Protists: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
SUBCIBANSE A JF DJ CON UN LOGO DE UNA CALAVERA CON CASCOS I UNA j Y UNA p Etiquetes: Substitució editor visual |
m Revertides les edicions de 185.81.76.3. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
Els '''protists''' (''Protista'') o '''protoctists''' són un grup divers d'organismes [[eucariotes]] d'estructura molt simple, que inclou els [[protozous]] i les [[Alga|algues]]. El grup dels protists s'incloïa com a regne en el model dels cinc regnes. Avui, aquest model es considera superat segons la [[taxonomia]] actual.<ref name=Simonite2005>{{ref-publicació |autor=Simonite T. |article=Protists push animals aside in rule revamp |publicació=Nature |volum=438 |exemplar=7064 |pàgines=8–9 |any=2005 |mes=Novembre |pmid=16267517 |doi=10.1038/438008b }}</ref> No obstant això, per raons històriques i per conveniència, els llibres de text a Catalunya i en altres llocs del món continuen descrivint-lo. Els protists no tenen gaire cosa en comú a part d'una organització relativament senzilla: o bé són [[unicel·lular]]s o bé són pluricel·lulars sense [[teixit (biologia)|teixits]] especialitzats. Aquesta organització [[cel·lular]] simple diferencia els protists de la resta d'eucariotes, com ara els [[fongs]], els [[animals]] i les [[plantes]]. La majoria d'organismes eucariotes unicel·lulars són protists.<ref name="Journal of Systematics">{{ref-publicació|url = http://www.plantsystematics.com/qikan/manage/wenzhang/jse08060.pdf|article = An overview of the phylogeny and diversity of eukaryotes|publicació = Journal of Systematics and Evolution|autor = Sandra L. Baldauf|any = 2008|consulta = 15-06-2009|llengua = anglès|volum = 46|exemplar = 3|pàgines = 263-273|llengua=anglès}}</ref>
El regne ''Protista'' fou utilitzat originalment el 1866 per [[Ernst Haeckel]]. Els protists eren subdividits tradicionalment en diversos grups segons les seves semblances als regnes "superiors": els [[protozou]]s [[unicel·lular]]s, semblants als animals; els [[protofití|protofitins]], majoritàriament [[algues]] unicel·lulars semblants a les plantes; i els [[mixomicet]]s i [[oomicet]]s, semblants als fongs. Com que aquests grups sovint s'encavalquen, han estat substituïts per [[classificació científica|classificacions]] basades en la [[filogènia]]. Tanmateix, encara resulten útils com a noms informals per descriure la [[morfologia (biologia)|morfologia]] i [[ecologia]] dels protists.<ref name="haeckel">{{ref-llibre |cognom=Richards |nom=Robert John |títol=The tragic sense of life:Ernst Haeckel and the struggle over evolutionary thought|url=http://books.google.cat/books?id=dgSC0TLldq8C&dq=ernst+haeckel&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=University of Chicago Press |lloc=Chicago| data=2008 |isbn=978-0-227-71214-7|llengua=anglès}}</ref>
Els protists viuen en gairebé qualsevol medi que contingui aigua líquida. Molts protists, com ara les [[algues]], són [[fotosintètics]] i són [[productor primari|productors primaris]] essencials dels ecosistemes, especialment a l'oceà, on formen part del [[plàncton]]. Altres protists, com ara els [[cinetoplàstid]]s i els [[apicomplex]]os, són la causa d'una varietat de malalties [[humanes]] greus, com ara la [[malària]] i la [[malaltia del son]].<ref name="prot">{{ref-llibre |cognom=Arato |nom=Rona |títol=Protists |url=http://books.google.cat/books?id=FDBDgO9W-vAC&printsec=frontcover&dq=protists&hl=ca&sa=X&ei=rRA4T_GxKdO3hAeBgbH_AQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=protists&f=false|editorial=Crabtree Publishing Company |lloc=Ontario| data=2010 |isbn=978-0-7787-5377-2|llengua=anglès}}</ref>
== Classificació ==
=== Classificacions històriques ===
La primera separació dels protists de la resta d'organismes es produí a la dècada del 1820, quan el biòleg alemany Georg A. Goldfuss encunyà el terme "[[protozou]]" per referir-se a organismes com ara els [[ciliat]]s i els [[corall]]s.<ref name=Scamardella1999>{{ref-publicació|autor = Scamardella, J. M. |article = Not plants or animals: a brief history of the origin of Kingdoms Protozoa, Protista and Protoctista|any = 1999|publicació = International Microbiology|volum = 2|pàgines = 207–221|url = http://www.im.microbios.org/08december99/03%20Scamardella.pdf|llengua=anglès}}{{pdf}}</ref> Aquest grup fou expandit el 1845 per incloure-hi tots els "animals unicel·lulars" com ara els [[foraminífer]]s i les [[ameba|amebes]]. La categoria taxonomòmica formal ''Protoctista'' fou proposada per primera vegada a principis de la dècada del 1860 per [[John Hogg (biòleg)|John Hogg]], que argumentava que els protists havien d'incloure el que ell considerava formes primitives unicel·lulars de les plantes i els animals. Definí els protoctists com a "quart regne de la natura", afegint-lo als regnes aleshores tradicionals de les plantes, els animals i els minerals.<ref name=Scamardella1999/> El regne dels minerals fou posteriorment eliminat de la taxonomia per [[Ernst Haeckel]], deixant les plantes, els animals, i els protists com a "regne de les formes primitives".<ref name=Rothschild1989>{{ref-publicació |autor=Rothschild L. J. |article=Protozoa, Protista, Protoctista: what's in a name? |publicació=J Hist Biol |volum=22 |exemplar=2 |pàgines=277–305 |any=1989 |pmid=11542176 |doi=10.1007/BF00139515 |url=http://www.springerlink.com/index/LW54T61737212643.pdf|llengua=anglès}}{{pdf}}</ref>
Herbert Copeland ressuscità el nom de Hogg gairebé un segle més tard, argumentant que ''Protoctista'' significava literalment "primers éssers establerts". Copeland es queixava que el terme ''Protista'' de Haeckel incloïa microbis anucleats com ara els [[eubacteris]]. L'ús de Copeland del terme ''Protoctista'' no els incloïa. En canvi, el terme de Copeland incloïa [[eucariotes]] [[nucleació|nucleats]] com ara les [[diatomees]], les [[algues verdes]] i els [[fongs]].<ref name=Copeland1938>{{ref-publicació|autor = Copeland, H. F.|any = 1938|article = The Kingdoms of Organisms|publicació = Quarterly Review of Biology|volum = 13|exemplar = 4|pàgines = 383|doi = 10.1086/394568|url = http://links.jstor.org/sici?sici=0033-5770(193812)13%3A4%3C383%3ATKOO%3E2.0.CO%3B2-K}}</ref> Aquesta classificació fou la base de la posterior definició de Whittaker dels [[fongs]], [[animals]], [[plantes]] i protists com els quatre regnes de la vida.<ref name=Whittaker1959>{{ref-publicació|autor = Whittaker, R. H.|any = 1959|article = On the Broad Classification of Organisms|publicació = Quarterly Review of Biology|volum = 34|exemplar = 3|pàgines = 210|doi = 10.1086/402733|url = http://links.jstor.org/sici?sici=0033-5770(195909)34%3A3%3C210%3AOTBCOO%3E2.0.CO%3B2-J}}</ref> El regne ''Protista'' fou modificat més tard per separar els [[procariotes]] en el regne separat de les [[moneres]], deixant els protists com una agrupació de microorganismes eucariotes.<ref>{{ref-publicació |autor=Whittaker RH |article=New concepts of kingdoms or organisms. Evolutionary relations are better represented by new classifications than by the traditional two kingdoms |publicació=Science |volum=163 |exemplar=863 |pàgines=150–60 |any=1969 |mes=Gener |pmid=5762760 |doi=10.1126/science.163.3863.150|llengua=anglès}}</ref> Aquests cinc regnes continuaren formant la classificació acceptada fins al desenvolupament de la [[filogènia molecular]] a finals del segle XX, quan es féu evident que ni els protists ni les moneres eren grups individuals de microorganismes relacionats (no eren [[monofilètics]]).
=== Classificacions modernes ===
Actualment, el terme "protist" es fa servir per referir-se a eucariotes unicel·lulars que o bé existeixen com a cèl·lules independents o bé, si viuen en colònies, no presenten diferenciació en teixits.<ref name="Adl 05">{{ref-publicació |autor=Adl S. M., Simpson A. G., Farmer M. A., ''et al.'' |article=The new higher level classification of eukaryotes with emphasis on the taxonomy of protists |publicació=J. Eukaryot. Microbiol. |volum=52 |exemplar=5 |pàgines=399–451 |any=2005 |pmid=16248873 |doi=10.1111/j.1550-7408.2005.00053.x|llengua=anglès}}</ref> El terme "protozou" s'utilitza per referir-se a espècies [[heteròtrof]]es de protists que no formen filaments. Cap d'aquests termes no s'utilitza en la [[taxonomia]] actual, i només se'ls conserva com a manera convenient de referir-se a aquests organismes.
La taxonomia dels protists encara està en flux. Les classificacions noves intenten presentar grups [[monofilètic]]s basant-se en la [[ultraestructura]], la [[bioquímica]] i la [[genètica]]. Com que els protists en conjunt són parafilètics, aquests sistemes solen fragmentar o abandonar el regne, tractant els grups de protists com a llinatges separats d'eucariotes. El sistema recent d'Adl ''et al.'' (2005)<ref name="Adl 05"/> és un exemple que no es molesta amb rangs formals (fílum, classe, etc.), sinó que llista els organismes en llistes jeràrquiques. Això està pensat per fer que la classificació sigui més estable a llarg termini i més fàcil d'actualitzar.<ref name="prot"/>
== Metabolisme ==
Els protists obtenen i [[digestió|digereixen]] [[nutrient]]s mitjançant un complex sistema d'adquisició i assimilació. Molts protists també s'alimenten d'[[eubacteris]]; aquests organismes embolcallen el seu aliment i el digereixen a l'interior. Estenen la seva [[paret cel·lular|paret]] i [[membrana cel·lular]] al voltant de l'aliment per tal de formar un [[vacúol|vacúol alimentari]]. Aleshores, aquest vacúol és introduït a la cèl·lula mitjançant [[endocitosi]] (sovint [[fagocitosi]], a vegades [[pinocitosi]]).<ref name="prot" />
La nutrició varia entre diferents tipus de protists. En els flagel·lats, per exemple, a vegades hi pot haver [[alimentació per filtratge]], en què els flagels troben la presa.
{|class="wikitable" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"
Linha 18 ⟶ 38:
|align="center" | Compostos orgànics
| ''[[Apicomplexa]]'', ''[[Trypanosomes]]'' o ''[[Amoebae]]''
|}
== Protists patògens ==
Alguns protists són [[patògens]] importants de [[plantes]] i [[animals]]. En són exemples ''[[Plasmodium falciparum]]'', que provoca la [[malària]] en els [[humans]], o ''[[Phytophthora infestans]]'', que causa el [[míldiu de la patata]]. Un coneixement més aprofundit de la biologia dels protists podria permetre un tractament més eficaç d'aquestes malalties.<ref name="malaria">{{ref-llibre |cognom=Wilhelmus Lensen|nom=Antonius Henricus |títol=Plasmodium falciparum:mechanisms that reduce transmission to mosquitoes |url=http://books.google.cat/books?id=mZ83AAAACAAJ&dq=Plasmodium+falciparum&hl=ca&sa=X&ei=YBI4T6awFNCGhQfzxc2GAg&ved=0CDEQ6AEwAA|editorial=PrintPartners Ipskamp |lloc=Enschede| data=1998 |isbn=|llengua=anglès}}</ref>
== Grups de protists ==
Tot i que els protists no formen un grup [[taxonomia|taxonòmic]] autèntic (un "[[clade]]"), hi ha alguns grups que hi han estat assignats tradicionalment.
=== Cromistes ===
{{principal|Cromista}}
[[Fitxer:Giantkelp2 300.jpg|thumbnail|dreta|220px|''[[Macrocystis pyrifera]]'', un [[feòfit]].]]
El grup dels '''cromistes''' (''Chromista'') inclou totes les [[algues]] amb [[cloroplast]]s que contenen les [[clorofil·la|clorofil·les]] ''a'' i ''c'', així com diverses espècies sense acolorir íntimament relacionades amb elles. El seu nom significat "[[color]]its".<ref name="UCB">[http://www.ucmp.berkeley.edu/chromista/chromista.html UCMP: Introducció als cromistes] al web de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]].</ref> Aquests estan envoltats per quatre membranes que se suposa que han estat adquirids d'un [[rodòfit]].
El nom de cromistes va ser introduït per [[Thomas Cavalier-Smith|Cavalier-Smith]] l'any [[1981]];<ref name="Thomas CS">{{ref-publicació|autor = T. Cavalier-Smith| article = Eukaryote kingdoms: seven or nine?| publicació = Biosystems
| any = 1981|volum = 14|pàgines = 461-481}}</ref> els noms anteriors de '''cromòfits''' i '''cromobionts''' es refereixen aproximadament al mateix grup. Els arbres moleculars han tingut alguns problemes a l'hora d'establir les relacions entre els tres grups dels cromistes ([[heterocont]]s, [[haptòfit]]s i [[criptòfit]]s). Ara s'està establint la idea que és un tàxon parafilètic amb els [[alveolat]]s.
==== Heteroconts ====
{{principal|Heterocont}}
Els '''heteroconts''' (''Heterokontophyta'') són una de les línies principals de [[cromalveolat]]s, amb prop de 10.500 espècies. Moltes són [[algues]], des de les gegants multicel·lulares (les [[laminarial]]s) de les[[diatomea|diatomees]] unicel·lulars, que són components primaris del [[plàncton]]. Altres membres notables són els [[oomicet]]s (generalment paràsits), que superficialment semblen fongs i que inclouen el gènere ''[[Phytophthora]]'', responsable de la plaga que va assola
r els cultius de patata a [[Irlanda]] en el [[segle XIX]] produint una gran fam, i el gènere ''[[Pythium]]'' que ocasiona la putrefacció de les llavors.<ref name="prot" />
Les algues heterocontes tenen [[cloroplast]]s envoltats per quatre membranes, les dues primeres envoltant directament el cloroplast i les altres dues al [[reticle endoplasmàtic]] cloroplàstid, de les que l'última membrana és contínua amb el reticle endoplasmàtic i amb la membrana nuclear. Aquesta disposició de les membranes suggereix que els cloroplasts dels heteroconts es varen obtenir des d'un eucariont simbiòtic, probablement una [[alga vermella]]. Els cloroplasts contenen típicament clorofil·les "a" i "c" i generalment el pigment associat [[fucoxantina]] que els dóna un color marró-groguenc o verd-terròs.
La majoria dels heteroconts basals no estan acolorits, suggerint que aquests es varen separar abans de l'aparició dels cloroplasts en el grup. Tanmateix, també es troba en els [[haptòfit]]s cloroplasts que contenen fucoxantina i hi ha certa evidència de què ambdós grups comparteixen un origen comú, i possiblement també els [[criptòfit]]s. En aquest cas, l'heterocontòfit ancestral era una alga i tots els grups no acolorits varen patir la pèrdua dels cloroplastos.
==== Haptòfits ====
{{principal|Haptòfit}}
Els '''haptòfits''' (''Haptophyta'') són un grup d'[[algues]] unicel·lulars. Els seus [[cloroplast]]s es pigmenten de forma semblant a la dels [[heterocont]]s (com en les [[crisofícia|crisofícies]]), però es diferencien en la resta de l'estructura cel·lular, de manera que pot ser que siguin una línia evolutiva separada en la que els cloroplasts es deriven d'[[endosimbiosi]]s similars.
Les cèl·lules tenen típicament dos flagels lleugerament desiguals, que són llisos, i un únic [[orgànul]] denominat ''haptonema'', que és superficialment similar a un flagel però que es diferencia del mateix en el conjunt de microtúbuls i en el seu ús. Els [[mitocondris]] tenen crestes tubulars.
Els hiptòfits més coneguts són els [[cocolitòfor]]s (ordres dels [[cocolital]]s i [[isocrisidal]]s), que tenen un [[exosquelet]] de plaques calcàries denominades ''cocolitos''. Constitueixen el [[fitoplàncton]] marí més abundant, especialment en mar obert i és extremadament abundant com a [[microfòssil]]. Altres haptòfits planctònics inclouen ''[[Chrysochromulina]]'' i ''[[Prymnesium]]'', que periòdicament produeixen floracions algals marines tòxiques, i ''[[Phaeocystis]]'' que produeix floracions que poden generar una escuma desagradable que s'acumula sovint a les platges. Estudis moleculars i morfològics divideixen els haptòfits en cinc ordres.
==== Criptòfits ====
{{principal|Criptòfit}}
Els '''criptòfits''' (''Cryptophyta'') són un petit [[fílum]] d'organismes amb 24 gèneres que es troben en aigües marines i continentals. Són organismes unicel·lulars nus, amb dos [[flagel]]s quasi iguals. Les cèl·lules són ovals i aplanades amb una mida de prop d'uns 10-50 μm. Poden aparèixer estats [[palmeloide]]s o [[cocoide]]s. Algunes espècies formen [[zooxantela|zooxanteles]], és dir viuen com a [[simbiosi|simbionts]] d'animals.
Presenten un o dos [[plast]]s, amb [[pirenoide]]s o sense. Els [[plastidi]]s presenten els [[til·lacoide]]s agrupats en parells, sense [[lamel·la]] cenyidora. Amb [[clorofil·la a]] i [[clorofil·la c|c]]; presenten [[carotè|α-carotens]] i [[xantofil·la|xantofil·les]], aloxantina dominant, tanmateix falta el [[carotè|β-carotè]]. Posseeixen pigments ficobilínics ([[ficocianina]] i [[ficoeritrina]]), però no es presenten en [[ficobilisoma|ficobilisomes]], sinó a l'espai [[intratil·lacoidal]], s'ha postulat el seu origen en la [[simbiosi]] amb [[cianòfit]]s. com a material de reserva fan servir [[midó]] veritable, [[plastidi|extraplastidial]], associat amb [[plast]]s i el [[nucli cel·lular|nucli]].
=== Alveolats ===
{{principal|Alveolat}}
Els '''alveolats''' (''Alveolata'') són un dels principals fílums dels [[cromalveolat]]s. N'existeixen tres grups principals, que són molt diferents en forma, però que estan relacionats des d'un punt de vista ultraestuctural i genètic. La característica compartida més notable és la presència d'[[alvèol]]s corticals, vesícules planes disposades en una capa contínua que es recolza en la membrana, formant típicament un pel·lícula flexible. En els dinoflagel·lats formen sovint les plaques d'una armadura. Els alveolats tenen [[mitocondris]] amb crestes tubulars i els seus flagels o cilis tenen estructures distintives.
==== Dinoflagel·lats ====
{{principal|Dinoflagel·lat}}
Els '''dinoflagel·lats''' (''Dinoflagellata'', del [[Grec modern|grec]] ''dinos'', girant i del [[llatí]], ''flagellum'', fuet) són un extens [[fílum]] d'[[alveolat]]s flagelats. La majoria de les espècies són unicel·lulars i formen part del [[plàncton]] marí, si bé n'hi ha d'aigües dolces i de colonials. Les seves poblacions es distribueixen en funció de la temperatura, la salinitat i la profunditat. Al voltant de la meitat dels dinoflagel·lats són [[fotosíntesi|fotosintètics]] i constitueixen el grup més gran d'[[algues]] [[eucariotes]] a part de les [[diatomea|diatomees]]. Com que són productors primaris, constitueixen una part important de la [[cadena alimentària]] aquàtica. Certes espècies fotosintètiques, les [[zooxantel·la|zooxantel·les]], són [[endosimbiosi|endosimbiòtiques]] d'animals ([[corall]], [[anèmona|anèmones]] i [[cloïsses]]) i eucariotes unicel·lulars marins, desenvolupant un important paper en la biologia dels [[escull de corall|esculls de corall]]. Altres dinoflagel·lats són depredadors d'altres eucariotes unicel·lulars i algunes formes són paràsites (vegeu per exemple, ''[[Oodinium]]'' i ''[[Pfiesteria]]''). Alguns dinoflagel·lats són responsables de les [[Marea roja|marees roges]], en les que sintetitzen potents [[toxines]].
==== Apicomplex ====
{{principal|Apicomplex}}
[[Fitxer:Malaria.jpg|thumbnail|dreta|200px|''[[Plasmodium]]'', l'apicomplex causant de la [[malària]].]]
Els '''apicomplexos''' (''Apicomplexa'') són un extens grup de [[cromalveolat]]s que es caracteritza per la presència d'un [[orgànul]] únic anomenat ''complex apical''. Són unicel·lulars, formen [[Espora (bacteri)|espores]] i són exclusivament [[paràsits]] d'animals. Les estructures mòbils tals com els [[flagel]]s o [[pseudòpode]]s estan absents excepte en certes etapes dels [[gàmeta|gàmetes]]. És un grup divers incloent a organismes com ''[[Coccidiasina]]'', ''[[Gregarinasina]]'', ''[[Piroplasmida]]'', ''[[Haemogregarina]]'' i ''[[Plasmodiidae]]''. Algunes malalties causades per aquests organismes són:
* [[Malària]] (''[[Plasmodium]]'')
* [[Babesiosi]] (''[[Babesia]]'')
* [[Coccidiosi]], incloent:
** [[Criptosporidiosi]] (''[[Cryptosporidium parvum]]'')
** [[Ciclosporosi]] (''[[Cyclospora cayetanensis]]'')
** [[Toxoplasmosi]] (''[[Toxoplasma gondii]]'')
** [[Isosporiasi]] (''[[Isospora belli]]'')
La majoria dels seus membres té un cicle vital complex, implicant [[reproducció asexual]] i [[reproducció sexual|sexual]]. Normalment un hostatger es contamina ingerint quists, que es divideixen per produir els ''esporozous'' que entren en les [[cèl·lules]]. Les cèl·lules rebenten, alliberant ''merozoits'' que infecten noves cèl·lules. Això pot ocórrer diverses vegades, fins que produeixen ''gametocits'', que donen lloc a [[gàmeta|gàmetes]] que es fusionen per crear quists nous. Hi ha moltes variacions en aquest patró bàsic, però, i molts apicomplexos tenen més d'un hoste.
==== Ciliats ====
{{principal|Ciliat}}
Els '''ciliats''' o '''ciliòfors''' (''Ciliata'' o ''Ciliophora'') constitueixen un [[fílum]] del regne dels [[cromalveolat]]s o dels [[protista|protistes]], segons es classifiqui. Els ciliats són un dels grups més importants d'eucariotes unicel·lulars, presents en quasi tots els llocs en els que hi ha aigua: llacs, bassals, oceans i al sòl. Poden ser mòbils o [[sèssil]]s i la majoria s'alimenta d'organismes petits ([[bacteris]], o [[algues]] unicel·lulars) o de [[detritus]], mentre que molts altres són [[ectosimbiosi|ectosimbionts]] o [[endosimbiosi|endosimbionts]], i alguns són paràsits obligats o oportunistes. Tendeixen a ser protozous grans, alguns assoleixen fins als 2 mil·límetres de longitud, i tenen una estructura complexa i organitzada.
=== Excavats ===
{{principal|Excavat}}
[[Fitxer:Trichomonas vaginalis 01.jpg|thumbnail|dreta|200px|''[[Trichomonas vaginalis]]''.]]
Els '''excavats''' (''Excavata'') són un gran [[clade]] dintre dels [[eucariotes]]. El clade conté una gran varietat de formes de vida lliure i simbiòtiques, i inclou alguns paràsits importants entre els humans. Diversos excavats estan mancats dels clàssics [[mitocondris]] - aquests organismes estan sovint referits com a "amitocondriats", tot i que la majoria retenen un [[orgànul]] mitocondrial enormement modificat. D'altres tenen mitocondris amb crestes tubulars, discoïdals o en alguns casos planes. La majoria d'excavats tenen dos, quatre o més [[flagel]]s i molts tenen una [[ultraestructura]] característica mantinguda per microtúbuls que els serveix per a l'alimentació. Tanmateix, hi ha diversos grups mancats d'aquests trets que són considerats excavats degut a l'evidència genètica.
==== Euglenozous ====
{{principal|Euglenozou}}
Els '''euglenozous''' (''Euglenozoa'') són un grup gran de protozous [[flagel·lat]]s. Inclouen una sèrie d'espècies de vida lliure comunes, així com alguns paràsits importants, alguns dels quals infecten els humans. N'hi ha dos subgrups principals, els [[euglènid]]s i els [[cinetoplastidi]]s. Els euglenozous són unicel·lulars, majoritàriament amb una mida de 15-40 µm, tot i que alguns euglènids assoleixen una llarga de fins a 500 µm.
La majoria d'euglenozous tenen dos flagels, que estan inserits paral·lelament l'un a l'altre en una butxaca apical o subapical. En algunes espècies, els flagels estan associats amb un [[citostoma]] (o "boca"), que s'utilitza per ingerir [[bacteris]] o altres organismes petits. La boca és suportada per un d'entre tres conjunts de [[microtúbul]]s que sorgeixen de la base flagel·lar; els altres dos suporten les superfícies dorsal i ventral de la cèl·lula.<ref name=Pat1999>{{ref-publicació|autor = David J. Patterson| article = The Diversity of Eukaryotes| publicació = American Naturalist| any = 1999|volum = 145|pàgines = S96–S124}}</ref>
==== Percolozous ====
{{principal|Percolozou}}
Els '''percolozous''' (''Percolozoa'') són un grup de protists no colorits, molts dels quals poden variar entre etapes [[ameba|ameboides]], [[flagel·lat|flagel·lades]] i cistos. La majoria viuen al sòl, l'aigua dolça o els excrements. N'hi ha formes marines i paràsites, incloent-hi l'espècie ''[[Naegleria fowleri]]'', que pot arribar a ser patògena pels humans i sovint és fatal.
==== Metamònades ====
{{principal|Metamònades}}
[[Fitxer:Giardia lamblia.jpg|thumbnail|dreta|200px|''[[Giardia lamblia]]'', un [[diplomònade]] paràsit.]]
Les '''metamònades''' (''Metamonada'') són un grup gran de protozous [[flagel·lat]]s. La seva composició no ha estat determinada amb certesa, però inclouen les [[retortamònade]]s, les [[diplomònade]]s i possiblement també els [[parabasàlid]]s i les [[oximònade]]s. Aquests quatre grups són tots [[anaeròbic]]s, i viuen principalment com a [[simbiosi|simbionts]] dels animals.
=== Rizaris ===
{{principal|Rizari}}
Els '''rizaris''' (''Rhizaria'') són un dels principals [[fílum]]s d'[[eucariotes]] unicel·lulars. Canvien considerablement de forma essent la majoria d'ells ameboides, amb psudòpodes filosos, reticulosos. Molts d'ells produeixen una closca o esquelet que pot ser relativament complex quant a estructura, i que compon la vasta majoria de fòssils eucariotes unicel·lulars. Quasi tots tenen [[mitocondris]] amb crestes tubulars.
==== Radiolaris ====
{{principal|Radiolari}}
Els '''radiolaris''' (''Radiolaria'') són un grup de [[protozoa|protozous]] [[ameboide]]s que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la [[cèl·lula]] en seccions internes i externes, anomenades [[endoplasma]] i [[ectoplasma]]. Es troben com [[plàncton|zooplàncton]] a l'oceà, i degut a la ràpida evolució de les seves espècies són importants com [[fòssils]] guia a partir del [[Cambrià]]. Radiolaris fòssils comuns són ''[[Actinomma]]'', ''[[Heliosphaera]]'' i ''[[Hexadoridium]]''.
==== Cercozou ====
{{principal|Cercozou}}
Els '''cercozous''' (''Cercozoa'') són un grup de rizaris que inclouen la majoria de protozous ameboides o flagel·lats que s'alimenten per mitjà de [[pseudopodi]]s filamentosos (filopodis).
La majoria són heteròtrofs però manquen de [[citostoma]] autèntic. Viuen al sòl (on són els eucariotes més nombrosos), a la mar o en aigua dolça. Alguns han esdevingut [[fotosintètic]]s assimilant una [[alga verda]].
==== Foraminífers ====
{{principal|Foraminífer}}
Els '''foraminífers''' (''Foraminifera'') són un [[subfílum]] de [[protozous]] [[rizari]]s que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet [[pseudopodi]]s. L'esquelet, extern, acostuma a estar enrotllat i dividit internament mitjançant envans o septes en cambres que es comuniquen. Es coneixen més de 200.000 espècies que formen 220 famílies<ref name=CAUS>{{ref-llibre |títol = Macroforaminífers: estructura, paleoecologia i biostratigrafia|any = 1992|cognom= CAUS I GRÀCIA|nom=Esmeragda|editorial= Monografies núm. 2 Publicació del Servei Geològic de Catalunya|pàgines = 211|isbn = 84-393-1861-8}}</ref> i hi ha formes actuals i formes que es coneixen exclusivament a través dels fòssils. La mida dels foraminífers va de pocs [[micròmetre (unitat)|micròmetres]] a més de 10 cm. Les formes petites s'anomenen microforaminífers i les grans macroforaminífers, essent aquests darrers característics de [[sediments]] carbonatats
d'aigües poc profundes.
=== Arqueplàstids ===
{{principal|Arqueplàstid}}
Els '''arqueplàstids''' (''Archaeplastida'') són una de les línies principals dels [[eucariotes]], comprenent els [[estreptòfit]]s (entre els quals es troben els [[embriofití|embriofitins]]) les [[alga verda|algues verdes]], les [[alga vermella|vermelles]] i un petit [[clade]] anomenat dels [[glaucòfit]]s. Tots aquests organismes tenen [[plastidi]]s envoltats per dues membranes, suggerint que es van desenvolupar directament de [[cianobacteri]]s [[endosimbiosi|endosimbiòtics]]. En tots els altres grups, els plastidis estan envoltats per tres o quatre membranes i varen ser adquirits secundàriament d'algues verdes o vermelles. D'aquest grup, '''només les [[algues vermelles]] i els [[glaucòfits]] són considerats protists.'''
==== Rodòfits ====
{{principal|Rodòfit}}
Les '''algues vermelles''' o '''rodòfits''' (''Rhodophyta'') són organismes fotosintètics que contenen [[clorofil·la a]] i [[clorofil·la d|d]]. Presenten una gran diversitat de formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules [[flagel]]·lades, la presència de pigments [[bilicromoproteina|bilicromoproteids]] a [[ficobilisoma|ficobilisomes]] i l'absència de [[midó]] en els [[cloroplast]]s, usant com material de reserva el [[midó de florideas]], els [[til·lacoide]]s són simples ([[rodoplast]]s). La reproducció sexual per [[oogàmia]], amb cèl·lules especialitzades, [[carpogoni]]s i [[espermació|espermacions]] (pot faltar la sexualitat). Les algues vermelles són utilitzades en el sector alimentari i en el farmacèutic. En aquest el producte més comercialitzat és l'AGAR-AGAR.
==== Glaucòfits ====
{{principal|Glaucòfit}}
Els '''glaucòfits''' (''Glaucophyta'') són un petit grup d'[[algues]] microscòpiques d'aigua dolça.<ref name="keeling">{{ref-publicació|publicació = American Journal of Botany|any = 2004|volum = 91|pàgines = 1481–1493|article = Diversity and evolutionary history of plastids and their hosts|autor = Patrick J. Keeling|url = http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1481|doi = 10.3732/ajb.91.10.1481 }}</ref> Juntament amb les [[algues vermelles]] i les [[viridiplantae|viridiplantes]] (algues verdes i plantes terrestres) formen el clade dels arqueplàstids. Tanmateix, l'estudi limitat dels glaucòfits és un dels motius que fan incertes les relacions dins d'aquest grup.<ref name="palmer">{{ref-publicació|url = http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1437|article = The plant tree of life: an overview and some points of view|autor = Jeffrey D. Palmer, Douglas E. Soltis and Mark W. Chase|publicació = American Journal of Botany|any = 2004|volum = 91|pàgines = 1437–1445|doi = 10.3732/ajb.91.10.1437|llengua=anglès}}</ref>
=== Amebozous ===
{{principal|Amebozou}}
Els '''amebozous''' (''Amebozoa'') eren un fílum de [[protozous]] semblants a l'[[ameba]]. La majoria són unicel·lulars, tot i que n'hi ha que són [[simbiosi|simbiòtics]] amb altres organismes. Actualment, amb les anàlisis genètiques ha estat desestimat per ser un [[grup parafilètic]] que inclou individus dels grups ''[[Entamoebidae]]'', ''[[Lobosea]]'' i ''[[Mycetozoa]]''.
=== Coanozous ===
{{principal|Coanozou}}
[[Fitxer:Cronoflagelado2.jpg|thumbnail|dreta|200px|Un [[coanoflagel·lat]].]]
Els '''coanozous''' (''Choanozoa'', del [[Grec modern|grec]]: ''{{polytonic|χόανος}} (choanos)'' = "embut" + ''{{polytonic|ζῶον}} (zōon)'' = "animal") és un [[fílum]] d'[[eucariotes]] unicel·lulars que pertany al [[clade]] dels [[opistocont]]s.
Sembla que són més propers als [[animals]] que els [[fongs]], esdevenint de gran interès per a l'estudi dels orígens dels animals. De fet tenen una semblança prou important amb les cèl·lules flagel·lades de les [[Porífer|esponges]] ([[coanòcit]]s) com per què en més d'una ocasió s'hagin classificat com a animals.<ref name="prot"/>
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
| |||