Els '''longobards''' (''longobardi'', grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un [[poble germànic]] originat en el poble dels [[sueus]], dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'[[península Itàlica|Itàlia]] com la [[Llombardia]] (regió entre els [[Alps]] i el riu [[Po]]), o el [[Benevent]] al sud. El seu nom vindria de les paraules germàniques que volien dir 'barba llarga' (la majoria dels germànics anaven afaitats) o bé de les terres on vivien, les terres (Lange) "Borde" ('planes fèrtils al costat d'un riu'). Foren estats llombards el [[Regne de Llombardia]], el [[Ducat de Spoleto]], el [[Ducat i Principat de Benevent]], el [[Principat de Salern]] i el [[Principat de Càpua]]. El seu historiador [[Paulus Diaconus]] (segle VIII), que era longobard (el seu nom era ''Guarnefrid''), diu que eren originaris d'Escandinàvia, on tenien el nom de ''vinils'' i van canviar el seu nom després d'emigrar a Germània.
