Italià: diferència entre les revisions

Quant als presumptes italòfons externs a l'Estat italià, històricament, en el millor dels casos, han estat al·lòfons que –per les vies que hem vist-- tenien interioritzada la curiosa idea que l'italià era el registre culte de llur parla espontània. Així, els dialectes “italians” de l'Estat francès, de San Marino, de la Suïssa “italiana”, són variants zonals de la llengua padana; els d'Eslovènia i Croàcia, formes de furlà o, sobretot, de vènet; els “italians” de la diàspora, distanciats de l'Estat italià a temps, o bé perden llur llengua o bé conserven la que tenien, i no és l'italià en tres quarts dels casos; l'italià de [[República de Malta|Malta]] –país de llengua semítica-- ha estat sempre virtual; la presència de l'italià a Somàlia i a Eritrea és una mer subproducte colonial; ''e così via''. Amb aquesta mena de materials es bastí tot l'edifici de l'[[irredemptisme italià]].