Anarquisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tant sols +tan sols
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 117:
En general, sembla que el moviment anarquista formalment organitzat com a força de xoc clara, es dissolgué internacionalment després de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1945]]). En aquests anys els moviments anarquistes es van anar transformant i incorporant en múltiples moviments de caràcter subversiu, antiautoritari, llibertari, etc. En són un clar exemple les accions empreses pels grups autònoms com del que en formava part en Lucio Urtubia a París.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Urtubia|nom=Lucio|títol=Mi Utopía Vivida|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/fondo/4306/mi+utopia+vivida/lucio+urtubia|edició=|llengua=Castellà|data=2011|editorial=Txalaparta|lloc=|pàgines=340|isbn=978-84-15313-52-6}}</ref>
 
Aquest caràcter mal·leable del moviment anarquista en les darreres dècades es pot observar des del [[Contracultura|moviment contracultural]] de la dècada del 1960, amb la [[Internacional Situacionista]], amb el maig francès de [[1968]] i les seves revoltes estudiantils i de treballadores, així com en la corrent del [[Punk]] i en el [[Moviment ocupa|moviment okupa]];<ref>{{Ref-llibre|cognom=Thomas|nom=Paul|títol=Karl Marx and the Anarchists|url=|edició=|llengua=anglès|data=1985|editorial=Routledge & Kegan Paul|lloc=Londres|pàgines=p. 187|isbn=ISBN 0-7102-0685-2}}</ref> també en les protestes del moviment antiglobalització del 1999 en la Conferència de Seattle de l'[[Organització Mundial del Comerç]] (OMC), o en les protestes consecutives del [[G8|G-8]], i del [[Fòrum econòmic mundial|Fòrum Econòmic Mundial]];<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rupert|nom=Mark|títol=Globalizations and International Political Economy|url=|edició=|llengua=anglès|data=2006|editorial=Rowman & Littlefield Publishers|lloc=Lanham|pàgines=p. 66|isbn=ISBN 0-7102-0685-2}}</ref> en moviments sindicalistes d'arreu del món, o moviments d'inspiració cristiana, islàmica, budista, entre d'altres religions,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Prado|nom=Abdennur|títol=El islam como anarquismo místico|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/libros/234/el+islam+como+anarquismo+mistico/abdennur+prado|edició=|llengua=Castellà|data=2010|editorial=Virus|lloc=La Torre de Claramunt|pàgines=102|isbn=978-84-92559-29-9}}</ref><ref>Tom A-Z. pag. 58 de l'enciclopèdia Espasa</ref>, així com en moviments tant coneguts com l'aixecament zapatista a Chiapas, Mèxic al 1994.
 
Un dels punts forts de l'anarquisme davant la repressió institucionalitzada ha set la seva mal·leabilitat per a adaptar-se a noves formes i noves pràctiques. A l'estat espanyol es va donar una repressió cruenta durant els primers anys de la dictadura de Franco, dirigint els moviments anarquistes a la clandestinitat. Al 1973 es va desarticular el grup armat ''[[Moviment Ibèric d'Alliberament|Movimiento Ibérico de Liberación]]'' (MIL), el que va provocar alhora la multiplicació dels [http://www.lamalatesta.net/product_info.php/products_id/5264 grups autònoms], que van estar en actiu durant una dècada més fins al 1984. Dins d'aquest període (1977) es va legalitzar la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT), fundada al 1910, i entre el 22 i el 25 de juliol del mateix 1977 es celebren les [[Jornades Llibertàries Internacionals]] a Barcelona, que foren una demostració de força impressionant, un punt de trobada i de festa anarquista que va reviure el rebombori de la [[Setmana Tràgica|Rosa de Foc]]; tant d'èxit va tenir aquesta sortida de la clandestinitat de la CNT que tot sembla indicar que les forces de l'estat van planejar un acte de [[Terrorisme d'Estat|terrorisme d'estat]] conegut com el [[Scala Barcelona|cas Scala]] (1978), gràcies a un infiltrat de la policia en el sindicat. La versió oficial va devastar l'opinió pública de la CNT, i seguidament, a l'any 1979 es va crear la primera escissió: la [[Confederació General del Treball]] (CGT), i al 1996 es crea una altra escissió des de la CNT, la [http://cnt-joaquincosta.galeon.com/ CNT Joaquim Costa]; es pot considerar que aquest acte de terrorisme d'estat fou un èxit en la [https://juancarloslemusstave.files.wordpress.com/2014/07/ilusiones-necesarias-noam-chomsky.pdf manipulació del pensament en una societat democràtica] a través dels mitjans de (des)informació, com argumenta [[Noam Chomsky]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Chomsky|nom=Noam|títol=Ilusiones Necesarias. El control del pensamiento en las sociedades democráticas.|url=https://juancarloslemusstave.files.wordpress.com/2014/07/ilusiones-necesarias-noam-chomsky.pdf|edició=|llengua=Castellà|data=1989 (1992 en castellà)|editorial=Libertarias-Prodhufi|lloc=|pàgines=|isbn=9788487095900}}</ref>