Obre el menú principal

Canvis

→‎Trajectòria: Canvis menors, neteja AWB
De nou a Primera, aquesta vegada amb els valencians, Salillas va deixar de comptar i tot just va aparèixer en quinze minuts repartits entre dos partits. Eixa mateixa campanya deixa el Vila-real i marxa al [[Llevant UE]], a qui ajuda a pujar a Segona Divisió. A l'any següent, es proclama màxim golejador de la categoria d'argent amb 20 gols, seguits d'altres 17 a la temporada 2000-01.
 
Malgrat el seu gran rendiment, l'agost de [[2001]] va fitxar pel [[CE Castelló|Castelló]], que jugava a la [[Segona divisió B|Segona Divisió B]]. Després d'unes dures negociacions, els orelluts van pagar 20 milions de [[pessetes]] (poc més de 120.000 [[€]]), en el qual suposava el traspàs més car des de feia una dècada. El planter comptava amb altres jugadors amb un pas per la [[Primera divisió espanyola de futbol|primera divisió]], com ara [[Daniel Bouzas Pan|Dani Bouzas]], [[Julián Palacios San Millán|Palacios]], [[Ángel Luis Camacho Bautista]] o [[Francisco Javier Sanchis Pascual|Javi Sanchis]]. Però a l'hora de la veritat, els resultats foren catastròfics i el descens a [[Tercera divisió|Tercera Divisió]] va estar molt proper durant gran part de la temporada. El rendiment del menut ariet, amb 14 gols, fou pràcticament l'única bona notícia de l'any, pel que es va confiar en ell per a una remodelada davantera. Sota les ordres de [[José Luis Oltra]], Salillas va perdre la titularitat la temporada següent, però fou un revulsiu fonamental. El [[28 de febrer]] de [[2003]] al [[Camp d'Esports de Lleida]] el primer baló que va tocar significà el gol de l'empat que donava al Castelló el rècord de partits sense perdre a la [[Segona divisió espanyola de futbol B|Segona B]], fins llavors en mans de la [[UD Salamanca]] amb 25. A la promoció d'ascens, tot i jugar cinc partits eixint des de la banqueta, va tenir temps de fer quatre gols i ser expulsat dos cops. Precisament la targeta roja directa en l'afegit del partit decisiu front al [[Ciudad de Murcia]] va ser la seva darrera acció com a futbolista albinegre, deixant enrere una forta empremta a les graderies.
 
A partir d'aquest moment tornaria a equips menors de la seua terra, rebutjant ofertes de [[Segona divisió espanyola de futbol B|Segona B]]. Primer de nou l'Alagón, de Tercera Divisió, el [[2005]] al Figueruelas, on va ascendir de Regional Preferent a Tercera, i dos anys després al Remolinos CD, de Primera Regional.
298.769

modificacions