L'adoració de l'Anyell Místic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
normalització infotaula |
→Moviments i canvis: desambiguar |
||
Línia 41:
=== Moviments i canvis ===
Entre 1432 i 1566, l'obra va romandre a una capella de la cripta de l'església de Sant Joan, temple dedicat a Sant Bavó el 1540 i convertit en catedral poc temps més tard.<ref name=panofski207> [[#panofski|Panofski, pàg. 207]]</ref> Felip II va estar a punt d'endur-se-la però finalment es va acontentar amb una còpia feta el 1559.<ref name=pijoan2>[[#pijoan|Pijoan, pàg. 2-3]]</ref> L'agost de 1566 es va desmuntar el retaule en peces i fou amagat a la torre per tal de protegir-lo de les revoltes [[iconoclàstia|iconoclastes]]; retornà al seu lloc el 1569.<ref name=nash12>[[#nash|Nash, pàg. 12-14]]</ref> Deu anys més tard, els seguidors de [[Guillem III d'Orange-Nassau]] el varen traslladar a l'ajuntament per poder-lo presentar a la reina [[Elisabet I d'Anglaterra|Elisabet d’Anglaterra]]. Va retornar el 1587 ubicant-lo a la primera capella del deambulatori del costat sud i amb un altar nou; amb aquest canvi es va perdre l'anterior estructura que alguns historiadors han especulat que era capaç de fer moviment i música.<ref name=veen42> [[#Veen|Van Venn, pàg. 42]]</ref>
El 1794, després de la [[Revolució Francesa]], els quatre plafons centrals varen ser confiscats pels exèrcits napoleònics i van passar a formar part del [[museu del Louvre]] creat per [[Napoleó]] a [[París]]. Aquesta exposició va despertar l'interès per la pintura flamenca. Varen ser retornats el 1815 i sis dels plafons de les ales del retaule varen ser empenyorats per la diòcesi de Gant per l'equivalent a 240 [[lliures esterlines]], argumentant que eren «panells bruts i inservibles». El 1816, en no poder saldar el deute, foren comprats pel col·leccionista anglès Edward Solly per uns 4.000 [[lliures esterlines]] al comerciant Nieuwenhuys.<ref name=nash12/> Després de no trobar un comprador a Londres finalment, el 1821, foren comprats pel [[rei de Prússia]] [[Frederic Guillem III de Prússia|Frederic Guillem III]] per 16.000 [[lliures esterlines]], un preu enorme per a l'època, i durant moltes dècades foren exhibits a la [[Gemäldegalerie (Berlín)|Gemäldegalerie]] de [[Berlín]].<ref>[[#reitlinger|Reitlinger, pàg. 130]]</ref>
Línia 183:
==== Panells laterals ====
Als costats del plafó central hi ha unes taules amb representacions de quatre grups més en actitud d'adoració de l'Anyell. Als dos plafons de l'esquerra –«[[Els Jutges Justos]]» i els «Cavallers de Crist»–, apareixen personatges distingits, membres de la noblesa i defensors de la cristiandat. A la dreta hi ha dues taules amb [[ermità|ermitans]] i [[Pelegrinatge|pelegrins]].
La pintura ''[[Els Jutges Justos]]'', ubicada a l'extrem inferior esquerre del retaule, es va fer famosa, ja que el 1934 va ser robada i fou substituïda per una còpia, obra de [[Jef Vanderveken]], un destacat restaurador del gòtic flamenc; Vanderveken es basà en fotografies antigues i en la reproducció que [[Michiel Coxie]] havia fet per a [[Felip II d'Espanya|Felip II]]. La còpia de Vanderveken va ser fruit d'una llarga negociació, durant la qual alguns van sospitar que el copista era el culpable del robatori.<ref name=robatori>{{ref-web|url=http://historiek.net/actueel/rechtvaardige-rechters-van-het-lam-gods-onder-handen-genomen-3443 |títol='Rechtvaardige Rechters' van het Lam Gods onder handen genomen |consulta=30 de gener de 2011 |cognom=Schrever |nom=Rudi |coautors= |data=22-06-2010 |obra= |editor=historiek.net |llengua=Neerlandès }}</ref> Fou acusat d'estar en possessió de l'original i no d'una còpia fins que va mostrar als seus acusadors que un dels personatges tenia el perfil del, aleshores, rei de Bèlgica, [[Leopold II de Bèlgica|Leopold II]].<ref>{{ref-web|url=http://www.equinfo.org/arts/vanderveken.htm |títol=Ces tableaux que l'on CROYAIT anciens... |consulta=31 de gener de 2011 |cognom=Dolphijn |nom=Isabelle |coautors= |data=2004 |obra= |editor= |llengua=francès}}</ref> Aquesta diferència, l'eliminació d'un anell de la mà d'un dels jutges i la reducció de la mida d'un dels barrets per permetre mostrar la cara completa d'un altre personatge, varen ser les tres llicències que el copista es va permetre en la seva reproducció.<ref name="Charney184">[[#charney|Charney, pàg. 184]]</ref>
Línia 191:
La pintura ''«Els Cavallers de Crist»'', ubicada a la part inferior central i a l'esquerra, recull l'essència d'una figura molt característica de l'[[edat mitjana]], la del ''Miles Christi'', que respon al perfil d'un cristià defensor de la fe, expert en les armes, fort i aguerrit, un personatge poderós que propiciava la creació i desenvolupament d'[[ordes militars]], de monjos-guerrers com, per exemple, els [[templers]], els cavallers de l'[[Orde de Malta]] o els [[croats]]. Van Eyck presenta en aquest grup personatges distingits per haver estat importants cavallers de la cristiandat, com foren [[Carlemany]] –al fons, amb la corona d'emperador–, i els sants guerrers –en primera línia, [[Sant Martí de Tours|Sant Martí]], [[Sant Jordi]] o [[Sant Sebastià]]–. També hi ha cavallers i mandataris com Godofred de Bouillon –sobre una mula blanca–, el rei francès [[Lluís IX de França|Sant Lluís]], el [[rei Artús]] o el [[duc de Berry]], entre d'altres.<ref>{{ref-web|url=http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/5032.htm |títol= Políptic de Gant|consulta=1 de febrer de 2011 |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=Junta de Castilla-León |llengua=Castellà }}</ref>
A la dreta veiem dues taules amb [[ermità|ermitans]] i [[Pelegrinatge|pelegrins]]. Si els panells dels «Jutges» i els «Cavallers» representen la vida activa del cristià, aquí es presenta la vida passiva, la de la contemplació i la [[pregària]]. Al davant dels ermitans destaca sant [[Antoni Abat]]; més enrere, el segueixen [[Maria Magdalena]] i [[Maria Egipcíaca]].<ref name="artehistoria"/> Al capdavant del grup de pelegrins, hi ha el gegantí [[Cristòfor de Lícia|sant Cristòfor]],<ref group="n.">El germà del donant Joos Vijd és deia Cristòfor i també era molt alt. La representació del sant pot tractar-se d'una imatge seva.[[#fre|Frère, pàg.40]]</ref> el patró dels viatgers; darrere el segueixen [[Sant Jaume el Major|Sant Jaume]] i [[Josep de Natzaret|Sant Josep]].<ref>{{ref-web|url=http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/5035.htm |títol= Políptic de Gant. Pelegrins|consulta=1 de febrer de 2011 |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=Junta de Castilla-León |llengua=Castellà }}</ref>
{|
Línia 217:
==== Anunciació ====
[[Fitxer:JanVanEyck-retauleGent-1724.jpg|400px|left|thumb|L'Arcàngel Gabriel i la Verge Maria]]
Els plafons de la caixa principal mostren l'[[Anunciació]] a través de quatre pintures. A l'esquerra es mostra el missatge de l'[[
L'autor presenta un emplaçament on es barreja una decoració [[romànic]]a amb detalls [[arquitectura gòtica|gòtics]] que semblen ser portadors d'un significat especial i que estan presents en dos [[finestra]]ls interiors. Pel de la dreta entren els raigs de sol que es reflecteixen sobre la paret, just davant l'anunciada, mentre que l'altre finestral està ubicat en un espai on hi ha una [[fornícula]] que allotja un [[aiguamans]], símbol de la [[virginitat|puresa de la Verge]] i l'utilitza en un espai interior d'una manera similar a les fonts de jardí que apareixen en espais exteriors.<ref>[[#panofsky|Panofsky, 1998, pàg.139]] </ref> Aquests elements ja apareixien al [[tríptic de Mérode]] i cal interpretar una influència del [[Mestre de Flémalle]] en [[Van Eyck]].<ref name=Freeman>{{ref-web|url=http://metmuseum.org/publications/bulletins/1/pdf/3257688.pdf.bannered.pdf |títol=The iconography of the Merode altarpiece |consulta=25 febrer 2011 |cognom= Freeman|nom= Margaret B.|coautors= |data=1957 |obra=Bulletin |editor=Metropolitan Museum of Art |llengua=anglès|format=PDF }}</ref>
{{clear}}
| |||