Owenisme: diferència entre les revisions

Per impulsar el moviment cooperatiu Owen engega en 1832 la ''National Equitable Labour Exchange'' (Borsa Nacional de Canvi Equitatiu del Treball), amb seu a Londres —es crearà una altra a [[Birmingham|Birmingham—]]— en la qual les cooperatives podrien vendre els seus productes rebent a canvi uns bitllets de treball (''labour notes'') que substituirien als diners —el valor dels productes es calculava pel nombre d'hores de treball que «contenien», en aplicació de la [[Teoria del valor treball|teoria del valor-treball—.]] Al principi va funcionar molt bé, i els ''bitllets de treball'' fins i tot van ser acceptats per comerciants privats, però al poc temps es va produir un desajustament entre l'oferta i la demanda —sobraven uns productes i en faltaven d'altres, especialment teixits i alimentació, sectors en els quals no s'havia estès el moviment cooperatiu, circumscrit gairebé exclusivament a la producció artesanal en tallers—. Això va provocar un dèficit que Owen va haver de sufragar recorrent a la seva fortuna personal.

Així a l'any següent va néixer la ''Grand National Consolidated Trades Union'', que rep un suport entusiasta i al poc temps aconsegueix el mig milió d'afiliats, que s'integren en les «lògies» (seccions locals) després de prestar un jurament de lleialtat, segons un ritual inspirat en la [[Francmaçoneria|francmaçoneria.]]. No obstant això, la GNCTU ha de fer front a una aferrissada resistència dels patrons que recorren al [[Tancament patronal|lock-out]] i al «document» —obliguen als obrers que volen ser contractats a signar un «document» en el qual juren que ni pertanyen ni pertanyeran a cap ''trade union—.'' El govern liberal recolza als patrons i inicia per la seva banda una dura repressió, justificant-la per l'amenaça a la propietat de les «classes baixes», i l'episodi de les quals més conegut va ser la deportació de sis jornalers de Dorchester, els màrtirs de Tolpuddle. Tot això, unit a les lluites internes i a la falta de fons per mantenir les vagues, condueix a la dissolució de la '''GNCTU''' a l'agost de 1834. «L'esforç no va durar més que alguns mesos, però va deixar petjades inoblidables. […] Per primera vegada, Gran Bretanya va conèixer un moviment obrer de masses amb objectius socialitzants».[14]