Marc Livi Drus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ordre |
estructura |
||
Línia 1:
{{Cognom romà|[[Gens Lívia|Livi]]|[[Drus (família)|Drus]]}}
{{Infotaula persona}}
'''Marc Livi Drus''' (''Marcus Livius M.F.C.N. Drusus'')
== Primers anys ==
Va mostrar ja de jove una gran ambició i un caràcter difícil que el va portar sovint als tribunals. Quan fou qüestor d'Àsia es va negar a portar les insígnies ("''ne quid ipso esset insignius''", va dir).
Va heretar una gran fortuna del seu pare que va invertir a obtenir influència política. L'autor de ''De Viris Illustribus'' (atribuït en general a [[Aureli Víctor]]) diu que per obtenir més diners va acceptar suborns i així va entregar a [[Boccus I]] de [[Regne de Mauritània|Mauritània]] al príncep Magula que s'havia refugiat a Roma, i va tenir presoner a casa seva Adherbal, fill del rei de [[Numídia]] [[Micipsa]], que igualment havia fugit a Roma, esperant un rescat del seu pare. Aquests relats no obstant no són d'acord amb altres historiadors, especialment el segon, i els fets tal com els narra [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]].
''De Viris Illustribus'' diu que fou [[edil curul]] i que va organitzar uns jocs magnífics i que quan el seu col·lega Remmi va proposar mesures a favor de la comunitat va contestar "¿Qué fa la comunitat per nosaltres?". Alguns autors consideren que aquests fets no van poder passar, ja que Drus va morir essent tribú, càrrec que s'exercia abans que el d'edil.
La seva germana ''Lívia'' es va casar probablement primer amb [[Quint Servili Cepió el jove|Quint Servili Cepió]], la filla del qual fou mare de [[Marc Juni Brut]]; i es va casar per segona vegada amb [[Marc Porci Cató]], pare de [[Cató d'Útica]]. Aquest va néixer el [[95 aC]] i Drus va morir el [[91 aC]]. Quan Lívia es va casar amb Cepió, Drus es va casar amb Servília la germana de Cepió. Llavors eren amic però després per causes domèstiques, es van barallar i va sorgir un odi entre ambdós.
Línia 14:
Drus fou des de jove partidari dels [[optimats]]. Quan [[Luci Appuleu Saturní (tribú)|Saturní]] fou assassinat el [[100 aC]] fou un dels que va agafar les armes i va donar suport al cònsol Mari que en aquell moment era al costat del [[Senat romà|senat]]. A la disputa entre el senat i els equites per la possessió de la ''judicia'', Cepió va agafar el partit dels cavallers i Drus el del senat. Els ''equites'' gaudien de la judicia des del [[122 aC]] per la llei Semprònia de [[Gai Grac]], excepte per un breu període en què va estar en vigor la llei Servília que la retornava al senat; aquesta llei Servília fou proposada pel pare de Quint Servili Cepió, que tenia punts de vista deferents als del fill; una segona llei Servília (proposada per Servili Glaucia) la va derogar. El que tenia el control de la ''judicia'' n'abusava i així els cavallers (i en altres moments senadors) que extorsionaven, normalment se'n sortien impunement.
== Tribú de la plebs ==
El [[91 aC]] Drus fou nomenat [[tribú de la plebs]] essent cònsols [[Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)|Luci Marci Filip]] i [[Sext Juli Cèsar (cònsol 91 aC)|Sext Juli Cèsar]]. Per enfortir el partit dels optimats, Drus es va voler atreure als llatins i als italians. L'enfrontament amb Cepió va seguir. Per obtenir suport Drus va concedir al poble algunes mesures parcials, similars a les dels temps dels Gracs, i així es van establir lleis per la distribució de gra, per la seva venda a baix preu, per repartiments de terres públiques (''leges frumentariae, agrariae'') i va efectuar l'establiment de diverses colònies a Itàlia i Sicília que estaven pendents tot i estar ja aprovades. Algunes d'aquestes mesures van ser aprovades perquè el senat fou subornat per Drus. El tresor de l'estat va quedar exhaust i es va haver d'abaixar l'aliatge de plata de les monedes.
| |||