Josep Solà i Sànchez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
#viquimollet
Línia 3:
'''Josep Solà i Sànchez''' ([[Mollet del Vallès]], [[Vallès Oriental]], [[18 d'agost]] de [[1930]] – [[Barcelona]], [[23 de març]] del [[2009]]) fou un [[músic]] i [[compositor]] [[Catalans|català]].
 
Va començar a estudiar música al [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona]], però l'abandonà i continua els estudis amb el mestre [[Joan Suñé i Sintes]],<ref>{{GEC|0516700|Josep Solà i Sánchez|consulta=15 desembre 2017}}</ref> que li ensenya els fonaments de l'harmonia. Interessat per la [[música popular]], destacà especialment en la composició de cançons (''La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Cada día te quiero más, Muchas felicidades'', etc.). Moltes de les seves composicions foren interpretades per cantants i grups dels seixanta als vuitanta, com per exemple, ''Muchacha bonita'' per a [[Los Sirex]], ''No lo ves'' per a [[Los Mustang|Los Mustangs]], i també [[Antonio Lugo Machín|Antonio Machín]], [[Josep Guardiola Díaz de Rada|José Guardiola]], [[Ramon Calduch]], entre d'altres. Formà part de les orquestres de ball d'Eduardo Gadea i Lorenzo Gonzalez, fins que l'any 1958 funda la seva pròpia orquestra, anomenada ''Conjunto José'' ''Sola'' o ''José Sola y su orquesta''.{{sfn|Arimon i Ventura|2001|p=25}} Va actuar a les principals sales balls de Barcelona, com el Salón Rio, El Cortijo i Rigat, i també a les de [[Madrid]], com la sala Pasapoga i el Castellana Hilton.
 
El [[1958]] va debutar com a compositor de música per al cinema amb la partitura d{{'}}''Un vaso de whisky'', de [[Juli Coll i Claramunt|Juli Coll]], que per primer cop emprava el jazz en el cinema espanyol. El 1986 va abandonar la composició per al cinema, i es dedicà a altres vessants compositius (especialment als ''jingles'' publicitaris), a més de ser director musical a Barcelona de la casa Columbia. També destaca com a compositor de sardanes, com ara ''El campanar de Mollet'' o ''Les campanes de Sant Mori'', guanyadora de la 17a edició del [[premi Ceret-Banyoles]].
 
A la Mostra de València de l'any 2000 se li va atorgar un premi com a reconeixement per la seva feina. El 2001 se li va entregar la Medalla de la Ciutat de Mollet i el 2002 se li va posar el nom a una plaça d'aquesta localitat.
 
En l'àmbit local, va compondre l'himne del [[Club Bàsquet Mollet]] l'any [[1955]] amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari, també va dedicar a altres entitats del municipi, la Banda de Joves Músics de Mollet, els Castellers, les Colles de Ball de Gitanes, etc. Per aquest motiu, el Ple de l'Ajuntament va aprovar del [[25 de gener]] de [[2001]] imposar-li la Medalla de la Ciutat pel reconeixement del seu treball.{{sfn|Arimon i Ventura|2001|p=41-43}} L'any següent se li va posar el nom d'una plaça al barri de Santa Rosa d'aquest municipi.
 
== Filmografia ==