Voltaire: diferència entre les revisions

Quant a l'amor, Voltaire se n'anomenà «curat», en benefici de l'amistat, que cultivarà efectivament tota la seva vida. Voltaire té efímeres relacions amb algunes actrius, sobretot Suzanne de Livry i [[Adrienne Lecouvreur]] (enganys, càbales, duels...). La relació amb ''Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil'', marquesa de Châtelet-Lomont és, en canvi, més seriosa. Està casada, però el marquès de Châtelet està permanentment absent, i Émilie, apassionada, s'enamorà sense mesura del prestigiós poeta que li varen presentar el 1733, i a qui estimarà fins a la seva mort, setze anys més tard. Cirey, el castell de la família Châtelet, protegia els seus amors. Voltaire participà en la restauració i ampliació a càrrec seu.

 

La seva vida és quasi marital, però més moguda, amb intercanvis intel·lectuals intensos: Voltaire que, fins aquest moment s'havia dedicat al «gran gènere», la tragèdia i el poema èpic, opta resoltament pel que serà la particularitat de la seva obra: el combat polític i filosòfic contra la intolerància. Una relació tant estudiosa com fecunda. Va ser per un engany filosòfic que es produí la fi d'un idil·li de deu anys: la marquesa renuncià al materialisme newtonià per decantar-se cap al determinisme optimista de [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Leibniz]], un canvi què Voltaire no volgué consentir. Menys sentimental a partir d'aquell moment, l'aliança persisteix malgrat tot. La marquesa salva diverses vegades Voltaire de les conseqüències de les seves insolències, i Voltaire eixuga de vegades els colossals deutes de joc d'Emilie. La situació es complicà singularment quan Mme. du Châtelet s'apassionà pel marquès de Saint-Lambert ([[Jean-François de Saint-Lambert]]). Emilie es quedà embarassada, i Voltaire elaborà un estratagema perquè el marit de la marquesa es cregui el pare del nen. Emilie mor poc després del part, deixant Voltaire desesperat: devia a Emilie Du Châtelet els seus anys més feliços.

El [[1745]], Voltaire es fa, als cinquanta anys, l'amant de la seva neboda (una de les dues noies de la seva germana gran) Marie-Louise Denis. Voltaire va dissimular acuradament aquesta passió incestuosa i «adúltera» (era l'amant "formal" de la molt gelosa Mme. Du Châtelet). Denis no és pas massa fidel, i no se li escapà l'oportunitat d'aprofitar la fortuna (considerable) del poeta. La parella no cohabita veritablement més que a la mort de Mme. Du Châtelet, el [[1749]]. Excepte durant l'episodi prussià, Voltaire i la seva neboda ja no se separaran. Marie-Louise Denis és la mestra, la infermera i la secretària del filòsof. El segueix en la seva jubilació suïssa, en què ella creà els papers de les seves obres teatrals.