Josep Solà i Sànchez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquimollet |
#viquimollet |
||
Línia 3:
'''Josep Solà i Sànchez''' ([[Mollet del Vallès]], [[Vallès Oriental]], [[18 d'agost]] de [[1930]] – [[Barcelona]], [[23 de març]] del [[2009]]) fou un [[músic]] i [[compositor]] [[Catalans|català]].
Va començar a estudiar música al [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona]], però
Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes. Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons (''La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades'', etc.), que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE (1972-92). Molts dels temes compostos per ell foren interpretats per cantants i grups dels anys seixanta als vuitanta, com ara Antonio Machín, Josep Guardiola, Los Sírex, Ramon Calduch o Los Mustang, i també per l’orquestra que fundà el 1958, i que actuà en les principals sales de ball de Barcelona. Aquest mateix any debutà com a compositor cinematogràfic en ''Un vaso de whisky'' de Juli Coll, on emprà per primer cop a l’Estat espanyol el ''jazz'' en una banda sonora. Continuà amb aquesta activitat fins el 1986, i compongué per a una cinquantena de pel·lícules, entre d’altres de l’esmentat Juli Coll (''Los Cuervos'', 1961; ''Fuego'', 1963; Premio Nacional del Espectáculo; ''Jandro'', 1964, Premi Internacional de Cinema Hispanoamericà d’Acapulco), Francesc Rovira i Beleta (un tema de ''Los Tarantos'', 1962; ''Crónica sentimental en rojo'', 1986), Francesc Macian (''El mago de los sueños'', 1966, Premio Nacional del Espectáculo) o Joan Bosch (''A sangre fría'', 1959). Treballà també per a la publicitat i fou conseller de la delegació espanyola de Columbia. Conreà la música simfònica (''Divertimento tonal'', ''Aires mediterranis'') i fou un prolífic autor de sardanes, prop d’una vuitantena, entre les quals ''Mollet, Ciutat Pubilla'' (1992) i, premiades al certamen Ceret-Banyoles i altres concursos ''Impressions d’un viatge'' (2000), ''Les campanes de Sant Mori'' i ''El meu fillol'' (2001), ''Cirerers florits'' (2005), ''Joiosa vila d’Amer''(2006), i ''La nina que riu i plora'' (2007). Des del 1948 fou soci de la Societat General d’Autors d’Espanya on ocupà càrrecs (conseller des del 1968). L’any 2000 rebé un premi a la trajectòria a la Mostra de València i el 2001 la Medalla de la Ciutat de Mollet.
però ben aviat va abandonar la música clàssica per a formar una orquestra de música lleugera i jazz, per a actuar a locals com el ''Pasapoga'' de Madrid o ''El cortijo'' de Barcelona, i escrivint música que seria interpretada per artistes com Jorge Sepúlveda o, més tard, [[los Sírex]] (''Muchacha bonita'').
El [[1958]] va debutar com a compositor de música per al cinema amb la partitura d{{'}}''Un vaso de whisky'', de [[Juli Coll i Claramunt|Juli Coll]], que per primer cop emprava el jazz en el cinema espanyol. El 1986 va abandonar la composició per al cinema, i es dedicà a altres vessants compositius (especialment als ''jingles'' publicitaris), a més de ser director musical a Barcelona de la casa Columbia. També destaca com a compositor de sardanes, com ara ''El campanar de Mollet'' o ''Les campanes de Sant Mori'', guanyadora de la 17a edició del [[premi Ceret-Banyoles]].
Linha 57 ⟶ 61:
* 1986 ''Crónica sentimental en rojo'' (Francesc Rovira Beleta, dir)
==
==
* {{Ref-llibre|cognom=Arimon i Ventura|nom=Glòria|títol=Josep Solà i Sànchez : molletà il·lustre : notes biogràfiques|llengua=català|data=2001|editorial=l'Ajuntament|lloc=Mollet del Vallès}}
▲== Referències ==
==Enllaços externs==
| |||