Appellation d'origine contrôlée: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
#QQ17 |
||
Línia 1:
L’'''''appellation d'origine contrôlée''''' ('''AOC''') és un [[Segell (autenticació)|segell]] oficial francès o suís<ref>{{
- SCHWEIZERISCHE VEREINIGUNG DER AOP– IGP|consulta=2017-12-17|nom=SCHWEIZERISCHE VEREINIGUNG DER AOP –|cognom=IGP}}</ref> d'[[indicació geogràfica protegida]] que certifica l'origen dels productes alimentaris tradicionals francesos o suïssos. Tots dos formen part de les [[denominació d'origen protegida|denominacions d'origen protegides]] europees. Les denominacions d'origen no són ni [[marca comercial|marques comercials]], ni [[patent]]s, sinó que són certificats oficials de qualitat que atorga un organisme que depèn d'un ministeri i que controla un servei de repressió dels [[frau]]s. == Finalitat ==
[[Fitxer:France-AOC Piment d'Espelette-2005-08-05.jpg|thumb|300px|Pebrots AOC d'Espelette]]
Les AOC (''appellations d'origine contrôlée'') identifiquen un producte i que és típic d'un lloc geogràfic concret. Són garantia de les qualitats i característiques d'un [[terrer]] d'origen, també de saber fer dels productors ([[vi]], [[sidra]], [[formatge]], [[fruita]], [[verdura]], productes làctics, [[mel]]...). A França són controlades per l'INAO (Institut National des Appellations d'Origine) que depèn del [[Ministère de l'Agriculture]] i a Suïssa per l'[[Organisme Intercantonal de Certification]] (OIC)<ref>{{
- SCHWEIZERISCHE VEREINIGUNG DER AOP– IGP|consulta=2017-12-17|nom=SCHWEIZERISCHE VEREINIGUNG DER AOP –|cognom=IGP}}</ref> que depèn de l'[[Office Fédérale de l'Agriculture]] (OFAG).
L'objectiu d'aquests signes de qualitat és de fer-los fàcilment identificables pel consumidor. Els formatges, per exemple, són marcats en taló (tinta alimentària vermella), i es poden reconèixer amb l'etiqueta o una placa de [[caseïna]]. L'etiqueta indica el número de l'organisme certificador. A França, el color de la placa de [[caseïna]] indique la classificació: verda per als productes agrícoles i vermell per als productes lleters.
Linha 23 ⟶ 25:
== Denominacions al Quebec ==
Al [[Quebec]], la ''Loi sur les appellations réservées et des termes valorisants'' que remonta a [[1996]] ha permès reconèixer la denominació biològica. Existeix un [[Conseil des Appellations Réservées et des Termes Valorisants]] (CARTV) des del 6 de novembre de 2006<ref name=":0">
El 24 de març de 2009, per una decisió del ministeri d'agricultura, pesca i alimentació del Quebec, el "xai de Charlevoix" va esdevenir el primer producte de "terroir" amb un reconeixement de denominació reservada a la província del Quebec.
== Referències==
| |||