Clement Greenberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -viatgar +viatjar
Línia 8:
 
== [[Expressionisme abstracte|Expressionisme Abstracte]] ==
Als anys posteriors a la [[Segona Guerra Mundial]], Greenberg va considerar que els millors artistes d'[[Avantguardisme|avantguarda]] estaven sorgint als Estats Units i no a [[Europa]]. Va defensar en particular a [[Jackson Pollock]] com el millor [[pintor]] de la seva [[generació]], conmemorant els [[Quadre|quadres]] de «pintura gestual» ''all over''. A l'assaig del [[1955]] titulat «American-Type Painting», Greenberg va defensar l'obra dels expressionistes abstraces, entre ells [[Jackson Pollock]], [[Willem de Kooning]], [[Hans Hofmann]], Barnett Newman, i Clyfford Still, com la següent etapa en l'[[art modern]], dient que aquests pintors estaven avançant cap a un major èmfasi en la «''planeitat''» del pla pictòric. Greenberg va afirmar que aquest caràcter pla separava la seva obra dels antics [[mestres]], els qui consideraven el caràcter pla del [[llenç]] com un obstace per la [[pintura]]. També defensà un mètode d'autocrítica que permetés que la pintura abstracta passés de ser ''paper pintat decroatiu'' a un autèntic [[art]]. Considerava que els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] s'haven convertit en el guardià de l'«art avançat». Va lloar moviments similars que estaven tenint lloc a l'extranger i, després de l'èxit de l'[[exposició]] de Painters Eleven el [[1956]] amb els [[Artista|artistes]] abstractes nord-americans a la [[galeria]] [[Riverside]] de [[Nova York]], va viatgarviatjar a [[Toronto]] a veure l'obra del grup el [[1957]]. Va quedar particularment impressionat pel potencial de pintors com William Ronald i Jack Bush, i més tard va desenvolupar una amistad íntima amb aquest últim. Greenberg va veure en l'obra post-Painters Eleven de Bush una clara manifestació del canvi des de l'[[Expressionisme abstracte|expressionisme abstrace]] fins a la pintura dels camps de color i l'[[abstracció lírica]], un canvi que ell havia reclamat en la major part dels seus escrits de l'època.
 
Rebtujà el [[Art popular|Pop Art]] dels anys [[1960]], una tendència clarament influenciada per la cultura kitsch. La seva oposició a les teories post-modernes i als moviments socialment compromesos dins de l'art van dur-li a ser rebutjat per [[Artista|artistes]] i historiadors de l'art posteriors.