Diferència entre revisions de la pàgina «Oli d'oliva»

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
m
Revertides les edicions de 79.159.121.47. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(→‎Història: fALTVA UNA PETITA PART DE INFO EN AQUEST)
m (Revertides les edicions de 79.159.121.47. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
Amb Roma el consum d'oli d'oliva arriba als confins de l'imperi, a les ennuvolades fronteres de Britània i a les nevades planes danubianes. El comerç de l'oli es va desenvolupar com mai abans, les costes del Magrib oriental, la [[Bètica]] (actual Andalusia) i el mediterrani francès van ser els tres grans centres de producció d'oli durant els segles de l'imperi.
 
El predomini andalús i Jaén en la producció mundial d'oli d'oliva prové de l'època dels establiments de l'[[Imperi romà]] a [[Hispània]]. En època romana la [[baetica|Bètica]], [[província romana]] que coincideix bàsicament amb el territori andalús, va ser la principal província productora d'oli d'oliva durant els segles d'esplendor de l'[[Imperi romà]]. Mostra de la glòria de la qual va ser una de les províncies més riques i fecundes de l'[[Imperi romà]], és el [[muntanya|turó]] de [[Testaccio]], a [[Roma]]. El Testaccio, o muntanya dels testos, és un turó artificial de 250 x 150 metres en la seva base i de més de 50 m d'alçada, formada pels milions de restes d'àmfores oliaries (d'oli d'oliva) de la béticabètica,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Blázquez Martínez |nom=José María |títol=Historia económica de España en la Antigüedad |url=http://books.google.cat/books?id=3z3prPrEt3EC&pg=PA217&dq=Testaccio+betica&hl=ca&sa=X&ei=pHybUtyeEuGp7AaTi4Fw&ved=0CEYQ6AEwAw#v=onepage&q=Testaccio%20betica&f=false |llengua=castellà |editorial=Real Academia de la Historia |data=2011 |pàgines=217 |isbn=8415069235}}</ref> llançades en ell durant gairebé tres-cents anys, des de l'època d'[[August]], fins a mitjans del [[segle III]]. La tradició popular de la capital d'Itàlia, que recull històries del turó com a testimoni de la glòria de Roma, conserva la llegenda que es tractaria del lloc on es llançaven les [[Àmfora (recipient) |àmfores]] que contenien el tribut de totes les províncies a la ciutat imperial. A l'enormitat de la muntanya de testos, els habitants de la ciutat veien un símbol del poder de la [[Roma]] antiga i de la bonança econòmica del seu gran imperi. No obstant això, la tradició popular erra en la seva identificació: el Testaccio està format per les àmfores que contenien el tribut i la riquesa de l'oli d'una sola província, la baetica i en menor mesura de la Tripolitània, segons el model ([[Heinrich Dressel|Dressel]]) dels vasos trobats en aquest jaciment romà.
 
En l'antiguitat, i igual que actualment, el centre de la producció andalusa es trobava a la vall del Guadalquivir, tot i que llavors el pes major requeia una mica més a l'oest que actualment (amb l'actual predomini a Còrdova i sobretot de l'olivarera per excel·lència [[Província de Jaén]]).
29.092

modificacions