Furlà: diferència entre les revisions

El cèlebre lingüista [[Graziadio Isaia Ascoli]] (''Saggi ladini'', 1873) fou el primer a establir científicament que el furlà, o el rètic en general ''([[qüestió ladina]])'', és una llengua romànica clarament individualitzada. Ho han anat demostrant fefaentment molts lingüistes posteriors; entre els recents, per exemple, [[Giovanni Frau]] (''La lenghe furlane'', 1972). Malgrat l'acord unànime de la romanística internacional, durant força temps bon nombre de lingüistes italians --amb suport estatal-- insistiren en la presumpta italianitat del furlà, i del rètic en general ''([[qüestió ladina]])''. L'evidència científica acabà imposant-se, però, fins al punt que, reticentment, l'Estat italià acabà reconeixent oficialment la lingüicitat tant del furlà com del ladí (llei 482/1999).<ref>En d'altres mots, avui el furlà és considerat com a llengua en si; però, independentment de la postura oficial dels estats, si considerem que el retoromànic (rètic) és una llengua, com s'ha fet sovint ''([[qüestió ladina]])'', llavors el furlà seria un dels tres grans grups dialectals que la componen. L'indiscutible, en tot cas, és que no forma part de la llengua italiana.</ref>

 

 

Remarquem que la influència romànica patent en parles eslovenes extremoccidentals és essencialment d'origen furlà.