquest es produeix quan els rajos de llum parteixen d’un mateix punt i es concentren en un altre de diferent, dient que el segon és la imatge del primer. <ref>{{Ref-web|url=http://www.fisic.ch/contenidos/la-luz/reflexi%C3%B3n-de-la-luz-y-espejos-planos/|títol=Reflexión de la luz y espejos planos - Física de nivel básico, nada complejo..|consulta=2016-11-30|editor=www.fisic.ch}}</ref>
 
Les imatges es poden classificar segons la naturalesa en: