Animals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
m Revertides les edicions de 185.41.96.13. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
| categoria_subdivisio = [[Regne (biologia)|Subregnes]] i [[fílum]]s
| subdivisio = * '''[[Parazoa]]'''
**[[Porifera]]
**[[Placozoa]]
* '''[[Eumetazoa]]'''
** '''[[Radiata]]'''
***[[Ctenophora]]
***[[Cnidaria]]
** '''[[Bilateria]]'''
***[[Orthonectida]]
***[[Rhombozoa]]
***[[Acoelomorpha]]
***[[Chaetognatha]]
*** '''[[Deuterostomia]]'''
****[[Chordata]]
****[[Hemichordata]]
****[[Echinodermata]]
****[[Xenoturbellida]]
****[[Vetulicolia]] [[extinció|†]]
*** '''[[Protostomia]]'''
****[[Ecdysozoa]]
*****[[Kinorhyncha]]
*****[[Loricifera]]
*****[[Priapulida]]
*****[[Nematoda]]
*****[[Nematomorpha]]
*****[[Lobopodia]] [[extinció|†]]
*****[[Onychophora]]
*****[[Tardigrada]]
*****[[Arthropoda]]
****[[Platyzoa]]
*****[[Platyhelminthes]]
*****[[Gastrotricha]]
*****[[Rotifera]]
*****[[Acanthocephala]]
*****[[Gnathostomulida]]
*****[[Micrognathozoa]]
*****[[Cycliophora]]
****[[Lophotrochozoa]]
*****[[Sipuncula]]
*****[[Hyolitha]] [[extinció|†]]
*****[[Nemertea]]
*****[[Phoronida]]
*****[[Bryozoa]]
*****[[Entoprocta]]
*****[[Brachiopoda]]
*****[[Mollusca]]
*****[[Annelida]]
*****[[Echiura]]
| sinonims = Metazoa
}}
Els '''animals''' (Animalia o Metazoa) són un grup d'[[organismes]] [[eucariotes]] gairebé sempre [[pluricel·lular]]s. En un registre més científic, també se'ls pot denominar '''metazous'''. Es tracta d'organismes [[heteròtrof]]s<ref name="Windows">{{ref-web|url=http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Life/heterotrophs.html&edu=high| nom=Jennifer |cognom=Bergman| títol=Heterotrophs| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> que generalment [[digestió|digereixen]] l'[[aliment]] dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les [[plantes]] i les [[algues]]. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè manquen de [[paret cel·lular]].<ref name="AnimalCells">{{ref-web|url=http://micro.magnet.fsu.edu/cells/animalcell.html| cognom=Davidson| nom=Michael W| títol=Animal Cell Structure| consulta=20 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> Tots els animals són mòtils,<ref name="Concepts">{{ref-web|url=http://employees.csbsju.edu/SSAUPE/biol116/Zoology/digestion.htm| cognom=Saupe |nom=S.G| títol=Concepts of Biology| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els [[embrió|embrions]] passen per una fase de [[blàstula]], una característica única dels metazous.
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els [[humans]], però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista [[Ciència|científic]] l'ésser humà és una espècie més del regne Animàlia. La causa és que s'assumeix que l'[[home]] és l'únic animal racional, o dotat de [[raó]].
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un [[sistema nerviós]], que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a eumetazous.
Tots els animals tenen [[cèl·lules]] [[eucariotes]], envoltades d'una [[matriu extracel·lular]], característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les [[plantae|plantes]] i els [[fungi|fongs]], les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant [[paret cel·lular|parets cel·lulars]], que desenvolupen un creixement progressiu.
== Característiques principals ==
Els animals són [[ésser viu|éssers vius]], és a dir, presenten les característiques pròpies de la [[vida]]: [[metabolisme]], creixement i [[reproducció]]. Són [[organismes]], és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenen [[cèl·lula eucariota|cèl·lules eucariotes]], són pluricel·lulars amb teixits. Són [[homeoterm]]s, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no es poden produir el seu propi aliment mitjançant la [[fotosíntesi]], per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden ser:
*[[Carnivorisme|Carnívor]]s (aliment d'origen animal)
*[[Herbivorisme|Herbívor]]s (aliment d'origen vegetal)
*[[Omnivorisme|Omnívor]]s (aliment tant d'origen animal com d'origen vegetal)
=== Estructura ===
Amb algunes excepcions, principalment entre les [[esponges]] (fílum Porifera) i els [[Placozous]], els animals tenen cossos estructurats en [[Teixit (biologia)|teixits]] separats. Aquests inclouen els [[múscul]]s, que són capaços de contreure i controlar la locomoció, i els [[Sistema nerviós|teixits nerviosos]], que envien i processen els senyals. En general, també disposen d'una [[Digestió|cambra digestiva]] interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització s'anomenen metazous, o eumetazous, quan el primer nom s'utilitza per a animals en general.<ref>{{ref-llibre | títol=Fossil Invertebrates | any=1983 | editorial=CUP Archive | isbn=9780521270281 | pàgines=350 | autor=Gero HIllmer | coautors=Ulrich Lehmann | pàgines=54}}</ref>
Tots els animals tenen cèl·lules [[eucariotes]], envoltades d'una [[matriu extracel·lular]] característica formada per [[col·lagen]] i [[glicoproteïnes]] elàstiques.<ref>{{Ref-llibre|títol = Molecular Biology of the Cell|data = 2002|editorial = Garland Science|lloc = New York|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK26810/|autor = Alberts, Bruce|edició =4a ed.|coautors = Johnson, Alexander; Lewis, Julian; Raff, Martin; Roberts, Keith i Walter, Peter}}</ref> Aquestes poden calcificar-se per formar estructures com [[exosquelet]]s, [[ossos]] i [[espícules]].<ref>{{ref-llibre|cognom = Sangwal|nom = Keshra|títol = Additives and crystallization processes: from fundamentals to applications|data = 2007|editorial = John Wiley and Sons|isbn = 9780470061534|pàgines = p.212}}</ref> Durant el desenvolupament, constitueixen carcasses relativament flexibles<ref>{{Ref-llibre|cognom = Becker|nom = Wayne M|títol = The world of the cell|data = 1991|editorial = Benjamin/Cummings|isbn = 9780805308709}}</ref> a les quals les cèl·lules es poden moure i reorganitzar, fent possible la formació d'estructures complexes. Per contra, altres [[organismes pluricel·lulars]], com les [[plantes]] i els fongs, tenen la [[paret cel·lular]] formada per [[cel·lulosa]], i per tant es desenvolupen per creixement progressiu. A més, les cèl·lules animals tenen unions intercel·lulars úniques: [[unions estretes]], [[unions comunicants]] i [[desmosomes]].<ref>{{ref-llibre|cognom = Magloire|nom = Kim|títol = Cracking the AP Biology Exam|edició =2004a ed.|data = 2004|editorial = The Princeton Review|isbn = 9780375763939|pàgines = p.45}}</ref>
=== Funcions vitals ===
Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques de la [[vida]]. En la majoria d'animals, les funcions vitals estan controlades per [[hormones]].
* '''Nutrició''': Els organismes consumeixen matèria orgànica d'altres organismes per tal d'aconseguir el [[carboni]] i altres [[element químic|elements]] que necessiten per viure. En la majoria d'animals, l'encarregat de dur a terme aquesta funció és l'[[aparell digestiu]]. L'[[aliment]] és ingerit per la boca i [[digestió|digerit]] en tres passos. Primer, és descompost en petites molècules ([[nutrient]]s) per mitjà de processos [[enzim]]àtics i [[mecànic]]s. Després, els nutrients són absorbits i passen a l'organisme, on són distribuïts a les cèl·lules. Finalment, s'eliminen els residus no digeribles per l'[[anus]] (o, si no n'hi ha, per la [[boca]]).
* '''Respiració''': És la funció per la qual els animals aconsegueixen l'[[oxigen]] que necessiten per la [[respiració cel·lular]], com tots els organismes [[organisme aeròbic|aeròbics]]. Normalment, els animals aquàtics utilitzen el dioxigen dissolt en l'[[aigua]], mentre que els animals terrestres utilitzen l'O<sub>2</sub> de l'aire (hi ha excepcions, com els [[mamífers]] aquàtics i alguns [[mol·lusc]]s o [[insectes]] aquàtics que utilitzen pulmons o tràquees). Els animals que aprofiten l'oxigen de l'aigua tenen [[brànquies]], mentre que els que aprofiten el de l'aire tenen [[pulmons]] o [[tràquea|tràquees]].
* '''Circulació''': Per mitjà d'aquesta funció, es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'[[oxigen]] i les [[hormones]], i es recullen els residus generats pel [[metabolisme]]. Hi ha dos tipus de circulació: la [[circulació oberta]] i la [[circulació tancada]]. En la circulació oberta, típic dels [[artròpodes]] i la majoria de [[mol·lusc]]s, entre altres, un líquid anomenat [[hemolimfa]] (barreja de [[sang]] i [[limfa]]) situat dins una cavitat denominada [[hemocel]] banya directament els [[òrgan (anatomia)|òrgans]] amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels [[vertebrats]], [[anèl·lids]] i [[cefalòpode]]s) la sang mai no abandona els [[vas sanguini|vasos sanguinis]], sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
* '''Excreció''': La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'[[aparell excretor]]. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per regular la [[pressió osmòtica]] de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.
* '''Locomoció''': És la funció que permet a l'animal [[locomoció animal|moure's]] pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment. ''[[Trichoplax adhaerens]]'' es mou amb l'ajut dels seus [[cili]]s,<ref>{{citar ref|url = http://ecolevol.de/pubs/2002/syed-schierwater-VM2002b.pdf|autor= T. Syed i B. Schierwater|títol= Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution|publicació= Vie Milieu|any= 2002|volum= 52|exemplar= 4|pàgines= 177–187}}</ref> les [[serp]]s i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupat [[pota|potes]], els [[caragol de terra|caragols]] es mouen amb el seu peu [[muscular]], els animals aquàtics [[natació|neden]] i els voladors [[vol]]en, etc.
* '''Relació:''' Aquesta funció permet a l'animal rebre [[informació|informacions]] del món exterior, del seu propi cos o d'altres animals. També permet reaccionar a aquestes informacions, i en alguns casos, transmetre-les de nou. Els encarregats d'això són l'[[aparell nerviós]] i els [[sistema sensorial|òrgans sensorials]]. Els òrgans sensorials més visibles en la gran majoria d'animals són els [[ull]]s, però en alguns animals estan atrofiats o fins i tot absents.
* '''Reproducció:''' Els animals es [[reproducció|reprodueixen]] per a mantenir i augmentar el nombre d'individus. En els animals hi ha dos tipus de reproducció: la [[reproducció asexual]], que només implica un pare i que es fa únicament per [[mitosi]]; i la [[reproducció sexual]], que posa en comú el [[material genètic]] de dos pares (un [[Mascle (biologia)|mascle]] i una [[femella]] per mitjà de [[gàmeta|gàmetes]] [[haploide]]s obtinguts per [[meiosi]]. Alguns animals, com ara els [[crustacis]] del gènere ''[[Daphnia]]'', els [[insectes]] [[afidoïdeu]]s o fins i tot vertebrats com ara el [[tauró martell]], capaç de reproduir-se per [[partenogènesi]].
== Fílums ==
{{principal|Fílum}}
El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats [[fílum]]s (l'equivalent de les [[divisió (biologia)|divisions]] del [[regne vegetal]]); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns amb filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els fílums animals i les seves característiques principals:
{| class="sortable wikitable" width=95%
|-
|'''Filum'''
|'''Significat'''
|'''Nom comú'''
|'''Característiques distintives'''
|'''Espècies descrites'''<ref>El nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca i Brusca, si no s'indica el contrari: Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005. ''Invertebrados'', 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.</ref>
|-
|[[Acanthocephala]]
|Cap espinós
|Acantocèfals
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[paràsits]] amb una probòscide evaginable dotada d'espines}}
|1.100
|-
|[[Acoelomorpha]]<ref>Els acelomorfs (Acoelomorpha) són un fílum d'animals considerat part dels platelmints, però classificats recentment per Jaume Baguñà i Marta Riutort com a un fílum basal entre els bilateris. La seva filogènia es troba en actual investigació.</ref>
|Sense intestí
|Acelomorfs
|{{mida|75%|Petits [[cucs]] [[acelomat]]s sense tub digestiu}}
|
|-
|[[Annelida]]
|Petit anell
|Anèl·lids
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[celomat]]s amb el cos segmentat en anells}}
|16.500
|-
|[[Arthropoda]]
|Peus articulats
|Artròpodes
|{{mida|75%|[[Exosquelet]] de [[quitina]] i potes articulades}}
|1.100.000
|-
|[[Brachiopoda]]
|Braços-peus
|Braquiòpodes
|{{mida|75%|Amb [[lofòfor]] i closca de dues valves}}
|335 (16.000 d'extingides)
|-
|[[Bryozoa]]
|Animals molsa
|Briozous
|{{mida|75%|Amb [[lofòfor]]; filtradors; anus fora de la corona tentacular}}
|4.500
|-
|[[Chaetognatha]]
|Mandíbules espinoses
|Quetògnats
|{{mida|75%|Amb [[aleta (anatomia)|aletes]] i un parell d'espines quitinoses a cada banda del cap}}
|100
|-
|[[Chordata]]
|Amb corda
|Cordats
|{{mida|75%|Corda dorsal o [[notocordi]], com a mínim en estat [[embrió|embrionari]]}}
|60.979<ref name=cha>[http://www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/02-exec-summary.html#vertebrates Chapman, A. D., 2005. Numbers of Living Species in Australia and the World]</ref>
|-
|[[Cnidaria]]
|Portadors d'ortigues
|Cnidaris
|{{mida|75%|[[Diblàstic]]s amb [[cnidocit]]s}}
|10.000
|-
|[[Ctenophora]]
|Portadors de pintes
|Ctenòfors
|{{mida|75%|[[Diblàstic]]s amb [[col·loblast]]s}}
|100
|-
|[[Cycliophora]]
|Portadors de rodes
|Cicliòfors
|{{mida|75%|[[Pseudocelomat]]s amb boca circular rodejada per petits [[cili]]s}}
|2
|-
|[[Echinodermata]]
|Pell espinosa
|Equinoderms
|{{mida|75%|[[Simetria]] pentaradiada, esquelet extern de peces calcàries}}
|7.000 (13.000 d'extingides)
|-
|[[Echiura]]
|Cua-espina
|Equiuroïdeu
|{{mida|75%|[[Cuc]]s marins amb trompa, propers als [[anèl·lids]]}}
|135
|-
|[[Entoprocta]]
|Anus interior
|Entoproctes
|{{mida|75%|Amb [[lofòfor]]; filtradors; anus inclòs a la corona tentacular}}
|150
|-
|[[Gastrotrichia]]
|Estómac de pèl
|Gastròtrics
|{{mida|75%|[[Pseudocelomat]]s, cos amb pues, dos tubs caudales adhesius}}
|450
|-
|[[Gnathostomulida]]
|{{mida|75%|Petita boca amb mandíbules}}
|Gnatostomúlids
|{{mida|75%|Boca amb mandíbules característiques; intersticials}}
|80
|-
|[[Hemichordata]]
|Amb mitja corda
|Hemicordats
|{{mida|75%|[[Deuteròstom]]s amb fenedures faríngies i estomocorda}}
|106<ref name=cha/>
|-
|[[Kinorhyncha]]
|Musell mòbil
|Quinorincs
|{{mida|75%|[[Pseudocelomat]]s amb cap retràctil i cos segmentat}}
|150
|-
|[[Loricifera]]
|Portador de cota
|Lorocífers
|{{mida|75%|[[Pseudocelomats]] coberts d'una mena de cota de malla}}
|10
|-
|[[Micrognathozoa]]
|{{mida|75%|Animal amb petits mandíbules}}
| Micrognatozous
|{{mida|75%|[[Pseudocelomats]]; mandíbules complexes; tòrax extensible en acordió}}
|1
|-
|[[Mollusca]]
|Tous
|Mol·luscs
|{{mida|75%|Boca amb [[ràdula]], peu muscular i mantell al voltant de la closca}}
|93.000
|-
|[[Monoblastozoa]]
|Animals amb monoblasts
|Monoblastozoos
|{{mida|75%|Densament ciliats, una única capa de cèl·lules; no se'ls ha vist des del 1892}}
|1
|-
|[[Myxozoa]]
|Animals moc
| Mixozous
|{{mida|75%|[[Paràsit]]s microscòpics amb càpsules polars similars a [[cnidocit]]s}}
|1.300
|-
|[[Nematoda]]
|Semblants a un fil
|{{mida|75%|Cucs rodons}}
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[pseudocelomats]] de secció circular amb cutícula quitinosa}}
|25.000
|-
|[[Nematomorpha]]
|Forma de fil
|Nematomorfs
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[paràsits]] similars als nematodes}}
|320
|-
|[[Nemertea]]
|Nimfa del mar
|Nemertins
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[acelomats]] amb trompa extensible}}
|900
|-
|[[Onychophora]]
|Portador d'urpes
|{{mida|75%|Onicòfors}}
|{{mida|75%|Cos vermiforme amb potes dotades d'urpes quitinoses apicals}}
|165<ref name=cha/>
|-
|[[Orthonectida]]
|Natació recta
|Ortonèctids
|{{mida|75%|[[Paràsit]]s molt simples amb el cos ciliat}}
|20
|-
|[[Phoronida]]
|Mestra de [[Zeus]]
|Forònids
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[Lofoforat]]s tubícoles; intestí en forma de U}}
|20
|-
|[[Placozoa]]
|Animals placa
|Placozous
|{{mida|75%|Animals molt simples, reptants, amb el cos [[ameba|amedoide]] irregular}}
|1
|-
|[[Platyhelminthes]]
|Cucs plans
|Platihelmints
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[acelomat]]s, ciliats, sense anus; molts són paràsits}}
|20.000
|-
|[[Pogonophora]]
|Portador de barba
|Pogonòfors
|{{mida|75%|Animals vermiformes i tubícoles amb cap retràctil, de filiació incerta, probablement a classificar amb els anèl·lids}}
|
|-
|[[Porifera]]
|Portador de porus
|Esponges de mar
|{{mida|75%|[[Parazoa|Parazous]]; sense simetria definida; cos perforat per porus inhaladors}}
|5.500
|-
|[[Priapulida]]
|{{mida|75%|De [[Príap]], déu de la mitologia grega}}
|Priapúlids
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[pseudocelomat]]s con trompa extensible rodejada por papil·les}}
|16
|-
|[[Rhombozoa]]
|Animal rombe
|Rombozous
|{{mida|75%|[[Paràsit]]s molt simples formats per molt poques [[cèl·lules]]}}
|70
|-
|[[Rotifera]]
|Portador de rodes
|Rotífers
|{{mida|75%|[[Pseudocelomats]] amb una corona anterior de cilis}}
|1.800
|-
|[[Sipuncula]]
|Petit tub
|Sipuncúlids
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[celomats]] no segmentats amb la boca rodejada por tentacles}}
|320
|-
|[[Tardigrada]]
|Pas lent
|Tardígrads
|{{mida|75%|Tronc segmentat amb quatre parells de potes amb urpes o ventoses}}
|800
|-
|[[Xenoturbellida]]
|Estrany cuc pla
|Xenoturbèl·lids
|{{mida|75%|[[Cuc]]s [[deuteròstoms]] ciliats molt simples i de filiació incerta}}
|2
|-
|
|
|
|
|'''>1.300.000'''
|}
== Orígens i registre fòssil ==
{{principal|Urmetazou}}
[[Fitxer:Dunkleosteus BW.jpg|thumb|''[[Dunkleosteus]]'' fou un [[peix]] prehistòric gegantesc de deu metres de llarg.<ref>[http://www.smh.com.au/news/science/jaws-of-steel-on-this-fish-tank/2006/11/29/1164777657728.html Monster fish crushed opposition with strongest bite ever], smh.com.au</ref>]]
Generalment es considera que els animals [[evolució|evolucionaren]] d'un [[eucariota]] [[flagel·lat]]. Els seus parents vivents coneguts més propers són els [[coanoflagel·lat]]s, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudis [[biologia molecular|moleculars]] classifiquen els animals al si del grup dels [[opistocont]]s, que també inclouen els coanoflagel·lats, els [[fongs]] i uns quants [[protists]] paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del [[flagel]] en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'[[espermatozou]]s dels animals, mentre que els altres [[eucariotes]] tendeixen a tenir flagels anteriors.
Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del [[Precambrià]], fa uns 610 [[milions d'anys]], i són coneguts com a [[organismes ediacarians|organismes ediacarians o vendians]]. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels fílums moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria de fílums animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període [[Cambrià]], fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat "[[explosió cambriana]]", representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que féu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals, aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys. Icnofòssils, com ara pistes i caus descoberts en estrats [[Tonià|tonians]] indiquen la presència de [[metazou]]s triploblàstics amb forma de [[cuc]], més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que els [[cuc de terra|cucs de terra]].<ref name="Seilacher1998">{{ref-publicació
| article=Animals More Than 1 Billion Years Ago: Trace Fossil Evidence from India| publicació=Science| volum=282| exemplar=5386| pàgines=80–83| any=1998| url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/282/5386/80| consulta=20-08-2007| autor=Seilacher, A., Bose, P.K. i Pflüger, F.| doi=10.1126/science.282.5386.80| pmid=9756480}}</ref> A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat dels [[estromatòlit]]s que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'[[Ordovicià]] i del [[Permià]] extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment, que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel [[protist]] unicel·lular gegant ''[[Gromia sphaerica]],'' posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.<ref name="Matz2008">{{ref-publicació | cognom = Matz|nom = Mikhail V.|coautors = Tamara M. Frank, N. Justin Marshall, Edith A. Widder and Sonke Johnsen|article = Giant Deep-Sea Protist Produces Bilaterian-like Traces|publicació = Current Biology|volum = 18| exemplar = 18|pàgines = 1–6|editorial = Elsevier Ltd|data = 2008-12-09|url = http://www.biology.duke.edu/johnsenlab/pdfs/pubs/sea%20grapes%202008.pdf|doi = 10.1016/j.cub.2008.10.028|consulta = 05-12-2008}}</ref><ref name="MSNBC200811">{{ref-notícia|cognom= Reilly|nom= Michael|títol= Single-celled giant upends early evolution|editorial= MSNBC|data= 20-11-2008|url = http://www.msnbc.msn.com/id/27827279/|consulta= 05-12-2008}}</ref>
== Filogènesi ==
El següent [[cladograma]] representa les relacions filogenètiques entre els diversos [[fílum]]s animals. Està basada en Brusca i Brusca (2005);<ref>Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005. ''Invertebrados'' 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.</ref> es tracta d'una [[hipòtesi]] filogenètica "clàssica" en la qual es reconeixen els grans [[clades]] admesos tradicionalment ([[pseudocelomat]]s, [[articulat]]s, etc.) i assumeix la [[teoria]] colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.
{{Clade|style=font-size:80%;line-height:80%
|1= ''[[Choanozoa]]''
|label2='''''Animalia'''''
|2={{Clade
|label1=''[[Parazoa]]''
|1=''[[Porifera]]''
|2={{Clade
|1=''[[Placozoa]]''
|label2=''[[Eumetazoa]]''
|2={{Clade
|1=''[[Cnidaria]]''
|label2=_______
|2={{Clade
|1=?''[[Ctenophora]]''
|label2=''[[Bilateria]]''
|2={{Clade
|label1=''[[Protostomia]]''
|1={{Clade
|label1=''[[Acoelomata]]''
|1=''[[Platyhelminthes]]''
|2={{Clade
|label1=''[[Schizocoelomata]]''
|1={{Clade
|1=''[[Nemertea]]''
|2={{Clade
|1=''[[Sipuncula]]''
|2=''[[Mollusca]]'' }}
|3=''[[Echiura]]''
|label4=''[[Articulata]]''
|4={{Clade
|1=''[[Annelida]]''
|label2=____
|2={{Clade
|1=''[[Onychophora]]''
|label2=____
|2={{Clade
|1=''[[Tardigrada]]''
|2=''[[Arthropoda]]'' }} }} }}
|5=''[[Gnathostomulida]]''
|6={{Clade
|1=''[[Entoprocta]]''
|2=''[[Cycliophora]]'' }}
|7={{Clade
|1=''[[Rotifera]]''
|2=''[[Acanthocephala]]'' }} }}
|label2=''[[Pseudocoelomata]]''
|2={{Clade
|1=''[[Gastrotricha]]''
|2=''[[Nematoda]]''
|3=''[[Nematomorpha]]''
|4={{Clade
|1=''[[Priapula]]''
|2={{Clade
|1=''[[Kinorhyncha]]''
|2=''[[Loricifera]]'' }} }} }} }} }}
|label2=''[[Deuterostomia]]''
|2={{Clade
|label1=''[[Lophophorata]]''
|1={{Clade
|1=''[[Phoronida]]''
|2=''[[Ectoprocta]]''
|3=''[[Brachiopoda]]'' }}
|2=''[[Chaetognatha]]''
|3=''[[Echinodermata]]''
|4={{Clade
|1=''[[Hemichordata]]''
|label2=[[Chordata]]
|2={{Clade
|label1=____
|1={{Clade
|1=''[[Vertebrata]]''
|2=''[[Cephalochordata]]'' }}
|2=''[[Urochordata]]'' }} }} }} }} }} }} }} }} }}
Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els [[bilateri]]s se subdivideixen en quatre grans llinatges:
*[[Protòstom]]s [[acelomat]]s
* Protòstoms [[esquizocelomat]]s
* Protòstoms [[pseudocelomat]]s
* Deuteròstoms
Les modernes tècniques de seqüenciació de [[base nitrogenada|bases]] de l'[[ADN]], juntament amb la metodologia de la [[cladística]] han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de [[bilateri]]s sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
*[[Deuteròstom]]s
*[[Ecdisozou]]s
*[[Platizou]]s
*[[Lofotrocozou]]s
== Organismes model ==
{{principal|Organisme model|Investigació animal}}
A causa de la gran diversitat dels animals, resulta més econòmic pels científics estudiar un nombre limitat d'espècies elegides per tal de poder traçar relacions a partir del seu treball i extrapolar conclusions sobre com funcionen els animals en general. Com que és fàcil de mantenir i criar, la [[mosca del vinagre]] (''Drosophila melanogaster'') i el [[nematode]] ''[[Caenorhabditis elegans]]'' han estat des de fa molt de temps els [[organismes model]] metazous estudiats més intensament, i foren uns dels primers éssers vius a ser seqüenciats genèticament. Això fou facilitat per la mida tan petita del seu [[genoma]], però un problema d'això és que com que han perdut molts [[gen]]s, [[intró|introns]] i [[lligament genètic|lligaments]], aquests ecdisozous no poden revelar gaire sobre l'origen dels animals en conjunt. L'abast d'aquest tipus de l'evolució dins del superfílum serà revelat pels [[projecte genoma|projectes genoma]] actualment en progrés. L'anàlisi del genoma de ''[[Nematostella vectensis]]'' ha subratllat la importància de les esponges, els placozous i els [[coanoflagel·lat]]s, també en curs de seqüenciació, a l'hora d'explicar l'arribada de 1.500 gens ancestrals únics als eumetazous.<ref>{{ref-publicació|autor=N. H. Putnam, ''et al.''|mes=Juliol|any=2007|article=Sea anemone genome reveals ancestral eumetazoan gene repertoire and genomic organization|publicació=[[Science]]|volum=317|exemplar=5834|pàgines=86–94|doi=10.1126/science.1139158|pmid=17615350}}</ref>
Una anàlisi de l'esponja homoscleromorfa ''Oscarella carmela'' també suggereix que l'últim avantpassat comú i els animals eumetazous era més complex del que s'assumia anteriorment.<ref>{{ref-publicació|coautors = Wang, Xiujuan; Lavrov Dennis V.|data = 27-10-2006|article = Mitochondrial Genome of the Homoscleromorph Oscarella carmela (Porifera, Demospongiae) Reveals Unexpected Complexity in the Common Ancestor of Sponges and Other Animals|publicació = Molecular Biology and Evolution|volum = 24|exemplar = 2|pàgines = 363–373|editorial = Oxford Journals|doi = 10.1093/molbev/msl167|url = http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/24/2/363|consulta = 19-01-2008|autor = Wang, X.|pmid = 17090697 }}</ref>
Altres organismes model del regne animal inclouen el [[ratolí domèstic]] (''Mus musculus'') i el [[peix zebra]] (''Danio rerio'').
[[Fitxer:Carolus Linnaeus (cleaned up version).jpg|thumb|[[Carl von Linné]], conegut com el pare de la [[taxonomia]] moderna.]]
== Història de la classificació ==
[[Aristòtil]] dividí el món vivent en animals i [[plantes]], esquema que fou seguit per [[Carl von Linné]] a la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa mesura. Per exemple, els [[protozous]] microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.
En el sistema original de [[Carl von Linné|Linné]], els animals eren un d'entre tres [[regne (biologia)|regnes]], dividits en les classes ''[[Vermes]]'', ''[[Insecta]]'', ''[[Peix|Pisces]]'', [[Amphibia]], ''[[Aves]]'' i [[Mammalia]]. Des d'aleshores, els quatre últims grups han estat units en un únic fílum, el dels [[cordats]], mentre que les altres classes han estat separades.
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Klaus Nielsen. ''Animal Evolution: Interrelationships of the Living Phyla'' (2a edició). [[Oxford University Press]], 2001.
* Knut Schmidt-Nielsen. ''Animal Physiology: Adaptation and Environment''. (5a edició). [[Cambridge University Press]], 1997.
== Vegeu també ==
* [[Llista dels animals més rics]]
* [[Zoologia]]
* [[Etologia]]
* [[Llista de classes d'animals]]
* [[Llista dels animals venuts als mercats catalans]]
* [[Llista d'espècies animals del Vallès Occidental]]
*
== Enllaços externs ==
| |||