|
'''Belén González Peñalba''', també coneguda pel [[nom de guerra]] '''«Carmen»''', ([[Beasain]], [[23 de desembre]] de [[1957]] - [[Sant Sebastià]], [[16 de novembre]] de [[2017]]) fou una [[activista política]] [[bascos|basca]], militant de l'organització armada basca [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA), que participà en representació d'ella a les negociacions amb els governs espanyols de [[Felipe González Márquez|Felipe González]] el 1989 i amb el de [[José María Aznar López|Jose María Aznar]] el 1999.<ref name="EP">{{ref-web |url= https://politica.elpais.com/politica/2017/11/16/actualidad/1510824640_042434.html |títol= Muere la exdirigente de ETA Belén González Peñalba |nom= Mikel |cognom= Ormazabal |editor= ElPaís.com |data= 16 de novembre 2017 |llengua= castellà |consulta= 27/11/2017}}</ref>
Nascuda el 23 de desembre de 1957 a la localitat de Beasain, començà a militar a ETA des de finals de la dècada de 1970 integrant el ''comando Madrid'' i ja a la dècada d 1980 passà a formar part de la direcció de l'organització. Després de fugir a [[França]] el 1981, tornà a [[Madrid]] el febrer de 1983, quan integrà l'escamot que operà a la capital espanyola amb [[Juan Manuel Soares Gamboa|Juan Manuel Soares Gamboa «Daniel»]] i [[José Luis UrrosoloUrrusolo Sistiaga|José Luis Urrusolo Sistiaga «Langile»]], i altres membre històrics com [[Iñaki de Juana Chaos]], [[Inés del Río Prada|Inés del Río «Nieves»]] i [[Esteban Esteban Nieto|Esteban Esteban Nieto «Kroma»]], entre d'altres.<ref name="EP"/>
L'any 1987 formà part, juntament amb el seu company sentimental [[Eugenio Etxebeste Arizkuren|Eugenio Etxebeste «Antxon»]] i [[Iñaki Arakama Mendia|Iñaki Arakama «Makario»]], de la primera negociació que l'organització armada mantingué amb el Govern espanyol, aleshores presidit per [[Felipe González Márquez|Felipe González]] ([[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]]).<ref>{{ref-web |url= http://www.elcorreo.com/politica/muerte-carmen-emblema-20171116174026-nt.html |títol= La muerte de 'Carmen', el emblema del fracaso de ETA |editor= ElCorreo.com |nom= Óscar |cognom= B. de Otálora |data= 17 de novembre 2017 |llengua= castellà |consulta= 29/11/2017}}</ref> Després de fracassar el procés d'[[Alger]], els etarres foren deportats a la [[República Dominicana]], des d'on fugí l'any 1998.<ref name="EP"/>
L'octubre de 1999 fou detinguda per la [[Policia Nacional (França)|Policia Nacional francesa]] a [[Pau (Occitània)|Pau]], juntament amb el col·laborador del ''comando Donosti'' [[Cipriano Fernández García|Cipriano Fernández «Txipri»]], quan viatjava en un cotxe robat, amb documentació falsa i armats amb pistoles, un mes abans que es donera per acabava la treva d'ETA.<ref>{{ref-web |url= http://www.eldiario.es/norte/euskadi/ETA-Gonzalez-Hospital-Oncologico-Sebastian_0_708679718.html |títol= Fallece la histórica dirigente de ETA Belén González Peñalba |editor= ElDiario.es |data= 16 de novembre 2017 |llengua= castellà |consulta= 28/11/2017}}</ref> El maig d'aquell any, la dirigent participà a Zuric com a interlocutora, juntament amb [[Mikel AlbizuAlbisu Iriarte|«Mikel Antza»]] i [[Vicente Goikoetxea Barandiaran|Vicente Goikoetxea «Willy»]], en les negociacions amb el Govern espanyol, aleshores presidit per [[José María Aznar López|Jose María Aznar]] ([[Partit Popular (Espanya)|PP]]).<ref name="EP"/><ref>{{ref-web |url= http://www.diariovasco.com/politica/fallece-dirigente-belen-20171116083956-nt.html |títol= Fallece la ex dirigente de ETA Belén González Peñalba |nom= Jorge |cognom= Sainz |editor= DiarioVasco.com |llengua= castellà |data= 16 de novembre 2017 |consulta= 29/11/2017}}</ref>
DesprésdeDesprés de passar sis anys en presons franceses, fouefou extraditada a Espanya el 2005 per ser jutjada pel segrest de [[Diego Prado y Colón de Carvajal]],<ref>{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/2006/12/29/espana/1167346808_850215.html |títol= Condenada a 12 años una etarra por el secuestro de Diego Prado |nom= Júlio M. |cognom= Lázaro |editor= ElPais.com |llengua= castellà |data= 29 de desembre 2016 |consulta= 28/11/2017}}</ref> l'assassinat del vicealmirall [[Fausto Escrigas Estrada|Fausto Escrigas]]<ref>{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/1985/07/30/espana/491522410_850215.html |títol= Un comando de ETA Militar asesina al vicealmirante Escriga, director general de Política de Defensa |nom= Carlos |cognom=Yárnoz |editor= ElPais.com |data= 30 de juliol 1985 |llengua= castellà |consulta= 28/11/2017}}</ref> i l'atemptat amb uncotxe-bomba mortal pas d'una furgoneta de la Guàrdia Civil, comès a la [[plaça de la República Argentina]] de [[Madrid]], que causà la mort del vianant estatunidenc Eugene Kent Brown.<ref>{{ref-web |url= https://www.elconfidencialdigital.com/te_lo_aclaro/Juana-Chaos-Fuerza-Nueva-ETA_0_1000699923.html |títol= De Juana Chaos: el ‘duro de los duros’ que pasó de Fuerza Nueva a ETA |editor= ElConfidencialDigital.com |data= 26 de juliol 2008 |llengua= castellà |consulta=29/11/2017}}</ref> Cumplí diverses condemnes que sumaven més de 700 anys de presó. Estigué empresonada fins el 2009, quan se li diagnosticà [[càncer]], i se permití cumplir condemna a casa seva sota règim de presó atenuada. Morí el 16 de novembre de 2017 en un centre hospitalari de [[Sant Sebastià]].<ref name="EP"/> Deu dies després, l'Esquerra Abertzale li dedicà un acte de comiat a la població de [[Lazkao]], en el què hi participà el coordinador general d'[[EH Bildu]], [[Arnaldo Otegi Mondragon|Arnaldo Otegi]]; els portaveus de [[Sortu]], [[Arkaitz Rodríguez]] i [[Miren Zabaleta]]; l'ex-secretari general de [[Langile Abertzaleen Batzordeak|LAB]], [[Rafael Díez Usabiaga]]; i l'ex-pres d'ETA, [[Antton López Ruiz|Antton López Ruiz «Kubati»]].<ref>{{ref-web |url= http://www.eldiario.es/politica/izquierda-abertzale-Belen-Gonzalez-Penalva_0_712179039.html |títol= La izquierda abertzale homenajea a la etarra fallecida Belén González Peñalba |editor= ElDiario.es |data= 26 de novembre 2017 |llengua= castellà |consulta= 29/11/2017}}</ref>
== Referències ==
|
