Stellaland: diferència entre les revisions

La '''República de Stellaland''' fou una [[república]] [[bòer]] de l'antiga [[Sud-àfrica]], localitzada al territori de l'antiga regió de [[Betxuanalàndia]], (formada pel protectorat d'aquest nom, avui [[Botswana]], i la colonia de Betxuanalàndia, unida després a la colònia i [[província del Cap de Bona Esperança]]).

 

 

El [[1872]] T. F. Burgers, president de Transvaal, va planejar substituir a Montshioa al capdavant dels Ba Rolong, per col·locar a Moshette, que fou declarat cap legítim del poble Ba Rolong. El [[1874]] Montshioa va demanar ajut als britànics i es va posar sota la seva protecció, petició que va tenir el suport del cap Khama dels [[bamangwats]] ([[1876]]), i fou ben acollida pels polítics de la [[colònia del Cap de Bona Esperança]]; així el [[1878]] la part sud de Betxuanalàndia fou ocupada pels britànics dirigits pel llavors coronel (després general) Charles Warren, i hi van restar fins a l'abril del [[1881]], però el país no fou declarat protectorat, i amb la retirada britànica el territori va caure en una mena d'anarquia; un acord amb Transvaal sobre la frontera (Convenció de Pretòria, agost de [[1881]]) no va servir de gaire; al nord va esclatar la lluita entre Montshioa i Moshette, mentre més al sud el cap dels Ba Tlapin, David Massow (Messaw o Messau), va demanar ajut als bòers contra Mankorane, un altre aspirant a la direcció del poble dels korana (també escrit com a koranna);<ref>{{format ref}} http://www.britishempire.co.uk/maproom/bechuanaland.htm indica Ba Tlapin (o Batlapin), que seria un dels clans dels korana. Aquestos eren una tribu de la nació [[khoikhoi]] coneguts també com [[hotentots]]; els hotentots eren en bona part cristians, parlaven sovint l'[[afrikaner]] i vestien de manera similar als bòers, portant també armes, cavalls i carretes com ells; el terme hotentot derivava del començament de la colònia holandesa del Cap, quan un grup de nadius van beure licor i foren convidats a ballar una dansa tradicional cantada; la lletra va sonar als holandesos com "hot-en-tot" i des de llavors el nom fou aplicat de manera despectiva a un grup ètnic, els khoikhoi (també escrit Khoekhoe, Kwekwena o Khoekhoen; la "n" final era un sufix indicant que era el nom d'un poble, igual que "qua" pels griques -grik-, namaques -Nama-, etc...; el mateix passava amb "na" pels korana). El nom khoikhoi que ells mateixos es donaven, vol dir "homes humans" o "verdaders sers humans" (khoi = humà o home), i es consideraven més civilitzats que els seus parents ètnics els [[bushmen]] o [[boiximans]], ja que eren ramaders mentre els darrers eren casadors </ref> els bòers van veure l'oportunitat sobretot perquè els britànics no estaven massa disposats a enviar ajut als nadius, ja que estaven cansats d'aquestos afers.

Els britànics van despatxar a la zona (octubre) al general Sir [[Charles Warren]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Galbraith |nom=John S. |títol=Crown and Charter: The Early Years of the British South Africa Company |url=http://books.google.cat/books?id=NRHPHin5Ro4C&pg=PA12&dq=Goshen+Charles+Warren+february+1885&hl=ca&sa=X&ei=Fu4bUePAPMSq0QXKpoCABw&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Goshen%20Charles%20Warren%20february%201885&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1974 |pàgines=p.12 |isbn=0520026934}}</ref> Abans de l'arribada del general, el govern del Cap dirigit pel primer ministre Sir Thomas Upington, acompanyat del tresorer general Sir Gordon Sprigg, van anar a Betxuanalàndia per signar un arranjament que preveia deixar als bòers en possessió dels seus territoris, però l'acord fou vetat pel govern imperial. Warren al front de 4000 homes (''Bechuanaland Expeditionary Force'') va arribar al [[riu Vaal]] el gener del [[1885]] i el dia 22 es va trobar amb Kruger al riu Modder; Kruger va provar d'aturar la seva marxa assolint el compromís de restablir l'ordre, però Warren no va acceptar i va continuar.

 

 

== Escut ==