Pacte d'Oostende: diferència entre les revisions

Davant el descontentament cap al règim monàrquic d'Isabel II, afegint el fet que afavoria al [[Partit Moderat]] de Narváez, es va crear un comitè d'acció amb els partits [[Partit Progressista|Progressista]] i [[Partit Democràtic (Espanya)|Demòcrata]], aquest amb [[Cristino Martos Balbi]] al capdavant, sota la presidència de [[Joan Prim i Prats]] i d'acord amb [[Salustiano de Olózaga Almandoz]], al que es van unir els republicans que van signar a l'agost de [[1866]] el pacte d'Oostende en contra d'Isabel II. [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]] es negava al fet que el seu partit [[Unió Liberal]] s'unís a aquest grup, però a la seva mort en [[1867]], el seu substitut, el [[general Serrano]] també ess'hi va unir, igual que els republicans, de [[Francesc Pi i Margall]], amb el que s'arrossegarien un gran nombre d'alts càrrecs militars, que van estar a l'espera del primer avís.

La fi d'aquest pacte era enderrocar a la reina i alel seu règim i l'establiment d'uns drets fonamentals, entre els quals destaquen el [[sufragi universal]], inspirat pels demòcrates. Una vegada conquistat el poder es formarien unes Corts constituents que establirien la forma de govern des de llavors: [[monarquia]] o [[república]].

# 1870-1874. Prim buscarà a un monarca democràtic i el seu candidat serà [[Amadeu de Savoia]] que, després de veure la situació econòmica i política espanyola, dimitiràabdicarà enel 1873. EnEl 1873 començarà la [[Primera República Espanyola]].