Estandardització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
L{{'}}'''estandardització''' o '''normalització''' és el procés d'elaboració, aplicació i millora d'un estàndard, normalment aquest [[procés]] es reflecteix en la redacció i aprovació d'unes [[norma|normes]] defineixen els
La meta de l'estandardització és [[organitzar]] i millorar les activitats sobre les quals s'aplica, de manera que, per exemple, es pugui garantir el correcte acoblament d'elements construïts independentment, i assegurar que aquests es puguin reposar en cas que sigui necessari, que siguin fabricats amb [[qualitat]] i amb la correcta [[seguretat]] pel seu funcionament.
Els estàndards que en resulten d'un procés d'estandardització poden ser obligatoris o voluntaris i poden comportar un [[mètode]] formal de verificació.
== Objectius ==
L'estandardització es basa principalment en tres objectius:
Linha 9 ⟶ 12:
* Especificació: S'intenten evitar errors d'identificació, tot creant un codi clar i precís.
== Normalització lingüística ==
Estandardització o normalització segons Joan Fuster: l'estandardització dels Països Catalans i, en concret del País Valencià, passa per la integració cultural de totes les possibles sensibilitats.▼
{{AP|Normalització lingüística|Normalització lingüística del català}}
▲
Fuster ens recomana que per normativitzar la [[idioma|llengua]] cal defugir de tant [[polimorfisme]] en les variants lingüístiques dels
Fuster creu i defensa un model [[acadèmic]] [[nonocèntric]], moderadament composicional i, si és possible, amb poca variabilitat
▲Fuster ens recomana que per normativitzar la llengua cal defugir de tant polimorfisme en les variants lingüístiques dels territoris de parla catalana. A les diferents obres assagístiques de Fuster trobem la seua postura més propera a la unitat lingüística des de posicions uniformistes. Fuster, encaixa amb l'obra de Fabra en les fases de planificació lingüística. Els criteris que guien el seu treball són fer el català una llengua apta per a les necessitats comunicatives d'una societat. moderna i convertir-la en una llengua nacional.
▲Fuster creu i defensa un model acadèmic nonocèntric, moderadament composicional i, si és possible, amb poca variabilitat formal, allò que Fuster anomena:<ref>2.https://www.youtube.com/watch?v=RY8DePWh2YM</ref> polimorfisme poc funcional per aconseguir una veritable estandardització.
== Referències ==
{{Referències}}
| |||