Segle XII: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
#QQ17 trec fusió. incorporo contingut |
||
Línia 32:
L'Església continua sent la principal transmissora de la cultura a Europa. Els ordes monàstics creixen en importància, com per exemple l'[[orde del Cister]].
En les arts plàstiques, neix l'[[art gòtic]]. L'arquitectura s'eleva cap al cel en els castells i les catedrals, com [[Notre-Dame de París]], la pintura i l'escultura guanyen en humanitat i s'usen els vitralls i colors per a reflectir la llum. Es manté, però, gran part del simbolisme romànic anterior. Fora de l'òrbita occidental, cal fer esment de la figura del xinès [[Zhang Zeduan]].▼
En literatura, es produeix la consolidació de les llengües vulgars per a escriure les noves obres, sense que això suposi encara l'arraconament del llatí com a idioma de cultura. Aquest fet és ben contrastat en el [[concili de Tours]] (813), en què els bisbes de diferents regions recomanen que les homilies es facin en la llengua romana parlada per la gent del camp o bé en la llengua ''tedesca'', germànica, a fi que tots puguin comprendre allò que diuen. Així, es pot dir que la gran quantitat de textos literaris en vulgar està molt lligada a l'àmbit litúrgic, ja que unes circumstàncies concretes obliguen a triar una llengua romànica perquè els objectius pastorals arribin a tants feligresos com sigui possible. [[Jean Frappier]] explica aquest procés i diu que tothom ha d'entendre que la literatura en llatí va ser com la institutriu de les literatures en llengua vulgar i en va mostrar la qualitat de l'expressió.<ref>Jean Frappier (1968). "Littérature médievale et littérature comparée". A: Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters (pàg. 148).Heildelberg:C.Winter Universitätsverlag.</ref> Obres d'aquesta època són:'' La seqüència de santa Eulàlia'' i'' La vida de sant Alexis.''▼
En música es produeixen avenços notables. Es consolida el [[pentagrama]] per a la notació, fet que ajuda a codificar les obres més complexes, per a diverses veus i instruments ([[polifonia]]). S'inventa el [[llaüt]], instrument que gaudiria de gran popularitat en els segles posteriors i es recullen els [[Carmina burana (cants goliards)|''Carmina burana'' (cants goliards)]].
Els [[trobador]]s continuen dominant el panorama líric europeu, mentre que a Orient emergeixen les figures del poeta indi Allama Prabhu i [[Omar Khayyam]]. En l'èpica, s'escriuen composicions lligades a l'anomenada ''[[matèria de França]]'', que narren les gestes dels carolingis o la lluita contra els musulmans i un personatge del cicle artúric, [[Garin le Lorrain]]. Es compilen la ''Historia Regum Britanniae'', que donarà peu a la [[matèria de Bretanya]], i la ''[[Gesta Danorum]]'', document clau per a entendre els mites anteriors.
▲En literatura, es produeix la consolidació de les llengües vulgars per a escriure les noves obres, sense que això suposi encara l'arraconament del llatí com a idioma de cultura. Aquest fet és ben contrastat en el [[concili de Tours]] (813), en què els bisbes de diferents regions recomanen que les homilies es facin en la llengua romana parlada per la gent del camp o bé en la llengua ''tedesca'', germànica, a fi que tots puguin comprendre allò que diuen. Així, es pot dir que la gran quantitat de textos literaris en vulgar està molt lligada a l'àmbit litúrgic, ja que unes circumstàncies concretes obliguen a triar una llengua romànica perquè els objectius pastorals arribin a tants feligresos com sigui possible. [[Jean Frappier]] explica aquest procés i diu que tothom ha d'entendre que la literatura en llatí va ser com la institutriu de les literatures en llengua vulgar i en va mostrar la qualitat de l'expressió.<ref>Jean Frappier (1968). "Littérature médievale et littérature comparée". A: Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters (pàg. 148).Heildelberg:C.Winter Universitätsverlag.</ref> Obres d'aquesta època són:'' La seqüència de santa Eulàlia'' i'' La vida de sant Alexis.''
▲En les arts plàstiques, neix l'[[art gòtic]]. L'arquitectura s'eleva cap al cel en els castells i les catedrals, com [[Notre-Dame de París]], la pintura i l'escultura guanyen en humanitat i s'usen els vitralls i colors per a reflectir la llum. Es manté, però, gran part del simbolisme romànic anterior. Fora de l'òrbita occidental, cal fer esment de la figura del xinès [[Zhang Zeduan]].
Dins del període medieval europeu durant el [[segle XII]] es produeixen un conjunt de canvis que transformen la societat de l'època en gairebé tots els seus àmbits. La valoració de l'abast d'aquests canvis encara és un procés en debat en els estudis medievals. Podem trobar des d'opinions que bategen el període amb el nom renaixement ([[Renaixement del segle XII]]) a d'altres que qüestionen aquest qualificatiu com un abús en l'ús d'aquest terme,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars, dins "Introducció a la literatura europea"|url=|edició=Segona edició|llengua=Català|data=Setembre 2014|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=18|isbn=}}</ref> o que un mot més apropiat podria ser el de crisi.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bisson|nom=Thomas N.|títol=The Crisis of the Twelfth Century: Power, Lordship, and the Origins of European Government|url=http://press.princeton.edu/titles/8741.html|edició=|llengua=Anglès|data=2015|editorial=Princeton Press|lloc=|pàgines=|isbn=9780691169767}}</ref>
El punt d'acord d'aquest debat el podem situar en què parlem d'una societat complexa que evoluciona cap a una major preponderància del món urbà davant del món rural. Aquesta és una manera potser massa esquemàtica de resumir que un sistema feudal i de senyorius entra en conflicte amb un sistema protoburgès i que en el decurs del procés perd poder i importància. Des del segle XI trobem evidències del procés descrit. Per exemple, en el cas de les terres catalanes constatem la fundació de moltes viles "noves" i viles "franques" i una evolució demogràfica<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/23/expansio-demografica-i-activitats-economiques-a-la-catalunya-feudal-segles-xi-i-xii|títol=Expansió demogràfica i activitats econòmiques a la Catalunya feudal (segles XI i XII)|consulta=15-10-2016|llengua=Català|editor=Vicente Moreno Cullell|data=}}</ref> que s'acostuma a lligar a una millora de les condicions econòmiques. En aquestes terres està molt viu el conflicte entre poder i govern que centra la tesi de [[Thomas N. Bisson|Thomas Bisson]], poder com a dominació per la violència front el govern que cerca establir fórmules de consentiment per part de la població dominada. L'historiador destaca la resistència del senyors dels castells front les assemblees de [[Pau i Treva de Déu]] que pretenien acabar amb la seva impunitat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.xarxallull.cat/moodle/mod/forum/discuss.php?d=2091|títol=Thomas N. Bisson parla sobre la Catalunya del segle XII a la Universitat Harvard|consulta=14 d'octubre de 2016|llengua=Català|editor=Nausica Solà|data=13 de desembre de 2010}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.medievalists.net/2009/06/02/interview-with-thomas-bisson/|títol=Interview with Thomas Bisson|consulta=12 d'octubre de 2016|llengua=Anglès|editor=Mediavalists.net|data=2 de juny de 2009}}</ref>
Al voltant d'aquest dibuix esquemàtic hi podem afegir canvis en la religiositat,<ref name=":0" /> apareix la noció d'un Déu bo ([[Bernat de Claravall]]) i es desmunta la noció de cristiandat unida, apareixent interpretacions diverses que donaran lloc a múltiples [[Heretgia|heretgies]].
Un període de canvis i convulsions en una societat complexa ha de veure's reflectit en el fet literari i a la vegada ha d'afectar i condicionar aquest fet. Els canvis socials i en el dibuix de la religiositat modificaran l'estat de la llengua dominant, la [[Llatí|llengua llatina]], i produiran una emergència de les [[Llengua vulgar|llengües vulgars]] que guanyaran pes en el fet literari.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars, dins "Introducció a la literatura europea"|url=|edició=Segona edició|llengua=Català|data=Setembre 2014|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=23|isbn=}}</ref> Possiblement lligat a un període més dinàmic, amb el progressiu augment de la importància del comerç i el contacte entre les ciutats<ref name=":1" /> i la major obertura de l'època comporten que les tradicions d'una regió s'estenguin arreu, com per exemple les llegendes bretones (veure [[Matèria de Bretanya]]). També és interessant notar com els nous actors que guanyen protagonisme condicionen el mateix fet literari introduint la seva veu en aquest fenomen ([[La performance del joglar|la ''performance'' del joglar]]), actors que en aquest cas acostumen a provenir de classes socials baixes.
=== Context històric: breu pinzellada ===
Durant el marc històric que anomenem edat mitjana ( S IV- XV ), es varen succeir una sèrie de transformacions les quals varen portar- en termes generals i sempre tenint en compte les particularitats de cada territori i societat- una economia de subsistència, on el menjar avui no a garantia de poder menjar l'endemà, amb un descens de població, a una societat que començava a conèixer els excedents de producció, que desenvolupà un augment demogràfic d'una població on la indústria de la ciutat i el mercantilisme prenien força per no aturar-se en el futur. En definitiva, d' una societat violenta feudal, a una de cortesana i principesca, on es poden identificar elements indiciaris que desenvoluparien els primers indicis que deixarien enrere l'època medieval per endinsar-se a l'edat moderna, essent un d'ells, l'articulació d'una llengua comuna en detriment del llatí que quedaria relegat a unes disciplines en concret i a la litúrgia.
El creixement del nou espai econòmic ( sense oblidar que el camp encara era el que proveïa la gran majoria d'aliments) fou el focus del naixement d'una nova riquesa i dels propietaris d'aquesta: '''els burgesos.''' Aquests no només varen ser la punta de fletxa d’un nou ordre social i econòmic, sinó que a més foren un dels focus de la consolidació de la “ llengua vulgar” en contraposició del llatí que utilitzaven l'alta noblesa i l'Església. Aquesta culturització comuna en aquesta classe era fruit, entre altres factors, de la voluntat d'equiparar-se en rang, privilegis i prestigi a l'antiga noblesa que la genealogia els hi vetava per naixement .
En el transcurs del temps el desenvolupament econòmic d'aquest nou espai urbà demandaria una sèrie d'institucions i dels seus funcionaris formats en escoles i universitats, per poder-les gestionar: apareixeran els bancs, les gestories, jutjats i altres òrgans de gestió necessaris pel funcionament de la burocràcia emergent.
Tot i aquesta tendència de pèrdua d'influència, cal recordar que l'Església fou qui va transmetre i conservar el coneixement de l'antiguitat, ja que ''“tenien el monopoli de l'ensenyament i de la cultura, eren els únics de poder proporcionar a l'Estat els homes per realitzar tasques administratives que exigien un cert coneixement de l'escrit. La cultura, és clar era llatina i eclesiàstica per la temàtica i els autors''”.<ref>Aventín, Mercè. Salrach, Josep M. ''Història medieval de Catalunya.'' ( Proa, Barcelona 1998), pp. 83</ref> Així doncs, conservaven i difonien la tradició llatina, creant un ambient cultural comú arreu de l'occident europeu en el procediment educatiu, la qual cosa, homogeneïtzava el coneixement. A partir del 813, el clergat francès va començar a utilitzar la llengua “ vulgar” per poder accedir a tothom en el seu missatge; era evident que les coses estaven canviant i la necessitat de saber i de ser ensenyat no era només monopoli de les classes dominants.
=== De la paraula al text ===
Paral·lelament als fets relacionats en l'apartat anterior, la cultura, i concretament la literatura no està absenta d'evolucionar.
En un món on gran part de la població no sabia ni escriure ni llegir, l'Església tenia el paper de culturitzar, ja bé, en les escoles designades a tal fi a les classes més benestants, o mitjançant a l'ensenyament visual en les expressions artístiques de les obres d'art litúrgiques ( retaules, quadres o bé iconografies en general). Tret d'això, i en funció d'ampliar les bases del seu coneixement i adoctrinament, és conegut que a França a partir del segle IX, es comencen a traduir i difondre texts de llatí a la llengua romànica d'ús, o si més no, d'enteniment més comú en la resta de la població.
Les obres que formaven part de la literatura d'abans del segle XII, eren, la gran majoria de '''factura eclesiàstica''' amb llengua llatina, amb caràcter '''moralitzadora''', amb el realçament dels valors cristians i una font de valors que l'Església volia transmetre.
L'aparició de la figura de la '''cavalleria''' comportà el naixement de la literatura romànica: les seves gestes, en la figura del cavaller, foren centrades a favor de l'Església per, en uns casos, justificar la violència contra tot contrari a la doctrina cristiana, i en altres per exaltar unes virtuts i valors,dignes de ser seguides per una societat que, estava lluny de complir-les.
S'idealitza el concepte del cavaller mitjançant la literatura profana; '''l'èpica''' s'encarregaria de crear un personatge '''virtuós''' que busca l'exaltació de les seves virtuts, el valor i la pietat front l'enemic, amb un gran amor a la família i amb resignació a la injustícia, en fi, una sèrie de valors “ideals” que la petita noblesa i la nova classe burgesa farà seva a partir del segle XIII per tal d'aconseguir el que per naixement té prohibit: el prestigi i el poder social davant la Cort reial. Aquest prestigi buscat també era present amb la figura de '''l'amor cortès,''' metàfora literària, de la recerca d'una noblesa sense recursos ni honor, buscat en la cort en la persona de la dona del senyor (''domina''). Diem metàfora perquè és complicat d'imaginar que la conquesta amorosa es dugué a terme realment, ja que, la pròpia moralitat i costums de l'època distava molt d'allò que relataven els joglars amb tanta vehemència i passió.
'''L'amor''' també era també representat com la figura de la lleialtat envers el príncep cap els seus vassalls, ja que, la relació entre ells ja no es basava en una situació de força ( tan econòmica com militar) sinó de confiança.
Aquesta èpica es '''difonia oralment''' arreu del territori mitjançant l'actuació joglaresca, els quals eren ''“professionals indiscutibles de la divulgació literària”''.<ref>Aventín, Mercè. Salrach, Josep M. ''Història medieval de Catalunya.'' ( Proa, Barcelona 1998), pp. 83</ref> La composició en '''vers''' facilitava l'actuació d'aquests actors, els quals, repetien històries d'autors anònims reinterpretades en funció del temps on el territori on s'explicaven.
▲En música es produeixen avenços notables. Es consolida el [[pentagrama]] per a la notació, fet que ajuda a codificar les obres més complexes, per a diverses veus i instruments ([[polifonia]]). S'inventa el [[llaüt]], instrument que gaudiria de gran popularitat en els segles posteriors i es recullen els [[Carmina burana (cants goliards)|''Carmina burana'' (cants goliards)]].
== Referències ==
| |||