Giuseppe Tartini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de Vegeu també |
|||
Línia 68:
potenciant la ressonància de la tercera nota de l'acord tot fent sentir les altres dues notes.
L'habilitat de Tartini va millorar enormement i el [[1721]] va ser designat a director de l'orquestra de Sant Antoni de Pàdua, una de les millors d'Itàlia, formada per uns quaranta músics. El 1726, Tartini va iniciar una escola de violí que va atreure estudiants des de tot Europa, entre els quals hi havia els italians [[Domenico Ferrari]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 23">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 764, pàg. 900. (ISBN 84-239-4523-5)</ref>, [[Pasquale Bini]]<ref name="SARPE v. I">* Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 157. (IBSN 84-7291-226-4)</ref> i [[Filippo Manfredi]] que després esdevindrien uns grans violinistes,<ref name="Enciclopèdia Espasa v32">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 32, pàg. 800'' (ISBN 84-239-4532-4)</ref> el francès [[André-Noël Pagin]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v40">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 40, pàg. 1492'' (ISBN 84-239-4540-5)</ref> i l'alemany [[Friedrich Wilhelm Rust]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v52">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 52, pàg. 976'' (ISBN 84 239-4552-9)</ref>
El [[1732]] va anar a Praga amb motiu de la Coronació de l'emperador Carles VI. Estigué tres anys amb el seu amic [[Antonio Vandini]], violoncel·lista, al servei del comte Kinsky.<ref>{{ref-web|url=http://www.cello.org/heaven/wasiel/18italy.htm|consulta=6 juny 2016|títol=Cello Playing in 18th Century Italy|editor=Cello Heaven (The Luthier’s Corner)|autor=Wilhelm Joseph von Wasielewski|llengua=anglès}}</ref> Després retornà a Pàdua. Gradualment, Tartini es va anar interessant per la [[teoria de la música]], l'[[harmonia]] i l'[[acústica]], i des de [[1750]] fins al final de la seva vida, va publicar diversos tractats.
| |||