Corba de Peano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m faltes |
#qq17 treure interviquis |
||
Línia 15:
L'article de Peano no contenia pas cap il·lustració. Una observació de les successions T, nul·les a partir del rang 3, conduiria a la construcció successiva dels punts de coordenades (0,0), (0,1/3), (0,2/3), (1/3,2/3), (1/3,1/3), (1/3,0), (2/3,0), (2/3,1/3), (2/3,2/3) que, units per segments rectes donen una corba analoga a l'etapa 1 de la il·lustració de dalt. Per les successions nul·les a partir del rang cinc, es traça una corba analoga a la iteració 2 de dalt, començant al punt de coordenades (0,0) i acabant al punt de coordenades (8/9,8/9).
Un any més tard, [[David Hilbert]] publica una construcció nova i més simple, coneguda avui amb el nom de [[
La majoria de les corbes de Peano es construeixen seguint un procediment iteratiu i són el límit d'una successió de [[Corba poligonal|corbes poligonals]].
A partir dels exemples de Peano i de Hilbert, s'han dissenyat altres corbes contínues, obertes o tancades :
* el 1900, el matemàtic [[Eliakim Hastings Moore]] proposa, quatre corbes de Hilbert, una variant tancada s'anomena avui [[
* el 1905, [[Henri Léon Lebesgue|Henri Lebesgue]] proposa [[Corba de Lebesgue|una nova corba]] que és derivable [[Quasi pertot|gairebé a tots els punts]];
* en 1912, el matemàtic polonès [[Wacław Sierpiński]] per la seva banda va descriure [[Corba de Sierpinski|una altra corba tancada]] que actualment porta el seu nom.
Línia 40:
[[Categoria:Corbes]]
[[Categoria:Fractals]]
| |||