Dadaisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m + enllaços
Línia 76:
Al març de 1915 neix la revista 391 per Picabia i Stieglitz. El nom de la revista ho havien pres del nombre de la casa ocupada per una galeria d'art en la Cinquena Avinguda. La revista posa sobre la taula les idees del antiarte: una absoluta falta de respecte per tots els valors, alliberament de tots els convencionalismes socials i morals i destrucció de tot allò que es coneix com a art. Per Duchamp i Picabia l'art està mort; el Dadaisme volia la desintegració de la realitat i els ready-mades no són art, sinó antiart.
 
El Dadaisme a Nova York tindrà un important suport del fotògraf [[Alfred Stieglitz]], la seva [[galeria 291]] i la seva revista [[Camera Work]]. Per Stieglitz i el grup de joves fotògrafs que va aglutinar sota el moviment conegut com [[Photo -Secession]], la fotografia podia ser també vista i feta com a [[Belles arts|art]], i no simplement com un mitjà de reproduir la realitat. Així, Stieglitz es va convertir en un dels precursors de la fotografia moderna.
 
== El Dadaisme a Alemanya ==
Línia 83:
Procedent del grup de Zuric, [[Richard Huelsenbeck|Richard Hülsenbeck]], porta a Berlín l'esperit dadaista, però molt més radical contra les anteriors escoles avantguardistes com el futurisme o el cubisme. En 1918, en el Saló de la Nova secessió, Hülsenbeck dóna el primer discurs dadaista a Alemanya, solidaritzant-se en primer lloc amb els dadaistas de Zuric per després atacar violentament al cubisme, a l'expressionisme i al futurisme. Poc després va elaborar el primer manifest dadaista a Alemanya. Hülsenbeck i el poeta Raoul Hausmann van promoure declaracions i manifestos a partir del Dadà Club.
 
Al club Dadá que es van unir [[Kurt Schwitters]], Hannah Höch i Herzfeld. La constitució de la [[República de Weimar]] en 1919 marca la fi dels projectes polítics dadaistas i la seva recol·locació dins d'un marc estrictament artístic.
 
El Dadaisme berlinès passarà a la història per la incorporació de les noves tècniques artístiques de difusió d'idees entre les masses, principalment el fotomontaje[[Fotomuntatge|fotomuntatge.]] Els dadaistasdadaistes van utilitzar la tècnica del fotomontajefotomuntatge i del [[collage]] per plasmar la realitat que els circumdava, utilitzant material visual tret dels mitjans de comunicació.
 
== Fi del dadaisme ==
Línia 102:
 
== Obres dadaistes ==
* ''[[Roda de bicicleta (Marcel Duchamp)|Roue de bicyclette]],'' de [[Marcel Duchamp]] ([[1915]]), considerada primera obra [[ready-made]], composta per una roda de bicicleta fixada en un tamboret.
* ''[[Font (Duchamp)|Fountain]],'' de [[Marcel Duchamp]] ([[1917]]), que va obrir el camí a les teories sobre els [[ready-made]], relatives als objectes quotidians que no són fonamentalment artístics però què n'esdevenen si l'artista ho decideix. Consisteix en un urinari sota el títol de ''Font''.
* ''Un peu d'eau dans du savon,'' de Beatrice Wood ([[1917]]), ''collage'' amb un dibuix d'un nu femení, en què el sexe està amagat sota una vertadera peça de sabó.
* ''Symétrie pathétique,'' brodat sobre un dibuix de [[Jean Arp]].
Línia 120:
* ''Rotative plaques verre,'' de Marcel Duchamp ([[1920]]), art prepsicodèlic.
* ''Disques avec spirales,'' de Marcel Duchamp ([[1923]]), art prepsicodèlic.
* ''la[[El gran vidre|La Mariée mise à nu par ses célibataires, même,]]'' de Marcel Duchamp ([[1923]]).
* ''Danses surréalistes,'' de Valeska Gert ([[1924]]).
* ''Paire de mariés bourgeois,'' de Hannah Höch ([[1927]]), oli sobre tela representant una model de fusta vestida amb vel blanc al llom del seu marit de frac.
* ''[[Étant donnés|la Chute d'eau]],'' de Marcel Duchamp.
* ''[[Étant donnés|le Gaz d'éclairage]],'' de Marcel Duchamp.
 
== Referències ==