Crisi de Suez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -que Estats Units +que els Estats Units
Cap resum de modificació
Línia 23:
La '''Crisi de Suez''' també anomenada '''Guerra del Sinaí''' va ser un atac militar contra [[Egipte]] dut a terme per [[Regne Unit]], [[França]], i [[Israel]] a partir del [[29 d'octubre]] de [[1956]]. L'atac es va produir després de la decisió d'Egipte (26 de juliol de 1956) de [[Nacionalització|nacionalitzar]] el [[Canal de Suez]] després de la retirada d'una oferta de Regne Unit i els Estats Units per a finançar la construcció de la [[presa d'Assuan]].
 
El [[Canal de Suez]], finançat per [[França]] i [[Egipte]], va començar a operar en [[1869]], convertint-se ràpidament en un enllaç vital entre [[Regne Unit]] i la seua colònia més important, l'[[Índia]]. Donada aquesta rellevància, Regne Unit va comprar la seua participació en el govern egipci. El canal va conservar la seuaseva importància fins i tot després de la independència de l'Índia, ja que es va transformar en la principal ruta per a transportar petroli des del [[Golf Pèrsic]] a [[Europa]], resultant, per tant, vital per a totes les economies de l'Europa Occidental.
 
L'oficial de l'exèrcit egipci [[Gamal Abdel Nasser]] va encapçalar en 1952 un colp d'estat contra el govern del rei [[Faruk I]] d'Egipte, reemplaçant les polítiques pro-europees d'aquest últim amb una nova política [[panarabisme|panarabista]]. Al juny de 1956 Nasser va ser triat president i, com a part de la seua nova política, va implantar en el país el que va denominar el ''Nacionalisme Socialista Àrab''. Posteriorment el govern de Nasser va comprar [[tanc]]s a [[Txecoslovàquia]] i va reconèixer diplomàticament a la [[Xina|Republica Popular Xinesa]]. Amb Nasser al capdavant d'Egipte, va deslligar una campanya anti-occidental, pel que cerque nacionalitzà el Canal de Suez (fins a aqueix moment en possessió anglo-francesa), afectant els interessos econòmics britànics i francesos, signant al seu torn acords d'ajuda mútua amb Síria i Jordània.
Línia 55:
[[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] estaven en contra de la intervenció de la triple aliança per diferents raons. La Unió Soviètica s'havia convertit en un dels principals aliats de Síria i cercava incrementar la seua popularitat en el món àrab.
 
Estats Units, per la seuaseva banda, va al·legar no haver estat informat de la invasió pels seus aliats, i l'administració de [[Dwight Eisenhower]] havia de demostrar al món que no permetria aqueixaaquella classe de comportaments per part dels seus aliats si pretenia que les seuesseves denúncies de la intervenció soviètica en [[Hongria]] tingueren alguna classe de credibilitat. El [[30 d'octubre]] Estats Units havia dut al [[Consell de Seguretat]] una resolució que demanava la retirada israeliana, encara que aquesta resolució va ser vetada per França i el Regne Unit.
 
L'amenaça política i financera dels Estats Units,<ref name="Rollercoaster">{{ref-web|autor= Spearing Ortiz, A. I |títol= The rollercoaster story of Galileo | editor= ''The New Federalist'' | url = http://www.thenewfederalist.eu/the-rollercoaster-story-of-galileo |llengua= anglès |data= 13 abril 2014 | consulta= 29 abril 2014}}</ref> unida a l'amenaça d'agressió de la Unión Soviètica (que va diramenaçar planejaren usar "modernes armes de destrucció" contra [[Londres]] i París), va ser determinant per a la retirada dels aliats del Sinaí. Aquesta retirada va ser afavorida per [[Lester Pearson]], qui va suggerir la creació d'un cos especial d'interposició, la [[UNEF]] i els [[Cascos Blaus]], entre Egipte i Israel, suggeriment que va ser aprovada en l'ONU i que més tard li va valdre a Pearson el [[Premi Nobel de la Pau]] de 1957.
 
La retirada dels tres aliats es va completar a principis de 1957. Israel havia aconseguit els seus objectius principals d'assegurar el pas lliure de vaixells en els Estrets del Tiran i el final de les incursions guerrilleres dins del seu territori. Regne Unit i França no van aconseguir evitar la nacionalització del canal de Suez i van perdre influència, mentre que els Estats Units es va convertir en peça clau en el Mig Orient.
 
== Les conseqüències de la guerra ==
Per a França i el Regne Unit, la retirada forçada de la guerra va ser una comprovació desalè que ja no eren més que potències subordinades als dos grans poders de l'època, Estats Units i la Unió Soviètica. El primer ministre britànic, [[Anthony Eden]], va presentar la dimissió per la participació del seu país en la guerra, mentre que a França, [[De Gaulle]] va augmentar la seuaseva desconfiança cap als Estats Units.
 
EnA Israel, la retirada forçosa va deixar un sentiment mixt, ja que encara que l'exèrcit israelià no havia trobat cap obstacle seriós en el seu avanç pel sinaíSinaí i la seuaseva consegüent victòria militar, va demostrar quant valia com força militar i potència en la regió, malgrat que cap dels objectius polítics de la guerra havias'havien estat arribat a:assolit. Egipte no es va comprometre a modificar la seuaseva actitud cap a Israel, encara que, almenys, va reobrir el pas dels estrets de Tirán a la circulació de vaixells israelians i va permetre l'assentament de la [[UNEF]] en la frontera amb Israel.
 
Nasser es va alçar com el clar beneficiat de la guerra. Encara que militarment només havia obtingut fracassos, políticament va eixirsortir-ne reforçat, ja que el canal va continuar nacionalitzat com propietat egípcia i, davantva elsquedar ullsreforçat deel seu lideratge davant l'opinió pública àrab, s'havia oposat al Regne Unit, a França, i, sobretot, aper Israel senseno haver estat enderrocat del poder. Nasser en aqueix llavors va ser aclamat com un heroi en el món àrab.
 
Sense un canvi d'actitud per cap de les parts, era evident que la crisi entre Israel i Egipte no tardaria a repetir-se. Al juny de [[1967]], després d'un nou bloqueig egipci dels estrets de Tirán, va esclatar la [[Guerra dels Sis Dies]], continuació natural d'aquesta guerra.
 
No es va obtenir la pau, sinó que es va tornar a la mateixa situació abans de l'inici del conflicte i les forces d'emergència de les Nacions Unides van prendre possessió al llarg de la frontera d'ambdós països, amb l'objectiu dels quals era el d'assegurar el compliment del cessament de les hostilitats.
 
== Vegeu també ==