Pascual García: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

'''Pascual García''' ([[Novelda]], 7 de maig del [[1907]] – 14 de novembre del [[1986]]) va ser un poeta popular [[valencià]]. Emprant sovint un to humorístic, satíric i ''d’espardenya'', García va tindre el mèrit de ser un dels pocs en mantenir viu el valencià escrit al sud d’aquest àmbit lingüístic al segle XX durant els anys previs a la instauració democràtica i autonòmica.

Tercer fill del matrimoni format per Rosario Martínez Rico i José García Sòria, va passar la seua infantesa en el barri de Sant Roc de la seua ciutat nadiua, al carrer Mazzantini, hui Gabriel Miró. Per motius laborals, tota la familia va marxar a Orà quan tenia sis anys fins que, un any després, l'esclafit de la [[I Guerra Mundial]] els va fer tornar a Novelda. En tenir catorze anys es va convertir en «botones» del [[Societat Cultural Casino de Novelda|Casino de Novelda]], i dos anys més tard en aprenent de pintor. Als 21 es va establir com a pintor pel seu compte, professió que ja no abandonaria, guanyant-se el sobrenom de «El pintor». En acabar la mili, García va descobrir unes cançons que es feien a la ciutat veïna d’[[Elx]] per Pascua i va decidir començar a fer-ne algunes. En va arribar a publicar més de setanta a diferents mitjans locals. El 1959 es va casar amb Josefina Torregrosa Valero. Va col·laborar amb la revista de Novelda Betania i va rebre diferents guardons locals, arribant a escriure més de tres-cents poemes entre el 1918 i el 1986.<ref>''Pascual García, la poesía d’un poble''. Introducció de Brauli Montoya Abat. Edicions Locals, Novelda, 1997. ISBN 84920990 5-4</ref>