Revisió del 23:17, 1 nov 2017 modifica Antoni Salvà (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 27.940 edits Arreglar categoria ← Edició anterior		Revisió del 19:42, 2 nov 2017 modifica desfés Antoni Salvà (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 27.940 edits →‎Preparació: Correccions Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 61: == Preparació == Es pot obtindre per precipitació seguint el mètode de Teschemacher fent reaccionar [[nitrat ~~de plata~~d'argent]], <chem>AgNO3</chem>, i [[cromat de potassi]], <chem>K2CrO4</chem>: <chem display="block">AgNO3 \; + \; K2CrO4 \; -> \; Ag2CrO4 \; + \; KNO3</chem> == Aplicacions == A les piles de liti-cromat d'argent formant part del [[càtode]] juntament amb [[grafit]].<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Harthorne\|nom=J. W.\|cognom2=Thalen\|nom2=Hilbert J. Th\|títol=Boston Colloquium on Cardiac Pacing\|url=https://books.google.es/books?id=0UxTBQAAQBAJ&pg=PA73&dq=silver+chromate&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj7mLrM7JPXAhUJVRQKHcNnDuQ4HhDoAQgqMAE#v=onepage&q=silver%20chromate&f=false\|llengua=en\|data=2012-12-06\|editorial=Springer Science & Business Media\|isbn=9789401011006}}</ref> Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm<sup>3</sup>. Degut a la toxicitat del ~~cromar~~cromat d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadi <chem>Ag2V4O11</chem>.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Garche\|nom=Jürgen\|cognom2=Dyer\|nom2=Chris K.\|cognom3=Moseley\|nom3=Patrick T.\|cognom4=Ogumi\|nom4=Zempachi\|cognom5=Rand\|nom5=David A. J.\|títol=Encyclopedia of Electrochemical Power Sources\|url=https://books.google.es/books?id=TAi_QBsTz5UC&pg=PA879&lpg=PA879&dq=silver+chromate+applications&source=bl&ots=1-NRQANrpF&sig=ZwTm_pgVBjEw4WNct4kmhtKibiw&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiS4cD81ZXXAhVDWBQKHQCZB_IQ6AEIXjAH#v=onepage&q=silver%20chromate%20applications&f=false\|llengua=en\|data=2013-05-20\|editorial=Newnes\|isbn=9780444527455}}</ref> En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs, <chem>Cl^-</chem>, són precipitats addicionant [[Nitrat de plata\|nitrat d'argent]], <chem>AgNO3</chem>, precipitant [[~~Clorur de plata\|~~clorur d'argent]], <chem>AgCl</chem> de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Pataki\|nom=L.\|cognom2=Zapp\|nom2=E.\|títol=Basic Analytical Chemistry\|url=https://books.google.es/books?id=QjoXBQAAQBAJ&pg=PA266&dq=silver+chromate+analytical+chemistry&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiX2rKv7ZPXAhWE6xQKHb4rDf8Q6AEIJTAA#v=onepage&q=silver%20chromate%20analytical%20chemistry&f=false\|llengua=en\|data=2013-10-22\|editorial=Elsevier\|isbn=9781483280738}}</ref> Fou emprat el 1873 pel metge italià [[Camillo Golgi]] (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia\|Premi Nobel de Medicina i Fisiologia]] del 1906 juntament amb [[Santiago Ramón y Cajal]].<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Winlow\|nom=William\|títol=Neuronal Communications\|url=https://books.google.es/books?id=MuBRAQAAIAAJ&pg=PA21&dq=silver+chromate+golgi&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj98bHL7ZPXAhWF1RQKHcDfA18Q6AEIWTAH#v=onepage&q=silver%20chromate%20golgi&f=false\|llengua=en\|data=1990\|editorial=Manchester University Press\|isbn=9780719028298}}</ref>

Cromat d'argent: diferència entre les revisions