Comunió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: -peró +però |
||
Línia 3:
En la tradició catòlica i ortodoxa és la darrera part de l'[[eucaristia]] abans el ritu de comiat.<ref>{{GEC|0124002|missa}}</ref> Els ortodoxos sembre combreguen amb les dues formes, pa i vi i consideren el costum catòlic de només combregar amb el pa com [[heretgia|herètic]]. La comunió, considerada com un reforç per al cos i l'ànima, no sol donar-se se fora de l'eucaristia, excepte en casos especials: malalts, presoners i moribunds. N'existeixen variant particularment solemnes, com ara la [[primera comunió]] o durant la [[confirmació]].
Els catòlics creuen des del [[Concili del Laterà IV]] del 1215 en el misteri de la [[transsubstanciació]], el que vol dir que pel ritual de la consecració, el pa i el vi han canviat de substància, que s'han tornat en la vera carn i sang de Jesus. Les esglésies protestants només comparteixen el pa o el vi com a símbol del Sant Sopar i no creuen en un canvi màgic de substància. No utilitzen la paraula comunió,
==Referències==
| |||