Patró d'interferència conoscòpica: diferència entre les revisions

La separació màxima entre isògirs es produeix quan es fa girar la mostra exactament 45 graus respecte a una de les orientacions on els isògirs vénen junts. El punt en el qual l'isògir és més fortament corbat representa la posició de cada un dels dos eixos òptics presents en un mineral biaxial, i per tant la separació màxima entre les dues corbes permet determinar l'angle entre els dos eixos òptics per al mineral. Aquest angle es diu '''angle òptic''', sovint anotat com '''2V'''.<ref name="Calvin2013">{{cite bookref-llibre|authorautor=Scott Calvin|titletítol=XAFS for Everyone|url=https://books.google.com/books?id=_ReztbFY8mUC&pg=PA24|datedata= 20 Maymaig 2013|publishereditorial=CRC Press|isbn=978-0-415-68421-7|pagespàgines=24–}}</ref> En alguns casos, conèixer l'angle òptic pot ser una eina de diagnòstic útil per a diferenciar dos minerals que d'altra manera es veuen molt semblants. En altres casos, el 2V varia amb la composició química d'un mineral donat, i el seu valor mesurat es pot utilitzar per a calcular les proporcions entre els elements en l'[[estructura cristal·lina]]; per exemple, [[Ferro|Fe]] / [[Magnesi|Mg]] en l'[[olivina]]. No obstant això, en aquests casos també és important d'estar segur del senyal òptic dels minerals (essencialment, això indica que l'angle òptic està orientat respecte a tota la indicatriu òptica que descriu els índexs de refracció del mineral en 3D). El senyal òptic i l'angle òptic es poden determinar en conjunt mitjançant la combinació del patró d'interferència amb l'ús d'una làmina de tinta sensible.