Crisi de Suez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -que Estats Units +que els Estats Units |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
La '''Crisi de Suez''' també anomenada '''Guerra del Sinaí''' va ser un atac militar contra [[Egipte]] dut a terme per [[Regne Unit]], [[França]], i [[Israel]] a partir del [[29 d'octubre]] de [[1956]]. L'atac es va produir després de la decisió d'Egipte (26 de juliol de 1956) de [[Nacionalització|nacionalitzar]] el [[Canal de Suez]] després de la retirada d'una oferta de Regne Unit i els Estats Units per a finançar la construcció de la [[presa d'Assuan]].
El [[Canal de Suez]], finançat per [[França]] i [[Egipte]], va començar a operar en [[1869]], convertint-se ràpidament en un enllaç vital entre [[Regne Unit]] i la seua colònia més important, l'[[Índia]]. Donada aquesta rellevància, Regne Unit va comprar la seua participació en el govern egipci. El canal va conservar la
L'oficial de l'exèrcit egipci [[Gamal Abdel Nasser]] va encapçalar en 1952 un colp d'estat contra el govern del rei [[Faruk I]] d'Egipte, reemplaçant les polítiques pro-europees d'aquest últim amb una nova política [[panarabisme|panarabista]]. Al juny de 1956 Nasser va ser triat president i, com a part de la seua nova política, va implantar en el país el que va denominar el ''Nacionalisme Socialista Àrab''. Posteriorment el govern de Nasser va comprar [[tanc]]s a [[Txecoslovàquia]] i va reconèixer diplomàticament a la [[Xina|Republica Popular Xinesa]]. Amb Nasser al capdavant d'Egipte, va deslligar una campanya anti-occidental, pel que cerque nacionalitzà el Canal de Suez (fins a aqueix moment en possessió anglo-francesa), afectant els interessos econòmics britànics i francesos, signant al seu torn acords d'ajuda mútua amb Síria i Jordània.
Línia 55:
[[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] estaven en contra de la intervenció de la triple aliança per diferents raons. La Unió Soviètica s'havia convertit en un dels principals aliats de Síria i cercava incrementar la seua popularitat en el món àrab.
Estats Units, per la
L'amenaça política i financera dels Estats Units,<ref name="Rollercoaster">{{ref-web|autor= Spearing Ortiz, A. I |títol= The rollercoaster story of Galileo | editor= ''The New Federalist'' | url = http://www.thenewfederalist.eu/the-rollercoaster-story-of-galileo |llengua= anglès |data= 13 abril 2014 | consulta= 29 abril 2014}}</ref> unida a l'amenaça d'agressió de la Unión Soviètica (que va
La retirada dels tres aliats es va completar a principis de 1957. Israel havia aconseguit els seus objectius principals d'assegurar el pas lliure de vaixells en els Estrets del Tiran i el final de les incursions guerrilleres dins del seu territori. Regne Unit i França no van aconseguir evitar la nacionalització del canal de Suez i van perdre influència, mentre que els Estats Units es va convertir en peça clau en el Mig Orient.
== Les conseqüències de la guerra ==
Per a França i el Regne Unit, la retirada forçada de la guerra va ser una comprovació desalè que ja no eren més que potències subordinades als dos grans poders de l'època, Estats Units i la Unió Soviètica. El primer ministre britànic, [[Anthony Eden]], va presentar la dimissió per la participació del seu país en la guerra, mentre que a França, [[De Gaulle]] va augmentar la
Nasser es va alçar com el clar beneficiat de la guerra. Encara que militarment només havia obtingut fracassos, políticament va
Sense un canvi d'actitud per cap de les parts, era evident que la crisi entre Israel i Egipte no tardaria a repetir-se. Al juny de [[1967]], després d'un nou bloqueig egipci dels estrets de Tirán, va esclatar la [[Guerra dels Sis Dies]], continuació natural d'aquesta guerra.
No es va obtenir la pau, sinó que es va tornar a la mateixa situació abans de l'inici del conflicte i les forces d'emergència de les Nacions Unides van prendre possessió al llarg de la frontera d'ambdós països
== Vegeu també ==
| |||