Dolby: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - va insistí treballant + va insistir treballant |
m bot: - si ben només + si bé només |
||
Línia 10:
Dolby també volia millorar el so de les pel·lícules cinematogràfiques. Com refereix la pròpia companyia:
La primera pel·lícula amb so Dolby va ser A Clockwork Orange (La naranja mecànica) (1971), que va usar la reducció de soroll Dolby en totes les pre-mescles i ''màsters'', si bé en les còpies es va incloure una pista sonora òptica convencional. ''Callen'' (1974) va ser la primera pel·lícula amb una pista de so òptica codificada amb tecnologia Dolby. L'any [[1975]] Dolby va presentar el Dolby Stereo, que incloïa un sistema de reducció de soroll incrementant els canals d'àudio (podent incloure canals centrals i envolupants addicionals fosos des de l'esquerra i la dreta). La primera pel·lícula amb una banda sonora òptica Dolby estèreo va ser ''[[Lisztomania]]'' (1975), si
Dolby va desenvolupar una tècnica de [[Compressió d'àudio|compressió]] digital de so envoltant per al cinema. Dolby Stereo Digital (actualment cridat simplement Dolby Digital) va ser presentat per primera vegada en la pel·lícula ''Batman Returns'' (1992). Presentat al mercat del cinema a casa com Dolby AC-3 amb el llançament en [[laserdisc]] de ''Perill imminent'' (1995), el format no va aconseguir una gran difusió al mercat domèstic, parcialment perquè era necessari l'ús d'equipament addicional per poder gaudir-ho, fins que va ser adoptat com a part de l'especificació del DVD. El Dolby Digital està actualment present en la [[Televisió d'alta definició|HDTV]], reproductors de DVD i molts receptors de televisió per satèl·lit i cable.
|