Torre mestra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de Vegeu també
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:TorrePalau.jpg|thumb|200px|La [[torre del Palau (Terrassa)|torre del Palau]], '''torre mestra''' de l'antic castell de [[Terrassa]]]]
La '''torre mestra''', també anomenadadita '''torre major''', '''torre de l'homenatge''' (castellanisme) o '''torrassa''', és la [[torre]] més grossa i forta del [[castell]]. Per les seves característiques era el darrer recer dels defensors. Sol formar part del perímetre de la fortificació, unida a les altres torres pels panys de [[muralla]]; però pot trobar-se també dins un segon recinte interior.
 
La torre mestra no s'ha de confondre amb el [[donjon]] francès, encara que aquest sigui també una torre, perquè el ''donjon'' tenia sortida pròpia a fora de tot el recinte, era independent de les altres fortificacions i tenia sempre una funció residencial del senyor feudal, a més de la defensiva.
Línia 8:
La torre mestra constitueix l'estructura central del [[castell]] medieval. És una torre destacada, més alta que la muralla, i en general es podia aïllar de la resta de la fortalesa. És la torre principal, la que serveix de residència del [[senyor]] i compleix amb les funcions més destacades del castell, alberga les estances més importants i, de vegades, els magatzems de queviures. Es troba en la posició més abrigada en relació amb un possible atac exterior, de manera que si sucumbissin la resta de les defenses, aquesta torre proporcionaria un últim refugi. Amb el pas dels segles, la torre mestra va anar augmentant de mida i en molts casos era flanquejada per una o diverses torres menors on habitaven els convidats i servents.
 
Com a curiositat, el castell hongarès de Diósgyőr, remodelat amb trets gòtics pel rei [[Lluís I d'Hongria]] (1342-1382), compta amb la particularitat de tenir un pati de tornejos i justes al bell mig de la gegantina torre mestra. Aquest pati de tornejos, de 380 m², és el més gran de l'Europa Central.<ref>Varga Domokos: ''Magyarország virágzása és romlása, Magyarország a XIV-XV. században.'' Budapest: Móra Ferenc Könyvkiadó, 1984.</ref>
 
<center><gallery>