Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
m Millorar referències (contenien errors) |
||
Línia 42:
La seva carrera internacional la portà als principals escenaris del món i li valgué la devoció dels principals compositors i músics contemporanis que conegué dins i fora de Catalunya. A més de cantar en els més variats gèneres –música de cambra, ''lieder'', grans oratoris, cançó popular, etc.–, fou una excel·lent pianista i va desenvolupar una important carrera com a professora de cant, amb deixebles tan destacades com [[Montserrat Caballé]]. Fidel als seus mestres, va saber comunicar als seus alumnes una musicalitat excepcional i una dicció perfecta i va gravar diversos discs. La seva especial dedicació al món del [[lied]] i els grans oratoris no ha donat a la seva figura l'aurèola de les grans dives de l'[[òpera]]. Se l'ha recordada, sobretot, per les interpretacions de la cançó catalana, espanyola i llatinoamericana, sempre estrenant l'obra de compositors contemporanis. Entre els compositors catalans, estrena melodies d'[[Enric Granados]], [[Francesc Alió]], [[Felip Pedrell]], [[Pau Casals]], [[Amadeu Vives]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]], [[Joaquim Nin i Castellanos|Joaquim Nin]], [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]], [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Lamote de Grignon]], [[Frederic Mompou]], [[Manuel Blancafort]], [[Joaquim Homs]], [[Xavier Montsalvatge]], [[Joaquim Nin-Culmell]], [[Òscar Esplà]] o [[Narcís Bonet]]. Entre els músics espanyols destaquen [[Manuel de Falla]] i [[Joaquín Rodrigo]]. I entre els compositors que coneix durant l'exili sud-americà, com [[Juan José Castro]], [[Alberto Ginastera]], [[Heitor Villa-Lobos]], [[Carlos Guastavino]] o Jayme Ovalle, molts dels quals li dedicaran les seves partitures. Oberta als nous corrents més avantguardistes de la [[Música del segle XX|música del seu temps]], li dediquen obres destacats compositors i poetes, amb elogis dels músics més prestigiosos, des d'[[Arnold Schönberg]] fins a [[Robert Gerhard]].
En paraules de [[Joan Alavedra]] a la biografia que dedica a l'artista, "''tots els que hem viscut amb més o menys intensitat la vida musical catalana des del començ d'aquest segle, sabem què hi representa l'actuació de la cantatriu Conxita Badia. Al meu entendre, ella ha estat, en el seu gènere, una personalitat essencial (...). Primeríssima liederista en els nostres concerts, ha donat a conèixer les millors cançons dels compositors que ja eren formats quan ella va aparèixer i (...) les dels joves que han anat sortint en la composició de la cançó catalana. A més, s'ha revelat com la més exímia intèrpret dels clàssics italians, dels romàntics alemanys, dels antics compositors francesos i espanyols, i ha estat insubstituïble en l'execució dels grans Oratoris i de les obres de Händel, Mozart, Haydn, Beethoven, Bach, Schubert, Schumann, etc.''".<ref name="
Casada amb [[Ricard Agustí Monstech]] (1919), tingué tres filles: Conxita (que morí el 5 de juliol de 2012), Mariona (casada amb en [[Jordi Bonet i Armengol]]) i Carmen (casada amb en [[Josep Maria Ainaud de Lasarte]], morí el 8 de març de 2014).
Línia 52:
== Els primers anys i l'esclat artístic ==
Conxita Badia neix a [[Barcelona]] el [[14 de novembre]] de 1897, filla d'una llevadora i d'un imatger religiós. Començà a estudiar de ben petita amb un professor del barri, que l'any 1905 recomana a la família que la porti a l'Acadèmia Granados on coneixerà el seu primer Mestre: [[Enric Granados]]. Ell s'adona ràpidament del seu do per la música, i a banda de les classes de piano amb [[Frank Marshall King|Frank Marshall]], l'indueix a estudiar cant amb Rosa Culmell (esposa del compositor [[Joaquim Nin]] Castellanos). El 1908, coincidint amb l'any de la inauguració del [[Palau de la Música Catalana]], realitza amb només 11 anys els seus primers concerts, en què es mostra ja com una gran liederista. A desgrat del seu extraordinari do pel piano, [[Enric Granados]] la fa decantar pel cant. Als seus 16 anys, encisats per la seva interpretació de l'aclamada ''Cançó de la Solveig'', d'[[Edvard Grieg]], l'[[Associació Wagneriana]] li proposa el paper de Noia Flor a l'estrena al [[Palau de la Música Catalana|Palau de la Música]] de la versió de concert del ''Parsifal'' de [[Richard Wagner]] que protagonitza el tenor [[Francesc Viñas]] amb motiu del centenari del naixement del compositor. Joaquim Pena, un dels fundadors i líder de l'associació, convenç el seu pare, que la troba massa jove: "''És una artista. I li proposo cantar un paper de Noia-flor. No és exactament el que és ella, una noia i una flor?''". L'estrena té lloc el 1913 i es converteix en el seu debut professional. Durant els anys següents, el mateix Granados, que pràcticament l'ha adoptat com una filla més, l'acompanya al piano en molts concerts arreu del país. Li fa estrenar les seves ''Canciones Amatorias'' (a la Sala Granados de l'[[avinguda del Tibidabo]] 18 de [[Barcelona]], el 1913), dues de les quals li dedica directament. "''Vine tu i les cançons!''", li escriu per missatger cada vegada que vol fer cantar les seves cançons o que les sentin amics seus, com [[Pau Casals]], convertint-la en el seu "''instrument vocal''". Anys després, el mateix gran Casals, que ha sentit els millors cantants del món, revelaria a [[Joan Alavedra]]: "''Quan componc per a veu femenina, sempre penso en la veu de Conxita''".<ref name="ALAVEDRA">{{ref-llibre|autor=ALAVEDRA, Joan
Entre altres actuacions, destaquen les seves interpretacions de les obres de Granados ''Tonadillas'', al [[Palau de la Música Catalana]] en el marc de la temporada de l'Associació de Música "da Camera" dirigida per Manel Clausells, i l’''Elegía eterna'', orquestrada i dirigida per [[Joan Lamote de Grignon]]. També canta per la institució "La dona que treballa", a petició de Narcisa Freixas, que li dedica les següents paraules: "''"A Conxita Badia, que dintre els seus setze anys ha condensat tot l'art musical que s'ha fet des que el món és món (...). Per ta veu dolça, per la teva inspiració i per la teva manera de dir... Que Déu et beneeixi!"''".<ref name="ALAVEDRA"
Durant aquells anys s'intensifiquen les col·laboracions i l'amistat amb els artistes contemporanis més importants del seu moment, molts dels quals van elogiar la seva veu i persona: [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]], [[Ventura Gassol]], [[Amadeu Vives]], [[Frank Marshall King|Frank Marshall]], [[Robert Gerhard]], [[Felip Pedrell]], [[Apel·les Mestres]], etc. [[Joan Lamote de Grignon]] li escriuria: "''Si mai Jesús us hagués sentit cantar la Cançó de Maria, voldria tornar a ser infant i tornar a passar el calvari per tal de sentir-se bressat al so inefable de la vostra veu''"<ref name="ALAVEDRA"/> [[Amadeu Vives]]: "''De veu fresca i càlida, d'expressió vehement, de dicció graciosa i clara, en el seu art és d'una franquesa tota plena d'encís, d'aquell encís de les coses que assoleixen una mena de perfecció que es confon amb la naturalesa''"),<ref name="ALAVEDRA"/> [[Apel·les Mestres]] li regala l’englantina de plata i or que havia guanyat als [[Jocs Florals]] i el braçalet de noces que li havia regalat a la seva difunta esposa i li escriu: "''Cantades per tu, les meves cançons fins semblen boniques''".<ref name="ALAVEDRA"/> [[Manuel de Falla]], que la sent per primer cop a París, escriu "''Cuantos hemos tenido la fortuna de oirle interpretar sus propias obras guardaremos siempre el recuerdo de la fuerte impresión de arte que experimentamos''".<ref name="ALAVEDRA"/> El tenor de renom internacional [[Francesc Viñas]] li dedica el seu ''Mètode de cant'' amb les paraules "''A la més perfecta liederista que jo mai hagi sentit. Oint-la hom es pregunta: els àngels, cantarien amb tanta perfecció?''".<ref name="ALAVEDRA"/>
Línia 94:
Al llarg dels anys següents, torna a fer concerts arreu, sovint acompanyada per pianistes com Maria Teresa Balcells, Maria Canela, [[Pere Vallribera]] o la seva gran amiga [[Alícia de Larrocha]], que més endavant escriurà sobre ella: "''Els seus valors humans es reflecteixen en la seva interpretació de la música: honestedat, espontaneïtat i veritat, les qualitats que només es troben en els grans músics de la història''". És convidada a actuar als principals auditoris de Madrid en diverses ocasions, sobretot acompanyada per aquesta última, on les dues artistes delecten el públic més exigent i la crítica les aplaudeix amb entusiasme. El gran crític musical de l'època Fernández-Cid escriu: ''"Tothom tenia la impressió que assistia a la mostra més veritable, més autèntica, d'allò que es pot obtenir amb l'obra d'un músic. Semblava que ens parlés el mateix Granados. (...) Conxita Badia sap fondre l'ordre, que és sinònim de maestria, amb el vol, que ho és de temperament. Crec que per a ella hauria d'encunyar-se, amb puresa i brillantor renovades, la qualificació, tantes vegades prodigada amb culpable liberalitat, d'artista. Conxita Badia posa l'ànima quan canta. La seva formació hi posa l'estil. El seu domini, la claredat. En les seves llavors no es perd ni un matís ni s'apaga una frase. Els seus recitals constitueixen una lliçó exemplar". Antonio de las Heras: "Conxita Badia és més i millor que la perfecció: és la veritat". I Enrique Franco: "Senyor, Senyor, i quina benedicció escoltar Conxita Badia! No m'estranya que gairebé tots els cantants de Madrid hagin assistit a les seves actuacions i l'hagin aplaudit, incansables. He vist plorar Carmen Pérez Durias després de la primera intervenció de la Badia en el cicle Granados. Així, plorar!"''.<ref name="ALAVEDRA"/>
Durant aquesta etapa, Conxita segueix combinant la seva faceta d'intèrpret amb la de mestra, com a catedràtica de cant al [[Conservatori Municipal de Barcelona]] i al seu propi domicili, on rep alumnes d'arreu del món, des d'Amèrica fins a l'Àsia: [[Francesca Callao i Oliva|Francesca Callao]], l'argentí Carlos Manso, l'andalusa Isabel Aragón, la mexicana Lupita Campos, la sueca Sònia Stehenmar, la japonesa Akemi Karachi, o Heleni Barjau (també conegut com a Carlo del Monte, tenor amb qui grava al piano les ''Disset cançons catalanes'' dels més importants compositors catalans, entre altres [[Frederic Mompou]], [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], [[Eduard Toldrà]], etc.). D'entre tot ells, destaca la catalana internacionalment reconeguda [[Montserrat Caballé]], que ha conegut a través de la família Bertrand, i a qui considera "''la meva deixeble extraordinària, que a la vegada esdevingué per a mi com una filla''".<ref name="
Del 1958 al 1974, viatja sovint a Amèrica i arreu d'Europa per impartir cursos de cant, entre altres als cursos d'estiu "Mozarteum" de Salzburg. Esdevé també professora i ànima durant 20 anys als prestigiosos cursos internacionals de música espanyola "Música en Compostela" a Santiago de Compostela juntament amb [[Andrés Segovia]], [[Alícia de Larrocha]], [[Frederic Mompou]], Antonio Iglésias, [[Rosa Sabater]], [[Gaspar Cassadó]], Enric Ribó, etc. També esdevé membre de jurats de reconeguts certàmens com el Concurs internacional de cant de Rio de Janeiro i el Concurs internacional de cant [[Francesc Viñas]]. El 1966, amb motiu del 50 aniversari de la seva mort, protagonitza un sentit Homenatge a [[Enric Granados]] i s'inaugura el Camarot Granados, del qual esdevé l'ànima, impulsat per l'associació "Amics de Granados" que promou Luís María de Zunzunegui, al luxós Hotel Manila de Barcelona. Entre altres artistes, hi participa el gran director i violinista jueu [[Yehudi Menuhin]], que queda captivat per l'art de Conxita i li diu "''Vostè és tan bona pianista com a cantant''". Des d'aquell moment l'indret esdevindrà un referent cultural de la ciutat, on es celebraran concerts, conferències, etc.
| |||