Cromat d'argent

compost químic

El cromat d'argent és un compost iònic format per cations argent(1+), , i anions cromat, , de fórmula . Té color marró vermellós i s'empra com indicador en les volumetries de precipitació.

Infotaula de compost químicCromat d'argent
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular331,73 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaAg₂CrO₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-][Cr](=O)(=O)[O-].[Ag+].[Ag+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Anells de Liesegang damunt gelatina

El cromat d'argent fou observat per primer cop pel químic francès Louis Nicolas Vauquelin (1763-1829) el 1789 en el transcurs de la recerca que el dugué a descobrir el crom.[1] El 1827 el químic anglès E. F. Teschemacher obtingué cristalls de   per reacció de nitrat d'argent i cromat de potassi i en pogué determinar els angles entre cares dels cristalls.[2] Robert Warington el 1839 analitzà la seva composició.[3] El 1896 el químic alemany Raphael E. Liesegang (1869-1947) descobrí que si s'impregnava amb cromat de potassi un gel estès damunt d'un vidre i a continuació s'hi tirava una gota de dissolució de nitrat d'argent apareixia un precipitat de cromat d'argent en cercles concèntrics, partint del punt on es diposita la gota, i separats una distància regular, que foren anomenats anells de Liesegang.[4]

PropietatsModifica

El cromat d'argent cristal·litza en el grup espacial Pnma, en el sistema ortoròmbic.[5] És molt poc soluble en aigua, només 0,028 g/l a 25 °C i 0,64 g/L a 100 °C. És soluble en àcid nítric i amoníac.[6] Presenta una coloració roig porpra o vermell totxo. És sensible a la llum i ennegreix en exposar-se a ella per reducció del catió argent(1+) a argent metàl·lic.[7]

PreparacióModifica

Es pot obtindre per precipitació seguint el mètode de Teschemacher fent reaccionar nitrat d'argent,  , i cromat de potassi,  :

 

AplicacionsModifica

A les piles de liti-cromat d'argent formant part del càtode juntament amb grafit.[8] Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm³. Degut a la toxicitat del cromat d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadi  .[9]

En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs,  , són precipitats addicionant nitrat d'argent,  , precipitant clorur d'argent,   de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.[10]

Fou emprat el 1873 pel metge italià Camillo Golgi (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1906 juntament amb Santiago Ramón y Cajal.[11]

Ha sigut emprat com a pigment amb el nom de roig porpra, amb el codi CI 77825.[12]

ReferènciesModifica

  1. Works of the Cavendish Society: Gmelin, Leopold. Hand-book of chemistry. 18 v. & index. 1848-72 (en anglès), 1846. 
  2. Teschemacher, E.F. «On Chromate of Silver». Philosophical Magazine, 1, 5, Maig 1827, pàg. 345.
  3. Warington, R. «On the action of chromic acid upon silver, and its combinations with the oxide ot that metal». Phil. Mag., 11, 1837, pàg. 489-492.
  4. Henisch, Heinz K. Crystals in Gels and Liesegang Rings (en anglès). Cambridge University Press, 2005-08-22. ISBN 9780521018180. 
  5. Hackert, Marvin L.; Jacobson, Robert A. «The crystal structure of silver chromate». Journal of Solid State Chemistry, 3, 3, 01-08-1971, pàg. 364–368. DOI: 10.1016/0022-4596(71)90072-7.
  6. Perry, Dale L. Handbook of Inorganic Compounds, Second Edition (en anglès). CRC Press, 2016-04-19. ISBN 9781439814628. 
  7. Wijnekus, F. J. M.; Wijnekus, E. F. P. H.. Dictionary of the Printing and Allied Industries: In English (with definitions), French, German, Dutch, Spanish and Italian (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 9781483289847. 
  8. Harthorne, J. W.; Thalen, Hilbert J. Th. Boston Colloquium on Cardiac Pacing (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06. ISBN 9789401011006. 
  9. Garche, Jürgen; Dyer, Chris K.; Moseley, Patrick T.; Ogumi, Zempachi; Rand, David A. J.. Encyclopedia of Electrochemical Power Sources (en anglès). Newnes, 2013-05-20. ISBN 9780444527455. 
  10. Pataki, L.; Zapp, E. Basic Analytical Chemistry (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 9781483280738. 
  11. Winlow, William. Neuronal Communications (en anglès). Manchester University Press, 1990. ISBN 9780719028298. 
  12. Eastaugh, Nicholas; Walsh, Valentine; Chaplin, Tracey; Siddall, Ruth. Pigment Compendium (en anglès). Routledge, 2008-09-10. ISBN 9781136373923.