Re menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - ha donat lloc a que + ha comportat que |
m Bot:Desambiguació assistida: Bruckner - Canviant enllaç(os) per Anton Bruckner |
||
Línia 21:
Tot l'''[[Art de la fuga]]'' de [[Johann Sebastian Bach]] està en re menor. D'acord amb [[Alfred Einstein]],<ref>Alfred Einstein. ''Mozart, His Character, His Work'', cap. 10, "Mozart's Choice Of Keys", Nova York: Oxford University Press, (1945).</ref> la història de l'afinació ha comportat que s'hagi associat re menor amb el [[contrapunt]] i el [[cromàtic|cromatisme]] (per exemple, la quarta cromàtica), i cita la ''Fuga cromàtica en re menor'' de [[Mozart]]. També el ''[[Rèquiem]]'' de Mozart està a re menor. Dels dos concerts per a piano que Mozart va escriure en menor, un d'ells, el ''[[Concert per a piano núm. 20 de Mozart|Concert per a piano núm. 20 K. 466]]'', és en re menor. Pel que fa a [[Michael Haydn]], només va escriure una simfonia en menor, i va ser en re menor (Perger 20, MH 393).
Re menor és la tonalitat de la ''[[Simfonia núm. 9 de Beethoven|Simfonia núm. 9 "Coral"]]'' de [[Beethoven]], i [[Anton Bruckner|Bruckner]] va escriure la seva pròpia ''[[Simfonia núm. 9 de Bruckner|Simfonia núm. 9]]'' en la mateixa tonalitat.<ref>Hans-Hubert Schönzeler. ''Bruckner'', Londres, Calder & Boyars Ltd (1978), pp. 106-107. D'acord amb Göllerich, [Bruckner] va remarcar: "Realment em molesta que el tema de la meva simfonia nova sigui en re menor, perquè tothom dirà ara: 'Naturalment, la novena de Bruckner ha de ser en la mateixa tonalitat que la de Beethoven! '"</ref>
Diverses obres del classicisme, i també posteriors, comencen típicament en menor i acaben en major, o almenys en un acord major (tercera picarda). La ''Simfonia núm. 9'' de Bruckner, que va quedar inconclusa i és interpretada sense el final, és un altre exemple d'una simfonia que comença a re menor i acaba mi major. La ''Simfonia Dante'' de [[Liszt]] comença en re menor i acaba en [[si major]].
| |||