Conca de Barberà: diferència entre les revisions

En les primeres dècades del segle XX a la Conca de Barberà tingué lloc un dels capítols més interessants de l'arquitectura agrària catalana quan aparegueren els primers cellers cooperatius, la majoria dissenyats per arquitectes prestigiosos del Modernisme. Aquests cellers, junt amb altres construccions de cairecaràcter social, sorgiren com eclosió de la lluita de resistència que unes associacions pageses, a finals del XIX, dugueren a terme per defensar-se de la usura i el caciquisme i poder en cooperació fer front a la replantació de la vinya fil·loxerada. Imbuïdes d'ideari internacionalista, ultra els serveis econòmics de producció i venda dels productes del camp, aquelles associacions pensaren en la instrucció i el lleure públic del seus associats.<ref>FUGUET SANS, J., ''El prmer celler cooperatiu de Catalunya i de l'Estat Espanyol: la "Sociedad de Trabajadores Agrícolas del pueblo de Barbarà"'', Barcelona, Obra Agrícola de la Caixa, 1980; FUGUET, J. & MAYAYO, A. (editorss), ''El primer celler cooperatiu de Catalunya. Centenari de la Societat de Barberà de la Conca (1994-1994)'', Generalitat de Catalunya, 1994.</ref>

Els cellers arribaren més tard i en diferents contextos quan l'associació que els impulsava es trobà en una situació prou estable. El primer fou el [[Celler de la Societat de Barberà|celler de la Societat Agrícola de Barberà]], construït entre el 1899 i el 1901 (abans de la Llei de Sindicats de 1906), ajudat en tot moment per [[Joan Esplugas i Moncusí]], un propietari i polític republicà barberenc. L'èxit obtingut a Barberà serví Esplugas per propagar l'ideal cooperativista per la Conca i comarques veïnes. Seguiren l'exemple tan les societats agrícoles, de cairecaràcter popular més o menys esquerrà ([[Sindicat Agrícola de Sarral|Sarral]], [[Cooperativa Agrícola de Solivella|Solivella]], [[Celler de la Societat de Blancafort|Blancafort]]... ) com els sindicats més burgesos i dretans, constituïts a partir de la Llei de Sindicats<ref>Promulgada el 1906 per l'impuls del sector progressista de la burgesia catalana de l'[[IACSI]]. La llei eximia de càrregues fiscals i possibilitava préstecs del Banc d'Espanya als "sindicats"</ref>. Les societats ja constituïdes<ref>A partir de la Llei d'Associacions de 1878</ref> foren les primeres en acollir-s'hi i reconvertir-se en sindicats.