Profeta Zacaries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs d'estil
m dades i referència. Retocs
Línia 35:
 
== Profecia==
Del llibre que porta el seu nom, només se n'hi atribueixen amb seguretat els vuit primers capítols. Els demés semblen obra d'un autor anònim posterior (Deutero-Zacaries). Les prediccions de la primera part es poden datar entre els anys 520 i 518 aC.
 
Zacaries va ser enviat al poble per a renovar l'esperit d'Israel i excitar-lo a la reedificació del temple. La profecia de Zacaries tendeix a exposar la renovació de la [[teocràcia]], i explica la magnificència del futur regne messiànic, del qual el temple que tractaven de reedificar no n'era més que el símbol o figura, i que el poble d'Israel s'havia de fer mereixedor de les promeses futures.
 
El ''Llibre de Zacarie''s, despréss'orienta cap a un planteig [[Escatologia jueva|escatològic]] de la salvació i a la organització de la comunitat en aquesta direcció escatològica. En aquest sentit segueix les línies d'altres profetes: [[Osees]], [[Amós]], [[Isaïes (profeta)|Isaïes]] i [[Jeremies (profeta)|Jeremies]]. L'obra comença amb un breu proemi (I, 1-6), contéi continua amb tres parts: 1adiferenciades. queLa primera consta de setvuit visions que donen a conèixer la renovació del regne messiànic, i s'acaba, pera via dl'epíleg, amb l'acció simbòlica de coronar al summe sacerdot [[Josué]], figura típicaarquetípica de la dignitat sacerdotal i reial que ha de reunir en si mateix el [[Messies]] (Zac., I, 7; VI, 15);. 2a,La quesegona part comprèn els discursos profètics dedemanant penitència al poble per disposar-se a merèixer les divines promeses divines. (Zac., 7 i 8),. iLa tercera part, quepotser obra del Deutero-Zacaries, anuncia el càstig que Déu ha de fer contra [[Síria]] i [[Fenícia]], i, per contra, promet la redempció d'Israel,. noNo obstantfaltaran les penes contra els jueus rebels, però [[Jerusalem]] serà alliberada i enaltida. (Zac., 9-14).
 
LaLes consideracióidees de la travada interna de les ideesinternes de tota la profecia manifesta clar isemblen rasmanifestar la unitat del llibre, malgratencara que segons les diverses parts l'tinguin un estil és diferent. i, enEn general, ésla totainterpretació ellade l'obra és força difícil, tal com notàanotà [[Sant Jeroni]], al qual vers aquest particular solen fer corsegueixen els altres comentaristes; tande fosca semblal'antiguitat. alsAls mateixos jueus aquesta profecia quèels hi sembla molt fosca, resultanti d'ellaen resultava un Messies molt diversdiferent del que ells es forgenesperen, esperen un doctor que elshauria interpretide aser llurun plaerdoctor, el seuDoctor sentitiusticiae, vertader;promès així quèper [[R. JarchiJoel]] diu(II, obertament23) que noportarà podrienla assolirsalvació llura veritableIsrael interpretaciói finsla quedestrucció vinguidels elpobles Doctor iusticiae, promès per [[Joel]] (II, 23)impius.
 
De l'autoritat divina de la [[Profecia]] no es pot ni tan sols dubtar, perquè tants són els testimonis presos en ella en elEl [[Nou Testament]] [[(Cf, Mt., XXI, 5; XXVII, 9; XXVI, 31 (on se cita textualment Zac., XIII,7); Jn., XII, 15; XIX, 37]]), oncita ésamb adduïdafreqüència comel escriptura''Llibre divina.de Pel que fa a lZacaries''autenticitat, sii atenemes així la connexió interna dels conceptes com a la tradició judaica i cristianadiu que totaés laun profeciallibre ha atribuït sempre a un mateixprofètic i sol autor, segons consta de la història del cànon de les [[Bíbliadiví.<ref>{{Ref-llibre|Escriptures]]cognom=Montero|nom=Santiago|títol=Diccionario de l'[[Antic Testament]]adivinos, imagos afegiu-hiy el conjuntastrólogos de detallsla de tot el context que revelen una mateixa mà, tampoc hi ha un dubte seriós.antigüedad|url=|edició=|llengua=|data=1997|editorial=Trotta|lloc=Valladolid|pàgines=319|isbn=8481641618}}</ref>
 
Malgrat tot això, entre els heterodoxos sorgí, amb motiu dels capítols IX-XIV, un veritable núvol d'opinions envers el seu autor, senyalant uns un autor anterior al desterrament, altres posterior a ell, que en alguns d'aquests pseudocrítics es converteix en un segon i tercer Zacaries; però la mateixa varietat i inconsistència de tan oposades sentències fa palesa la poca substància de les raons internes en què es recolzen.
 
== Referències ==