Catedral de Palerm: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'concebí' per 'concebé'
Línia 256:
Darrere el tripòrtic, i als seus dos cantons, s'estén la construcció que comprèn les capelles i la nau lateral meridional. Aquesta construcció es caracteritza per vuit petites cúpules del {{segle|XVIII}}, realitzades per F. Fuga per il·luminar els accessos interns a les capelles que, si no, s'haurien quedat més aviat fosques. Les cúpules estan recobertes de maons estanyats de colors diferents i plenes d'obertures per la il·luminació natural de l'interior. A l'extrem oriental d'aquesta llarga construcció, s'aixequen els edificis que contenen el local del [[tresor]] i les [[sagristies]]. Són edificis del {{segle|XIV}}. Darrere d'aquests, s'estén (encara que no en tota la longitud originària) l'edifici de la gran nau central. És encara el del segle XII, el de la catedral del bisbe Gualteri, malgrat que lleugerament realçat a finals del {{segle|XVIII}}. Està caracteritzat per una sèrie de finestres arquejades (ara cegues), decorades per una banda perimètrica de marqueteria de pedra. A la cornisa final, continua l'encoixinat de tipus fatimita.
 
L'edifici del ''duomo'' s'aixeca en correspondència amb el creuer i, també, de l'alt tambor que sosté l'esvelta cúpula de Fuga, construïda a finals del {{segle|XVIII}}. Totes aquestes construccions mantenen, a l'exterior, un aspecte arquitectònic ''en harmonia d'estil'' amb el [[segle XII]], encara que siguin d'època posterior, excepte, naturalment, la cúpula. El tambor cilíndric de la cúpula està constituït per un mur amb finestres de planta circular. Aquest mur el concebíconcebé Fuga més aviat alt, per poder donar a la cúpula la quota de base necessària perquè es veiés des de la llunyania, i perquè destaqués per sobre de les altres cúpules de la ciutat. La cúpula és del clàssic tipus de manierisme romà tardà, és a dir, de mitja taronja i acabada en [[claraboia]], formada al mateix temps per un tambor amb finestres i una cúpula petita.
 
Al cantó oposat de l'edifici, s'alça la torrassa del campanar, unit a la catedral per dos grans arcs que passen sobre la via [[Matteo Bonello]]. La torrassa s'aixeca majestuosa i severa en el seu aspecte medieval. Però, tota la part superior dels [[campanar]]s és de principis del {{segle|XIX}} ([[1826]]-35), obra de l'arquitecte [[Girolamo Palazzotto]]. El contrast n'és evident, encara que, avui dia, tot el conjunt ha entrat a formar part de la tradició iconogràfica del ''duomo'' palermità.