Kızılırmak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Correccions |
||
Línia 14:
| creua = [[Turquia]]
}}
El '''Kizil Irmak''' (turc '''''Kızılırmak''''') és un riu de [[Turquia]], clàssic ''Halys'' (Halis). El nom turc vol dir 'Riu Roig' i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de [[província de Sivas|Sivas]] i [[província d'Erzurum|Erzurum]]; passa per [[Sivas]] i entra a la [[província d'Ankara]], on creua les muntanyes Arciş i [[Köse Dağ]], que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix, llavors, primer al sud-est i després altre cop al nord, on acaba
== Història ==
Sota els [[hitites|hittites]], fou conegut com a ''Marassantiya''. El [[585 aC]], es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com a ''Batalla de l'Eclipsi'') i, des de llavors, fou la frontera oriental del [[Regne de Lídia]] amb l'[[Imperi Persa|Imperi persa]]; el [[547 aC]], el rei [[Cressus]] va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei [[Cir II el gran|Cir II el Gran]], que va guanyar la decisiva batalla coneguda com a ''Batalla de l'Halis'', que va posar fi al Regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la [[mar Egea]].
''Halis'' o ''Halys'' fou el principal riu d'[[Àsia Menor]]. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, prop de la frontera amb el [[Regió del Pont|Pont]], serralada coneguda com a ''[[Antitaure]]''. Després de passar pel Pont i per [[Capadòcia]], girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre [[Paflagònia]] (que quedava a l'oest) i [[Galàcia]] i Pont (a l'est), fins a
Sota domini turc des del [[segle XI]], fou anomenat '''''Kızılırmak''''' ('riu vermell'), nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia, el seu cabal es fa servir per a produir electricitat.
|