Robòtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''robòtica''' és una branca de
== Etimologia ==
L'escriptor [[txec]] [[Karel Čapek]] va encunyar el [[1921]] el terme "[[robot]]" a la seva obra dramàtica ''[[R.U.R.|Rossum's Universal Robots / R.U.R.]]'' a partir de la paraula txeca ''Robbota'', que significa [[servitud]] o [[treball (economia)|treball]] forçat. El terme robòtica és encunyat
Les lleis diuen així:▼
# Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.▼
# Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.▼
# Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.▼
Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l'estructura del seu "cervell positrònic" està construïda al voltant d'elles; de fet, construir robots que no s'hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepció d'aquestes lleis volia contrarestar el temor que els robots es poguessin rebel·lar i atacar als seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s'ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats).▼
[[Romà Gubern]] analitza al seu llibre ''El simi informatitzat'' els motius del ser humà per crear éssers artificials a la seva imatge i semblança. Alguns robots estan dissenyats avui en dia per assemblar-se als humans. ▼
== Història==
Linha 95 ⟶ 86:
== Classificació dels robots ==
{{AP|Robot}}
=== Segons la seva cronologia ===
La que a continuació es presenta és la classificació més comuna:
; '''1a generació''': Manipuladors. Són sistemes mecànics multifuncionals amb un senzill sistema de control, bé manual, de seqüència fixa o de seqüència variable.
; '''2a generació''': Robots d'aprenentatge. Repeteixen una seqüència de moviments que ha estat executada prèviament per un operador humà. La manera de fer-ho és a través d'un dispositiu mecànic. L'operador realitza els moviments requerits mentre el robot li segueix i els memoritza.
; '''3a generació''': Robots amb control per sensors. El controlador és una computadora que executa les ordres d'un programa i les envia al manipulador perquè realitzi els moviments necessaris.
; '''4a generació''': Robots intel·ligents. Són similars als anteriors, però a més posseeixen sensors que envien informació a la computadora de control sobre l'estat del procés. Això permet una presa intel·ligent de decisions i el control del procés en temps real.
=== Segons la seva arquitectura ===
L'arquitectura
Els dispositius i mecanismes que poden agrupar-se sota la denominació genèrica del robot, tal com s'ha indicat, són molt diversos i és per tant difícil establir una classificació coherent dels mateixos que resisteixi una anàlisi crítica i rigorós. La subdivisió dels robots, amb base en la seva arquitectura, es fa en els següents grups: poliarticulats, mòbils, androides, zoomòrfics i híbrids.
Linha 113 ⟶ 104:
Són robots amb grans capacitat de desplaçament, basats en carros o plataformes i dotats d'un sistema locomotor de tipus rodant. Segueixen el seu camí per telecomandament o guiant-se per la informació rebuda del seu entorn de través dels seus sensors. Aquests robots asseguren el transport de peces d'un punt a un altre d'una cadena de fabricació. Guiats mitjançant pistes materialitzades a través de la radiació electromagnètica de circuits encastats en el sòl, o a través de bandes detectades fotoelèctricament, poden fins i tot arribar a evitar obstacles i estan dotats d'un nivell relativament elevat d'intel·ligència.
; 3.
▲[[Romà Gubern]] analitza al seu llibre ''El simi informatitzat'' els motius del ser humà per crear éssers artificials a la seva imatge i semblança. Alguns robots, anomenats humanoides, estan dissenyats avui en dia per assemblar-se als humans.
Són robots que intenten reproduir totalment o parcialment la forma i el comportament cinemàtica de l'ésser humà. Actualment els androides són encara dispositius molt poc evolucionats i sense utilitat pràctica, i destinats, fonamentalment, a l'estudi i experimentació.
Un dels aspectes més complexos d'aquests robots, i sobre el qual es centra la majoria dels treballs, és el de la locomoció bípeda. En aquest cas, el principal problema és controlar dinàmica i coordinadament en el temps real el procés i mantenir simultàniament l'equilibri del robot.
Linha 121 ⟶ 113:
Malgrat la disparitat morfològica dels seus possibles sistemes de locomoció és convenient agrupar als robots zoomòrfics en dues categories principals: caminadors i no caminadors. El grup dels robots zoomòrfics no caminadors està molt poc evolucionat. Els experiments efectuats al Japó basats en segments cilíndrics bisellats acoblats axialment entre si i dotats d'un moviment relatiu de rotació. Els robots zoomòrfics caminadors multípedes són molt nombrós i estan sent experimentats en diversos laboratoris amb vista al desenvolupament posterior de veritables vehicles tot terreny, pilotats o autònoms, capaços d'avançar en superfícies molt accidentades. Les aplicacions d'aquests robots seran interessants en el camp de l'exploració espacial i en l'estudi dels volcans.
; 5. Híbrids:
D'igual forma poden considerar-se híbrids alguns robots formats per la juxtaposició d'un cos format per un carro mòbil i d'un braç semblant al dels robots industrials. En semblant situació hi ha alguns robots antropomorfes i que no poden classificar-se ni com a mòbils ni com androides, tal és el cas dels robots personals.
== A la cultura ==
A la [[ciència-ficció]] els humans ha imaginat els robots visitant nous mons, aconseguint el poder, o simplement alleugerint les tasques casolanes. Per a protegir-los dels robots que ells mateixos construeixen, [[Isaac Asimov]] va crear les seves "[[lleis de la robòtica]]" i tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les.
=== Les lleis de la robòtica d'Asimov ===
{{AP|Lleis de la robòtica}}
Apareixen per primera vegada al relat "''Runaround''", del [[1942]], recollit dins del llibre "[[Jo, robot]]".
▲Les lleis diuen així:
▲# Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
▲# Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
▲# Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
▲Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica
== Vegeu també ==
* [[Cibernètica]]
| |||