Charles de Gaulle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
#QQ17 afegeixo referències |
||
Línia 512:
Inspirat per [[Jean Monnet]] i [[Robert Schuman]], i conjuntament amb el [[Canceller d'Alemanya|Canceller alemany]] [[Konrad Adenauer]], les ferides entre ambdues nacions havien començat a cicatritzar i conjuntament amb [[Itàlia]] i els països del [[Benelux]] formaren la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], que després de la signatura del [[Tractat de Roma]] de 1957 esdevindria la [[Comunitat Econòmica Europea]], també coneguda com el "Mercat Comú". Tot i que de Gaulle no havia estat instrumental en la creació del nou organisme, de Gaulle parlà amb entusiasme de la seva visió d'una "confederació imposada" d'estats europeus i de formular una política exterior europea comuna.<ref name="TIME-8 August 1960">''TIME'', 8 August 1960</ref>
De Gaulle, que, malgrat la història recent, admirava Alemanya i parlava un [[alemany]] excel·lent, en contrast amb el seu pobre [[anglès]], establí una bona relació amb Konrad Adenauer, que culminà amb el [[Tractat de l'Elisi]] de 1963,<ref>{{cite web|title=The Élysée Treaty|url=http://www.deutschland-frankreich.diplo.de/Elysee-Vertrag-22-Januar-1963,347.html|publisher=www.deutschland-frankreich.diplo.de|accessdate=27/9/2016}}</ref> i durant els primers anys del Mercat Comú, les exportacions industrials de França cap a la resta dels 5 països membres es triplicà, i les seves exportacions agrícoles gairebé es quadruplicaren. El [[franc francès|franc]] esdevingué una moneda sòlida i estable per primera vegada en 50 anys, i l'economia explotà. Adenauer, malgrat tot, conscient de la importància del suport estatunidenc a Europa, es distancià de les idees més extremes del general, evitant que els americans poguessin pensar que la nova Comunitat Europea podia suposar un desafiament. Segons Adenauer, el suport dels Estats Units era més important que cap qüestió sobre el prestigi europeu.<ref name="TIME-8 August 1960"/> Adenauer també se sentia ansiós per assegurar a la Gran Bretanya que no s'estava fent res a esquenes seves i no trigava a informar el [[Primer Ministre del Regne Unit|primer ministre]] [[Harold Macmillan]] qualsevol nou desenvolupament.
Inicialment Gran Bretanya declinà unir-se al Mercat Comú, preferint continuar en una altra organització coneguda com l'[[EFTA|Àrea Europea de Lliure Comerç]], formada principalment pels països del nord d'Europa i Portugal. A finals de la dècada de 1950 els índexs de qualitat de vida alemanys i francesos començaven a superar els de Gran Bretanya, i el govern de Harold Macmillan, adonant-se que la CEE era un bloc de comerç més fort que la EFTA, començà les negociacions per unir-se.
| |||