Apol·loni de Tíana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles abans de les categories
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{inacabat|data=novembre de 2017}}
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Apollonius_of_Tyana.jpg|thumb|Moneda amb l'efígie d'Apol·loni]]
'''Apol·loni de Tíana''' (''Apollonius Tyanaeus'') fouva ser un [[filòsof]] [[pitagòric]] nascut a [[Tyana]] ([[Capadòcia]]), tradicionalment a finals del [[segle I aC]], però probablement ja en el [[segle I dC]]. És conegut per la biografia que li va dedicar [[Filòstrat d'Atenes|Filòstrat]], a inicis del segle III. El presenta com un "home diví", amb poders sobrenaturals, capaç de fer miracles, endevinar el futur, expulsar dimonis, evocar els morts, veure allò que passa a molta distància i entendre el llenguatge dels animals.
 
Era d'ascendència noble. iAls secatorze lianys atribuïenva podersanar sobrenaturals.a EsTars vaa retirarestudiar aamb laEutidem ciutatde veïnaFenícia d'''Aegae''i després va anar a ([[Eges]]) i vaa estudiar filosofia sotaa l'escola d'[[EuxenosEuxè d'Heraclea]]. Als 16 anys va adoptar el pitagorisme i vivia prop del temple d'[[Asclepi]] a Eges, on va dur a terme algunes reformes en els ritus dels sacrificis. Va establir una secta ascètica que seguia els mandats pitagòrics: no menjava carn, no bevia vi ni tenia relacions sexuals, i va viure com un pobre fins i tot quan va heretar una gran fortuna del pare, fortuna que va cedir als seus parents. Creia també en la [[metempsicosi]] i recordava les seves vides anteriors.
 
Després de cinc anys de vida pitagòrica va visitar els mags perses, els savis de la Índia i els gimnosofistes etíops. Va viatjar durant anys cap a l'est, cap a [[Nínive]], [[Babilònia]] i [[Taxila]] (on governava [[Fraortes]]). Filòstrat diu que en moltes de les ciutats que va visitar va fer tasques de mediació per resoldre conflictes interns. Les seves relacions amb els emperadors romans van ser molt irregulars: dolentes amb [[Neró]] i amb [[Domicià]], i bones amb [[Vespasià]], [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Tit]] i [[Nerva]].
 
Va mantenir un tracte desigual amb els filòsofs contemporanis seus. Era enemic del filòsof [[estoic]] [[Eufrates (filòsof)|Eufrates]], i amic de [[Musoni Ruf]], [[Dió Crisòstom|Dió de Prusia]] i [[Demetri de Súnion]], amb el qual va mantenir diverses polèmiques.
 
Els poders [[Taumatúrgia|taumatúrgics]] d'Apol·loni es poden agrupar en dos àmbits: Els poders d'[[endevinació]] i les pràctiques [[màgiques]].
 
=== Poders d'endevinació d'Apol·loni ===
Apol·loni dominava totes les arts de l'endevinació, inclosa la [[interpretació dels somnis]]. Coneixia el passat, el present ocult i el futur, i va avisar al sacerdot del temple d'Asclepi que expulses del temple un [[Cilícia|cilici]] que no coneixia, però sabia que no havia tingut una conducta honorable, ja que havia mantingut relacions amb una filla del seu anterior matrimoni, Asclepi es va aparèixer de nit al sacerdot per a confirmar-li el què havia dit Apol·loni. En un altre moment va veure una lleona morta en una cacera, de la qual se n'havien tret vuit cries del ventre. Va dir que la seva estància a babilònia duraria un any (per la lleona) i vuit mesos (per les cries), i que després marxaria del costat del rei.
 
Es diu també que va fer [[Miracle|miracles]]. En passar per davant d'ell el fèretre d'una donzella pertanyent a una família consular, s'aproximà a ella, pronuncià algunes paraules místiques i la donzella, a qui es creia morta, s'aixecà i se'n va anar caminant a casa dels seus pares. Aquests li oferiren una gran suma de diners, però ell no l'acceptà. Un dia, la multitud mirava aterrida un eclipsi de Sol acompanyat d'una forta tempesta. Apol·loni mirà el cel i digué en to profètic: "Alguna cosa gran passarà i no passarà". Tres dies després caigué un llamp en el palau de [[Neró]] i trencà la copa que l'[[emperador]] portava a les mans. El poble cregué veure en aquell incident el compliment de la profecia d'Apol·loni. Es diu també que va ascendir al cel. Per tots aquests fets, se'l considera el més gran [[taumaturgia|taumaturg]] de l'època imperial romana.
 
Va viatjar durant anys cap a l'est, cap a [[Nínive]], [[Babilònia]] i [[Taxila]] (on governava [[Fraortes]]). Va tornar a l'[[Àsia Menor]], i després va passar a [[Jònia]] i a [[Grècia]]. Quan va pujar al tron [[Domicià]], va intentar aixecar l'Àsia Menor contra ell i fou empresonat a [[Roma]], però es va escapar i va passar a Grècia, i fou perdonat dos anys després. Els darrers anys va viure a [[Efes]] (també [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Creta]] es disputen la seva estada en aquests anys) fins que va morir. Va deixar diverses obres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Montero|nom=Santiago|títol=Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad|pàgines=65-72|lloc=Valladolid|editorial=Trotta|any=1997|isbn=8481641618}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==