Batalla d'Alèsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m - {{destacat}} |
m hedus |
||
Línia 29:
[[Fitxer:Rimini083.jpg|thumb|200px|Estàtua de [[Juli Cèsar]] a [[Rímini]], [[Itàlia]].]]
En l'hivern de l'any [[54 aC|54]] al [[53 aC]], la tribu i pacificada dels [[eburons]], dirigida per [[Ambíorix]], es va revoltar contra la invasió romana i va destruir la [[Legio XIII Gemina|Tretzena legió]] dirigida pels generals [[Quint Tituri Sabí|Sabío]] i [[Luci Aurunculeu Cotta]] (que no estava emparentat amb la família de la mare de Cèsar, els [[Aurelio Cotes]]) en una emboscada planificada acuradament. Aquest va ser un important cop contra l'estratègia de Cèsar en la Gàl·lia, ja que amb això havia perdut una part de les seves tropes i, el que era més important, el prestigi militar que l'acompanyava, al que calia afegir que la situació política a Roma li impedia aconseguir reforços. La revolta dels eburons va ser la primera derrota clara dels romans en la Gàl·lia i va inspirar els sentiments tribalistas per tota la regió. Li va portar gairebé un any sencer, però Cèsar va aconseguir reprendre el control de la Gàl·lia i pacificar a les tribus. Però, el problema encara no havia acabat. Les [[Gals|tribus gal·les]] començaven a adonar-se que només podrien aconseguir derrotar a Roma mantenint unides. Es va convocar un concili de dirigents a [[Bibracte]] per iniciativa dels [[
L'exèrcit gal comptava amb 80.000 homes al comandament de Vercingétorix (incloent 15.000 genets, les xifres són de Cèsar), encara que podia mobilitzar 300.000-500.000 guerrers. Segons Juli Cèsar, l'assemblea de caps reunits abans d'Alèsia van demanar els següents contingents a cada tribu:<ref name= Galic> '' [http://books.google.cl/books?id=n0MDAAAAYAAJ&pg=PA93&lpg=PA93&dq=morini+tribe+100,000 & source = bl & OTS = sD9UeS8jGl & significa = nG3W5FLpCbiUuAK7r-hF3e4gOVU & hl = ca & ii = œ-TOtyg_nwBqr0neMD & sa = X & oi = book_result & ct = result & resnum = 8 & vegeu = 0CDwQ6AEwBw # v = onepage & q = Morini% 20tribe% 20100% 2C000 & f = false The Scotish Gaël. Volum 1] '', James Logan, pàg. 94, Smith, Elder, 1831. </ref>
* [[
* [[Arverns]]: 35.000.
* [[Eleutets]], [[cadurcs]], [[gabals]], [[velavis]], [[secuans]], [[senons]], [[bitúriges]], [[santons]], [[rutens]] i [[carnuts]] : 12.000.
Línia 77:
[[Fitxer:Siege-alesia-vercingetorix-jules-cesar.jpg|thumb|300px|''Vercingétorix rendeix les seves armes als peus de Cèsar'', quadre de [[Lionel Royer]], 1899)]]
[[Fitxer:Alise-Sainte-Reine_statue_Vercingetorix_par_Millet_2crop.jpg|thumb|200px|Estàtua en honor a Vercingétorix. [[Monument commemoratiu|Memorial]] a Alèsia (Alise-Sainte-Rein).]]
La batalla d'Alèsia va demostrar ser el final de la resistència generalitzada i organitzada a la invasió romana per part de la Gàl·lia. A partir de llavors, amb l'excepció del petit aixecament de l'any següent, va passar a ser una província romana i finalment va ser separada en divisions administratives més petites. No tornaria a haver cap moviment independentista nou fins al {{DC|segle III}} (vegeu [[Imperi Gal]]). La [[Guarnició (tropes) |guarnició]] d'Alèsia va ser presa presonera juntament amb els supervivents de l'exèrcit d'alliberament. Van ser venuts com esclaus o donats com a botí de guerra als legionaris de Cèsar, excepte en el cas dels membres de les tribus [[
Per Cèsar, Alèsia va ser un èxit personal enorme, tant militarment com políticament. El [[Senat romà]], manipulat per Cató i Pompeu, va declarar 20 dies d'acció de gràcies (''[[supplicatio]]'') per aquesta victòria, però va denegar l'honor a Cèsar de celebrar un [[triomf romà|triomf]], el punt culminant de la carrera d'un militar romà. Es va anar incrementant la tensió política fins que dos anys després, en el [[50 aC]], Cèsar va creuar el [[Rubicó]], precipitant la [[Segona Guerra Civil de la República de Roma|Guerra civil]] dels anys [[49 aC|49]] - [[45 aC]] Després d'haver estat elegit cònsol durant tots i cada un dels anys de la Guerra civil i nomenat en diverses ocasions [[dictador romà|dictador]], finalment va ser nomenat ''dictator perpetuus'' o dictador vitalici, l'any [[44 aC]] El seu poder, cada vegada més gran, va acabar amb la tradició republicana i va portar al final de la [[República romana]] i al començament de l'[[Imperi romà]].
| |||