Santiago Calatrava Valls: diferència entre les revisions

|nom = [[Fitxer:Prince of Asturias Foundation Emblem.svg|link=Premi Príncep d'Astúries|20px]] Santiago Calatrava Valls [[fitxerFitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]

'''Santiago Calatrava Valls''' ([[Benimàmet]], [[València]], [[1951]]) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant [[País Valencià|valencià]]. És membre de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] des del [[1992]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.79| consulta=23 de novembre de 2014}}</ref>

Naix a la pedania valenciana de Benimàmet el 28 de juliol de 1951, al si d'una família de comerciants de taronges el que li va permetre viatjar pel món en la seua etapa infantil i de joventut, sobretot pel mediterrani, el que li permeté conèixer algunes llengües.

Comença a estudiar a l'Escola de Belles Arts als 8 anys formant-se com a escultor i pintor. Amb 13 anys viatja a [[París]] ([[França]]) mitjançant un programa d'intercanvi d'estudiants i acabà els seus estudis als Escolapis de València. Posteriorment es matriculà a l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València]] de la [[Universitat Politècnica de València|Universitat Politècnica]] graduant-se com arquitecte i realitzant el postgrau d'[[urbanisme]]. El [[1975]] es traslladà a [[Zuric]] ([[Suïssa]]) per tal de continuar els seus estudis d'enginyeria civil, doctorant-se el [[1979]].

[[FileFitxer:Puente constitución venecia.jpg|thumb|Pont de la Constitució a Venècia. A la imatge es pot comprovar una típica taca d'oxidació habitual en les obres de Calatrava.]]

[[FileFitxer:Òpera València - desembre 2014 - 4.jpeg|thumb|Palau de les Arts Reina Sofia el 2014.]]

La primera obra adjudicada de certa importància fou construïda entre el [[1984]] i el [[1990]], es tracta de l'estació del ferrocarril de [[Stadelhofen]] prop de Zuric, on Santiago Calatrava establí la seua primera oficina. El [[Pont de Bac de la Roda]] a Barcelona ([[1985]]-[[1987]]) començaria a donar-li certa ressonància internacional, i a aquest pont li seguirien el pont del ''Alamillo'' a Sevilla ([[1992]]), el [[Pont del Nou d'Octubre|del Nou d'Octubre]] de València ([[1995]]), el [[Zubizuri]] de [[Bilbao]] ([[1997]]) o el [[Pont de la Constitució (Venècia)|Pont de la Constitució]] de Venècia més recentment ([[2008]]).

El [[1989]] obri el seu segon despatx, a la ciutat de París mentre treballava en l'obra de l'estació de ferrocarril de l'aeroport de Lió. Dos anys més tard obriria a València per començar un dels majors projectes de l'arquitecte, la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] que encara en l'actualitat no està finalitzat. El [[1992]] finalitzà a Barcelona la [[Torre de Comunicacions de Montjuïc|Torre Olímpica de Comunicacions]], i entre les seues darreres obres destaquen l'[[Aeroport de Bilbao]], el [[Complex Olímpic d'Atenes]] o l'[[Auditori de Tenerife]].

No obstant els seus projectes han estat objecte de controvèrsia, tant en la seva connivència política amb el PP valencià, com per deficiències tècniques d'algunes de les seves obres.<ref>{{ref-web |url= http://www.calatravatelaclava.com |títol=Santiago Calatrava. Proyectos ruinosos y facturas sin IVA | editor=Esquerra Unida del País Valencià }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rodríguez |nom=Tere |article=Calatrava s'arruga |publicació=Presència | editorial=Revista Presència SL |exemplar=2140 |data=1 al 7-3-2013 |pàgines=32-33 }}</ref>