Obre el menú principal

Canvis

m
+ enllaços
| designacio1_data =
}}
'''Santa Maria de Montserrat''' és un [[monestir]] [[benedictí]] situat a la muntanya de [[Montserrat]], al terme municipal de [[Monistrol de Montserrat]] (el [[Bages]]), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a [[Catalunya]] i ha esdevingut un punt de [[pelegrinatge]] per a [[Creient|creients]] i de visita obligada per als [[Turisme|turistes]]. L'actual abat és [[Josep Maria Soler i Canals]].
 
El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del [[2006]], tenia 68 habitants.
[[Fitxer:Monestir de Montserrat vista Roca de St. Jaume.jpg|thumb|El monestir vist des de la roca de Sant Jaume]]
[[Fitxer:Escolania and the Basilica from the restaurant - Montserrat 2014 (2).jpg|thumb|Vista de la part de darrere del monestir, amb la capçalera]]
L'origen del monestir és incert, però se situa cap al [[880]]. Se sap que, cap al [[1011]], un monjo procedent del [[monestir de Santa Maria de Ripoll]] va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de [[Santa Cecília de Montserrat|Santa Cecília]], amb la qual cosa el [[Cenobi (religió)|cenobi]] quedava sota les ordres de l'[[abat Oliba]], de Ripoll. Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga [[ermita]] amb el mateix nom. A partir del [[1082]], Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de [[Ripoll]].
 
Aquesta ermita s'havia convertit en la més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a [[Mare de Déu de Montserrat|la imatge de la Mare de Déu]] que s'hi venerava des de l'any [[880]]. El monestir aviat va esdevenir [[santuari]], la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les [[Almoina|almoines]] rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del [[segle XII]], l'abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada [[abadia]].
 
El segle següent va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència del monestir de Ripoll. Durant el [[Cisma d'Occident]], el [[priorat (religió)|priorat]] de Montserrat era fidel al [[papa de Roma]], tot i que el monestir de Ripoll donava suport a [[Benet XIII d'Avinyó]]. El rei [[Martí l'Humà]] va aconsellar a Benet XIII que convertís Montserrat de priorat en abadia i posés al capdavant com a primer abat [[Marc de Villalba]], que ho era de Ripoll des del [[1408]]. El [[10 de març]] de [[1409]], una butlla papal de Benet XIII va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat. Amb tenacitat, el seu primer abat aconseguí una butlla del papa [[Eugeni IV]], l'[[11 de març]] de [[1431]], que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud.
El [[1493]], Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei [[Ferran el Catòlic]] va enviar al monestir catorze monjos procedents de [[Valladolid]], i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat [[castella]]na. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els abats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals cal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa [[Juli II]]. Aquell mateix any [[1493]], un frare de l'orde dels mínims, abans ermità de Montserrat, [[Bernat Boïl|Bernat de Boïl]], va acompanyar [[Cristòfor Colom]] en un dels seus viatges a [[Amèrica]], cosa que va propiciar l'expansió del culte a la [[Mare de Déu de Montserrat]] en aquest continent.
 
El {{segle|XIX|s}} va ser especialment tràgic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegades per les tropes [[Napoleó|napoleòniques]], el gener de [[1809]], quan el general Desveaux, amb 800 homes,<ref>{{ref-llibre |cognom=Albareda |nom=Anselm Maria |títol=Història de Montserrat |url= http://books.google.cat/books?id=U3uGpWgFEL8C&pg=PA92&dq=1809+monestir+montserrat&hl=ca&sa=X&ei=vP8EUem0AsWohAflsYDYDQ&ved=0CFMQ6AEwBw#v=onepage&q=1809%20monestir%20montserrat&f=false | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2005 |pàgines=p.92 |isbn=8484157628}}</ref> arribà al monestir, però perseguit pel [[sometent]], el destacament francès fou destruït,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Muñoz i Maldonado |nom=Josep |títol=Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814, escrita sobre los documentos auténticos del gobierno |url= http://books.google.cat/books?id=XgVxi_6wYgoC&pg=PA190&dq=molins+de+rei+1809&hl=ca&sa=X&ei=7fAEUaWTJdOKhQfHyICIBw&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=molins%20de%20rei%201809&f=false |llengua= castellà | editorial=Impr. de D. José Palacios |data=1833 |pàgines=p.190-191 |isbn=}}</ref> i a partir del [[25 de juliol]] del [[1811]] quan el prengueren les forces del [[Louis Gabriel Suchet|mariscal Suchet]], i el [[1812]]. El [[1835]] va patir l'exclaustració arran de la [[desamortització|desamortització de Mendizábal]], va ser saquejat i incendiat i se'n van perdre molts dels tresors.
 
L'exclaustració va durar poc i el [[1844]] es va restablir la vida al monestir. La congregació de Valladolid havia desaparegut, per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar la independència eclesiàstica. A partir del 1858, sota el guiatge de l'[[abat Muntadas]], l'edifici sencer es va haver de restaurar, ja que no n'havien quedat més que les parets. Des de l'any [[1862]], la comunitat montserratina pertany a la Congregació de Subiaco de l'Orde de Sant Benet, de la qual és un dels principals monestirs.
 
Durant el [[franquisme]], després d'un període proper al nou règim, el monestir prengué, a partir de les festes d'[[Entronització de la Mare de Déu de Montserrat del 1947|entronització de 1947]] i coincidint amb l'abat [[Aureli Maria Escarré i Jané|Aureli M. Escarré]], una actitud catalanista i es convertí en nucli de resistència antifranquista.
 
Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer, i actualment ([[2008]]) conté una de les millors [[biblioteca|biblioteques]] del país, amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom =Marimon| nom = Silvia | article = La muntanya mística | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 68 | data = juny 2008 | pàgines = p. 60-61 |issn = 1695-2014}}</ref> La congregació actual està formada per setanta-sis monjos, repartits entre Montserrat, el Miracle i Cuixà. A més, al monestir hi viuen els infants que componen l'[[Escolania de Montserrat]], considerada l'escola de cant més antiga d'Europa, ja que es va fundar al [[segle XIII]].
===Exterior===
[[Fitxer:Montserrat- 048.jpg|thumb|Plaça de Santa Maria i façana nova del monestir]]
La façana de la basílica de Montserrat té un fons de pedra tallada a carreus, amb la decoració escultòrica superposada, igual que façanes plateresques com la de la Universitat de Salamanca. La part inferior és de format horitzontal i està dividida en tres franges verticals. En cada franja s'obre una porta amb un [[Timpà (arquitectura)|timpà]] esculturat i les franges estan separades per [[columnes corínties]] que aguanten un [[entaulament]]; aquestes columnes estan en un pla més avançat que les portes, d'aquesta manera es crea un ritme ondulant. La part superior de la façana està disposada de manera vertical i no ocupa tota l'amplada de la façana, com en la part inferior, sinó el centre. Aquí, primer hi ha les figures de Jesús amb els dotze apòstols amb dosserets individuals; per sobre hi ha un gran [[Rosetó|rosetó,]] flanquejat per columnes i relleus, i, a un nivell superior, un rellotge. Per acabar, hi ha una creu. Tota la façana, excepte el fons, que es pot veure a banda i banda de la part superior, està profusament decorada amb relleus, columnes de diferents tipus, entaulaments, gerros i [[Pinacle|pinacles]].<ref name="patmapa"/>
 
La façana del monestir de Montserrat dóna a la plaça de Santa Maria, centre de tot el conjunt de Montserrat, al voltant de la qual es distribueixen els principals edificis (monestir, biblioteca, claustre gòtic, museu, dependències dels pelegrins). La façana contribueix a la monumentalitat del conjunt i centra l'eix de l'espai urbanístic amb un cos rectangular i horitzontal que reprodueix en el primer pis les tres arcades de mig punt que a la part inferior donen accés a l'[[Atri (pati)|atri]]. En un costat s'alça una torre quadrada amb finestres quadrades a cada pis, excepte a la part superior, on s'obren grans obertures d'arc de mig punt. La façana es complementa amb tres relleus de l'escultor [[Joan Rebull Torroja|Rebull]] en què es representa sant Benet, la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria pel papa Pius XII i sant Jordi.<ref name="patmapa"/>
 
De l'antic claustre gòtic, només se'n conserven dues ales, que donen a la plaça de Santa Maria. Estan formades per dos pisos de [[Galeria (arquitectura)|galeries]] separats per un espai emmarcat per dues cornises on es van obrir uns petits rosetons. El primer nivell està format per arcs apuntats sostinguts per capitells figurats i columnes estilitzades, agrupades en feixos de quatre, que reposen sobre un sòcol interromput únicament per permetre l'accés a l'interior de la galeria en dos llocs, prop de l'angle que formen les dues ales. Els capitells representen temes de la vida profana, així com els escuts de Montserrat i el de l'abat constructor. El segon pis està format per unes galeries d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per fines columnes.<ref name="patmapa"/>
 
Per la part exterior es distribueixen diverses places que serveixen per ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria és la principal i dóna accés al monestir; és obra, també, de [[Puig i Cadafalch|Puig i Cadafalch.]] Des de la plaça es pot observar la nova façana del monestir, construïda per [[Francesc Folguera]] amb pedra de la muntanya. A l'esquerra es poden veure les restes de l'antic claustre [[art gòtic|gòtic]].
 
A la plaça de l'Abat Oliba hi ha els edificis que serveixen per albergar els pelegrins i els turistes, amb les anomenades ''cel·les'' i un hotel de tres estrelles. La plaça està presidida per una estàtua de [[bronze]] dedicada al fundador del monestir, obra de [[1933]] de l'escultor [[Manuel Xuclà]].
36.206

modificacions